AEUM | Sortides

Llista de sortides


13/06/2025

Visitarem una variada col·lecció que inclou una cinquantena d’obres de Pablo Picasso

Data: divendres 13 de juny

Interes:
Inscrits:
Assistència:

Email:  | 
Web: 


15/05/2025

“Shéhérazade de Rimski-Korsakov”
Una obra de nova creació signada per Sílvia Lanao

Data: divendres tarda 16 de maig

Interes:
Inscrits:
Assistència:

Email:  | 
Web: 


02/05/2025

Matí
Davant del mar Mediterrani, en un paratge natural d'excepcional bellesa, descansen les Ruïnes d'Empúries, el jaciment grecoromà més important de Catalunya.
És l'únic jaciment arqueològic de la Península Ibèrica on conviuen les restes d'una ciutat grega, Empòrion, amb les d'una ciutat romana, Emporiae.
Dinar al restaurant Bolroig a l’Escala (zona del port de la Clota)
Tarda
De tornada al Masnou farem una parada a La Bisbal, capital catalana de la ceràmica, on podrem passejar lliurement pel centre de la ciutat.

Data: Divendres 2 de maig
LLoc de trobada: carrer Manila, cantonada Avinguda Kennedy
Hora de sortida: 8h parada per esmorzar a l’àrea del Montseny

Interes:
Inscrits:
Assistència:

Email:  | 
Web: 


29/03/2025

LA MER de DEBUSSY
Repertori
Enric Granados: Tres danzas españolas, op.3, orq. Joan Lamote de Grignon (1890 orq. 1933) 15′
Feliu Gasull: Domini màgic per a veu i orquestra (2025). 20′ – Estrena mundial. Obra d’encàrrec de L’Auditori.
Juli Garreta: Les illes Medes (1923) 20′
Claude Debussy: La mer (1905) 23′
Artistes
Ludovic Morlot, direcció
Sílvia Pérez Cruz, veu
Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) Programa
Les Tres danses espanyoles d’Enric Granados, originalment per a piano, podran escoltar-se en la versió orquestral realitzada per Joan Lamote de Grignon el 1933. Un concert en què intervindrà la carismàtica Sílvia Pérez Cruz interpretant una obra per a orquestra simfònica concebuda aquest mateix any per Feliu Gasull, guitarrista i compositor català que el 1991 va rebre el Premi Ciutat de Barcelona.
L’evocació dels corrents marins, en el seu magnetisme mai del tot explicat, podrà sentir-se a l’obra Les illes Medes, composta per Juli Garreta el 1923. A la primera dècada del segle XX havia vist la llum La mer, de Claude Debussy –així mateix programada en aquest concert on les fluctuacions insondables del mar arriben en forma de vibració sonora a l’oient, una suggestió paradigmàtica de l’Impressionisme.

----

Aquesta vegada, només obrir la inscripció a l’Auditori, les places es van exhaurir de seguida i és que actuava Silvia Pérez Cruz i ningú no s’ho volia perdre. El concert va començar amb tres danses espanyoles d’Enric Granados que ens van encantar, donant pas al Domini màgic amb l’Enric Casasses recitant poesies i la Silvia cantant molt bé però va ser quan va oferir un bis amb una cançó que va fer la seva mare, que ens va entusiasmar recordant-nos, a molts, la Maria del Mar Bonet. Després de la pausa van tocar una tercera peça que no ens va agradar gens però la Mer De Debussy és una composició meravellosa que imita la música del llenguatge del mar amb el soroll de les onades, el vent i, al final, quan es desferma la tempestat. Genial! Ara a esperar una mica, que al maig hi tornarem!

