| Resum: |
|
Borja de Riquer en la seva monumental obra Història mundial de Catalunya destacava per cada any inclòs un esdeveniment que hagués estat important tant per a Catalunya i com per a la resta del món. L'any 1799 és l'any en què es va fixar el metre. És a dir, és la data de naixement d'una unitat de longitud en què Catalunya va jugar un paper cabdal.
Tenim diferents unitats; per exemple, mesurem les pantalles dels mòbils amb polsades. A l'antiguitat convivien unitats diferents com ara el colze, el pam, la polsada, el peu, la braça... Aquestes unitats, quin valor tenien?. El seu ús s'allarga durant segles. En el mur de la Catedral de Barcelona hi ha una unitat de mesura perquè la gent comprovés que allò que acabava de comprar tenia la llargà ria correcta. Es ven la llet de vaca per gerros, les rutes d'excursió es mesuren pel temps que es triga i no per la distà ncia.
Adoptar un patró és difícil. Quan va néixer, el metre tenia expectatives de convertir-se en una unitat a molts països però havia de conviure amb les milles. França es va proposar posar ordre i l'Acadèmia de Ciències que era una Acadèmia Reial rep l'encà rrec de determinar una unitat de mesura. Observen que la natura és canviant i volen agafar la terra i mesurar la seva circumferència. Com que circumdar tota la terra és difícil, agafen la mesura d'un quadrant terrestre. Mesurar un arc de meridià dividit en 10 milions de parts: això és el metre.
Per mesurar-lo agafen una part, un fragment a 9-10 graus de latitud dividit (és la deu milionèsima part). No es va adoptar aquest sistema a un rellotge decimal que arriba a 10, 100minuts, 100 segons. Els Babilonis comptaven de 60 en 60 que dividit dona 30, 15. El número 60 és molt divisible però 10 no ho és tant. La mesura del metre, en canvi, va reeixir bastant.
Aquest encà rrec va recaure en Jean Baptiste Delambre i en Pierre Méchain i van mesurar la longitud de l'arc del meridià que passa per França, de Dunquerque a Monjuic, entre 1792 i 1798, els resultats del qual van servir per establir el sistema mètric decimal. Delambre es queda la part nord mentre Méchien la meitat inferior.
És un sistema de triangulació i calculen la longitud a partir d'angles. Construeixen tot de triangles enganxats al meridià i el vèrtex dels triangles és un punt singular: catedral, turó... Mesuraven els angles de tots els triangles i ho feien usant un cercle repetidor que constava d'un cercle graduat a escala de 36 graus més dos telescopis que pesaven 9 kg i mesuraven d'un racó a l'altra, es a dir, en una primera mesura posaven els telescopis als dos racons abans de llegir l'angle, llavors giraven tot l'aparell canviant de direcció i els invertien. Com més cops es repeteixi l'operació, menor serà l'error.
Resumint: tenim el meridià , triangles i angles i dos extrems. Mesuren sobre el terreny una línia base que és l'antiga via romana que uneix Perpinyà i el castell de Salses denominada Via Domitia. Un costat del triangle fa 11m. I d'aquí es despleguen totes les altres longituds. L'últim triangle és el format per Barcelona, Costabona, Montserrat i Mont Mates (Tiana que acaba aquí, al Masnou). És un turó també conegut per can Galceran.
El 25 de juliol de 1772 Méchain viatja en carro fins a Barcelona i es fa construir estructures de fusta que acaben amb un doble con. Aixecava el tendal i marxava a buscar punts d'observació i a triangular, mesurant tots els angles. Contacta amb savis locals com Francesc Salva i Campillo i Agustí Canelles. El 1993 a la Torre del Castell de Montjuic s'inaugura una placa que commemora el centenari de l'establiment del sistema mètric decimal sent la torre un dels vèrtexs de la triangulació.
La mesura clau era la latitud dels extrems: Dunquerque – Barcelona. Quan esclata la Guerra Gran o de la Convenció entre França i Espanya, Méchain no pot tornar al seu país i queda confinat a Barcelona. Té un accident en una fà brica hidrà ulica i descobreix que hi ha una inconsistència en les mesures que ha fet. El 1806 mor a Castelló de febre groga. A Barcelona hi ha diverses avingudes com la del Paral·lel a Plaça de les Glòries on trobem commemoracions de la mesura dels triangles.
Els francesos s'impacienten i en 1789 es fixa la longitud del metre que incorpora el petit error. Tothom calla i només surt en una anotació. L'Historiador Kent Alder en el seu llibre La medida de todas las coses fa la millor narració d'aquesta aventura amb el cercle repetidor i apareix com a una odissea que dura set anys que transforma el món però que conté un error oculta.
Van intentar una mesura mundial però el metre que va adoptar la convenció era una mica massa llarg. Al segle XX el metre va canviar de patró. El 1983 es canvia de nou i el metre es defineix com la longitud del trajecte recorregut en el buit en una determinada fracció de segon: un metre és la distà ncia que recorre la llum en 1/299.792.458 s
Continua incorporant l'error de base però ja no és tan greu.
|