Interes:
Inscrits:
Assistència:

Email:  | 
Web: 


14/03/2025

SORTIDA A VILANOVA I LA GELTRÚ
Matí
Visita al Museu del Ferrocarril de Catalunya dedicat a la custòdia i divulgació del
patrimoni ferroviari.
Té la custòdia de més de 70 exemplars de totes les èpoques, tecnologies i països.
En acabar, anirem passejant pel passeig Marítim fins al restaurant.
Dinar al restaurant Machuca
Tarda
Visita a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer fundada l’any 1884 per l’escriptor i polític del mateix nom, amb la intenció de crear un temple universal del saber obert a tothom per fomentar l’educació i la cultura.

----

Plovia tal com havia pronosticat el servei meteorològic però nosaltres, amb paraigües, anoracs i ben calçats vam sortir a l’hora prevista. Al Museu del ferrocarril vam ser rebuts per la seva directora, molt amiga del nostre company Tomàs, iniciant la visita guiada que ens explicava la història dels ferrocarrils. Vam admirar locomotores de vapor con la Mataró, Mamut, Mastodonte, Mikado i la rèplica dels tres cotxes de viatgers del Tren del Centenari. Vam pujar al Talgo Virgen de Begoña i vam comprovar la diferència dels vagons de primera classe, segona i tercera. També vam pujar al vagó de tercera del Sevillano. Menció a part va ser l’exposició del gabinet Sanitari: Barcelona estació de França on treballava el Tomàs que hi afegia explicacions molt interessants. Estava previst que, en acabar la visita, aniríem passejant fins al Passeig Marítim on es trobava el Restaurant però com que plovia tant, el xofer ens va portar amb l’autocar. El menjar va ser molt bo, el servei rapidíssim i molt amables. Contents, vaig tornar al centre per la visita a la Biblioteca Museu Victor Balaguer, inaugurada el 1884. A la planta baixa es troba la biblioteca que té un fons de 80.000 exemplars dels quals només 20.000 estan exposats a la sala, i la Pinacoteca amb pintures de Fortuny, Sorolla, Cases, Rusiñol. Al pis de dalt trobem la sala del Segle d’Or amb el Greco, Murillo i Ribera, la secció d’arqueologia, arts decoratives, etnografia, i una sala de pintors contemporanis com Anglada Camarasa, Mir, Nonell... Ens va impressionar; no esperàvem un museu de tal importància. Quan vam arribar al Masnou encara plovia però a ningú no li importava. Havíem passat un bon dia!

Interes:
Inscrits:
Assistència:

Email:  | 
Web: 


23/02/2025

STABAT MATER de POULENC
Repertori
Manuel de Falla: Siete canciones populares españolas (1914) 15′
Benjamin Britten: “Four Sea Interludes” de l’òpera Peter Grimes, op. 33a (1945) 17′
John Tavener: The Lamb (1982) 4′
Francis Poulenc: Stabat Mater (1950) 32′
Artistes
Stephanie Childress, direcció
Alexandra Lowe, soprano
Cor Jove de l’Orfeó Català i Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC)
Programa
La veu tindrà un protagonisme capital en el concert que inauguren les Set cançons populars de Manuel de Falla, qui volgué renovar el llenguatge musical submergint-se en el folk, com, en altres latituds, també havien fet Stravinsky o Bartók.
Els “Four Sea Interludes” de Benjamin Britten, procedents de la seva òpera Peter Grimes, són peces orquestrals que evoquen la lluminositat o meteorologia.
El tema The Lamb de John Taverner, compost per a cor ressona enigmàtic. Possiblement conegut per la seva presència a la pel·lícula La grande bellezza (2013) de Paolo Sorrentino.
La incidència de la veu en la vida afectiva s’evidencia d’una actualitat manifesta a l’Stabat Mater de Francis Poulenc. Refereix, el dolor experimentat en primeríssima persona davant la mort d’un ésser estimat.

---

Mai abans havíem anat a l’Auditori un diumenge al matí. Era una experiència nova! El programa prometia especialment per veure la jove directora Stephanie Childress, londinenca de només 25 anys que, durant la temporada 24 – 25 serà la Principal Invitada de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i de la Orquestra Nacional de Catalunya. Tota una experiència veure-la dirigir, com dona pas a uns músics, desprès, a uns altres i com conjunta tots al final, sobretot a la segona part amb els dos cors a l’escenari. Tot un espectacle! També ens va agradar la soprano Alexandra Lowe i la seva gran tècnica. Desprès de forts aplaudiments, l’audició va acabar abans de la una del migdia, hora ideal per a qui preferia tornar al Masnou com per a qui va decidir quedar-se a passar la resta del dia a Barcelona.

Interes:
Inscrits:
Assistència:

Email:  | 
Web: 


20/02/2025

Visita al Gòtic desconegut
Lluny dels turistes i a pocs metres de la plaça Sant Jaume, descansa una de les zones més tranquil·les del barri Gòtic. Un laberint de carrers amagats que atresoren elements artístics i arquitectònics força desconeguts.
Cases gòtiques i renaixentistes plenes d’història, on van viure l’escriptor Joan Boscà (qui rebia les visites de Garcilaso de la Vega), el mític espia Ali Bey o Sant Josep Oriol.
I on van néixer els músics Enric Morera i Miquel Llobet o el fundador de “La Caixa”
Francesc Moragas. A banda de ser l’origen de la societat coral Orfeó Català.
Un itinerari per descobrir l’altra cara del Gòtic que comptarà amb la visita a espais exclusius.

-----

Als dos grups de què constaven les passejades del Rafa Burgos, vam haver d’afegir-hi un tercer a causa de la gran demanda. Els temps, no gaire bo: fred, núvol i plovent a estones. El punt de trobada era la Plaça de Sant Jaume, davant de l’Ajuntament. Vam veure la figura del Sant del mateix nom i la placa de 1903 premiant l’edifici més maco de la ciutat. Vam saber del carrer Ferran, el carrer dels aparadors on no hi havia arbres i els fanals penjaven de les façanes per deixar que les voreres fossin més amples. A la Plaça Sant Miquel s’hi troba el monument als Castellers i també l’edifici de les noves oficines de l’Ajuntament de Barcelona que desentona amb la seva modernitat amb l’entorn. Aquí trobem el fris de Josep Maria Subirachs que explica la història de la ciutat: la muralla, la senyera, la indústria amb la roda dentada, la creu visigoda, Joan Maragall i l’Oda a Barcelona, l’alfa i l’omega que encaixen, l’estrella de David, Santa Eulàlia i la creu on va ser crucificada, Sant Miquel amb ales que mata el mal. Si ho mirem de perfil, trobem uns cercles en què es llegeix la paraula BARCELONA. Increïble! Ens vam quedar bocabadats. Caminant per carrers estrets, buits de turistes, vam arribar fins el monestir dels cartutxos amb una figura de Sant Bru, el fundador d’aquesta orde. Al carrer de la Cometa hi trobem la placa D’Enric Morera, músic i a prop, està els convent de les dominiques de la Presentació que van portar de França un vitrall gòtic que encara conserven. Seguim fins l’església de l’Esperança, que té la millor acústica de la ciutat i on es fan molts concerts. Aquesta fundació donava aixopluc a prostitutes que només podien ser alliberades durant la processó del Corpus. Continuem fins a Sant Just i Pastor on està l’església del mateix nom, amb una façana neogòtica i una sola torre ja que l’altre va quedar a mig fer. Durant la guerra contra el francès aquí va ser guardada la imatge de la Moreneta. Vam passar davant l’Arxiu Contemporani, l’Acadèmia de les Bones Lletres i el palau Moxó, avui apartaments de luxe. Vam entrar a l’hotel Mercer, al restaurant, construït a la torre 27 de la muralla. Finalment vam arribar a l’escola de turisme la sala d’actes de la qual guarda un secret; dissimulat a la paret hi ha un armari amb una mare de Déu a dins. Aquí ens vam acomiadar. Havíem vist una part de la ciutat ben desconeguda!

Interes:
Inscrits:
Assistència:

Email:  | 
Web: 


22/11/2024

Matí
Visita teatralitzada als indrets més emblemàtics del conjunt medieval de Besalú: pont d’entrada a la ciutat, call jueu, església de sant Pere i més.
Un cop finalitzada la visita marxarem cap a Banyoles, on tindrem una estona per
passejar al costat de l’estany.

Dinar al restaurant Vorestany

Tarda
Visita guiada al museu Darder de Ciències Naturals.
Aquest museu s va inaugurar l’any 1916. Al 2003 es va tancar per remodelació fins el 2007 quan es va tornar a obrir al públic, incorporant un Espai d’interpretació de l’Estany molt complert, amb material extret del jaciment arqueològic de la Draga que data del neolític.

Data: divendres 22 de novembre

---

Vam sortir a les vuit en punt. El cel era ben blau i lluïa un sol radiant. A dos quarts de deu ja érem a Besalú! Disposàvem d’una hora per prendre un bon esmorzar, abans de trobar-nos amb les guies que ens farien la visita a la ciutat. Besalú és un dels conjunts medievals millor conservats de Catalunya: el castell ja està documentat al segle X; el Pont romànic sobre el riu Fluvià és del segle XII, reformat el XIV i reconstruït el XX; l’església del Monestir de Sant Pere, romànica amb tres naus separades per arcs de mig punt; el barri jueu amb les seves cases i els banys (micvé) que servien per purificar el cos. Per últim vam entrar a Sant Julià, antic hospital de pelegrins on ens van ensenyar les vestimentes i armes d’aquell temps i com s’hi lluitava. Ens va encantar la visita.
L’autocar ja ens esperava per portar-nos a Banyoles. Com que del pàrquing de busos al restaurant hi havia un petit passeig vora el llac, vam poder gaudir d’aquest meravellós lloc però, lluny a l’horitzó ja s’albiraven uns núvols negres i amenaçadors. Plouria? Efectivament, després d’un abundant dinar amb un excel·lent servei, ens vam trobar a la sortida amb un xàfec però a ningú li va importar mullar-se una mica. Ara tan sols ens quedava la visita al Museu Darder, un referent de Banyoles i molt conegut per la polseguera que fa uns anys va causar la polèmica del “negre de Banyoles”. El museu va ser inaugurat el 1916, fruit de les donacions de la col·lecció d’història natural del barceloní Francesc Darder, director del Zoo de Barcelona. El museu fa ser remodelat el 2003 i al 2007 incorpora l’Espai d’interpretació de l’Estany que ens va interessat molt. La visita va ser curta ja que no disposàvem de més temps. Tothom va quedar ben satisfet del dia que havíem passat.

Interes:
Inscrits:
Assistència:

Email:  | 
Web: 


25/10/2024

“Vida d’heroi de Strauss”

Data: divendres tarda, 25 d’octubre

---

VIDA D’HEROI DE STRAUSS
Era el primer concert de la nova temporada i ens feia il·lusió. La primera part consistia en dues peces breus, la primera de les quals no ens va agradar gaire ja que tota la composició estava formada per sons inharmònics i estridents. La segona peça, però, ja va ser diferent gràcies sobretot a l’actuació de Julia Hagen, de 29 anys i nascuda a Salzburg de qui ens va admirar els seus dots amb els seu instrument: el violoncel. Desprès de forts aplaudiment va dirigir al públic unes paraules d’agraïment i els va dedicar un petit bis. Tota la segona part estava dedicada a Strauss, una peça llarga de 46’ que en molts moments recordava a Wagner per la seva majestuositat i on cal recalcar la gran mestria de la directora de l’orquestra, Elena Schzarz, nascuda el 1985, de família Suïssa - Australiana que va saber dirigir els músics per obtenir un conjunt extraordinari ja que l’obra és un gran repte per les seves exigències tècniques. En resum, un bon concert que ens fa desitjar ja assistir al següent.

Interes:
Inscrits:
Assistència:

Email:  | 
Web: 


24/10/2024

Passejada guiada per Collserola i visita a la masia de Vil·la Joana (MUHBA) (matí).

Data: dijous 24 d’octubre

Interes:
Inscrits:
Assistència:

Email:  | 
Web: 


18/06/2024

El 18 de juny vam fer la darrera conferència. La gent va anar arribant somrient, fent-se petons i abraçades fins gairebé omplir la sala (168 assistents). Era una conferència sobre l'espai, tema difícil però apassionant. L'alcalde, malgrat tenir l'agenda ben atapeïda, va trobar un moment per venir a felicitar-nos pel curs dut a terme i a encoratjar-nos a seguir igual en el futur. En acabar, vam anar tots a l'àgora on ja tenien preparat el pica-pica com cada any i que tothom ja espera. Hi havia de tot i en quantitat, al final, vam brindar amb cava desitjant-nos un bon estiu. Nosaltres, però, no fem vacances, ara ens posem a treballar preparant el curs vinent amb moltes ganes i il·lusió, esperant que totes les activitats tinguin una bona acollida. Gràcies per ajudant-nos a seguir treballant per l'Aula!

Interes:
Inscrits:
Assistència:

Email:  | 
Web: 


31/05/2024

RÈQUIEM DE VERDI

Repertori
- Raquel García-Tomás, Joan Magrané i Octavi Rumbau: Tres elegies per a
baríton i orquestra (2024) 15”² (Estrena mundial, encàrrec de L'Auditori)
- Giuseppe Verdi: Messa da Rèquiem (1874-75) 84”²
Artistes
Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC)
Marina Rebeka, soprano (Verdi)
Rinat Shaham, mezzosoprano (Verdi)
Francesco Pio Galasso, tenor (Verdi)
Josep-Ramon Olivé, baríton (García-Tomás, Magrané, Rumbau)
Dmitry Belosselskiy, baix (Verdi)
Cor Jove de l'Orfeó Català
Orfeó Català
Ludovic Morlot, director

L'Auditori ha encarregat aquesta peça a tres dels més destacats autors del nostre país, como son Raquel García-Tomás, Joan Magrané y Octavi Rumbau. No és la primera vegada que treballen junts, ja van escriure una òpera conjuntament, per iniciativa de Ã’pera de butxaca.
Una col·laboració similar va intentar Giuseppe Verdi amb la composició d'un rèquiem a càrrec de diferents músics en motiu de la mort de Rossini, que no va arribar a estrenar-se. Anys més tard, amb la pèrdua del poeta Alessandro Manzoni —amic personal de Verdi i, como ell, favorable a la unificació del país-, el compositor va recuperà el ”œLiberame” que havia preparat per a Rossini per construir la monumental Messa da rèquiem, escrita per a quatre solistes, doble cor i orquestra.

----

A l'hora en punt tothom estava al seu lloc per gaudir de l'audició. Mentre per a uns el Rèquiem de Verdi era una obra ja coneguda, per uns altres va ser l'oportunitat de descobrir-la.
Vam gaudir molt de la magnífica interpretació dels cantants solistes i del cor jove de l'Orfeó Català com també dels músics i del director perquè tots plegats van fer que el conjunt quedés rodó i van aconseguir que tothom sortís de l'Auditori ben content perquè, tot s'ha de dir, a la mitja part els comentaris sobre les ”œTres elegies per a baríton i orquestra” coincidien que la peça no havia fet el pes i, amb la programació de la nova temporada a la ma, vam marxar cap al Masnou, desitjant saber ja a quines obres podrem accedir el curs vinent.

Interes:
Inscrits:
Assistència:

Email:  | 
Web: 

Següent Ultim
Sortida 1 a 12 de 97