| Resum: |
|
La Intel·ligència Artificial (IA) és una eina com ho pot ser un martell que l'utilitzem per fer coses bones però també dolentes.
La Intel·ligència no és pot definir. És múltiple formada per números, lletres i moltes més coses. És un fenomen ric, polièdric, de moltes cares. Si mirem la seva etimologia, deriva de inteligere que és la combinació del verb legere en els seus dos sentits: llegir i triar. Inteligere vol dir llegir dintre, és a dir, entendre les coses passant de les seves aparences; entendre-les per dins. La Intel·ligència Artificial no pot llegir per dintre. En el segon sentit, interlegere vol dir triar entre. És la capacitat per saber triar la millor opció. La IA no pot triar.
Certament no sabem ben bé què és intel·ligència i, de l'artificial, no ens podem refiar ja que únicament és un martell que hem de saber utilitzar bé. Una mà quina, per molt que sà piga, no acaba de saber-ho tot. El seu origen data de 1956 amb dos senyors que volien obtenir una ajuda, un fa servir intel·ligència artificial i l'altre cibernètica. La intel·ligència natural està encarnada, barrejada amb els músculs i orgues. Té una complexitat que la IA no en té. No té vida social, no té emocions; tan sols les imita...
La Intel·ligència s'ha anat desenvolupant a través de la història. Aristòtil va crear la lògica que és una automatització del pensament. Tenim aquest sil·logisme: Tots els homes són mortals, Sòcrates és un home. Sòcrates és mortal. És cert. Però si diem un portuguès és europeu; un francès és europeu i un portuguès és un francès ja no és cert. Perquè es compleixi un sil·logisme son necessaris uns requisits. També hi van contribuir Ramon Llull amb la seva Ars Magna i Boole el segle XIX amb l'aritmètica computacional moderna. Alan Turing van desencriptar els missatges dels nazis. Desprès tenim a Minsky i molts d'altres fins arribar el 1997 al Deep Blue que guanya a Kaspárov en una partida d'escacs. La mà quina va pensar tres minuts que representen 100.000 dies. Cada cop la intel·ligència necessita menys per tenir resultats i, a més, va aprenent sola.
APORTACIONS: La IA fa molts anys que està . És una realitat que ens acompanyarà més per bé que per mal. Tenim una mineria de dades. Aquesta mineria és virtual. Son les dades que estan a les mà quines, que ho saben tot i disposen d'una potencia d'activitat enorme. També és cert que gasten molta energia i contaminen molt. Son necessaris milions de litres d'aigua per refredar les mà quines la qual cosa vol dir que és una indústria perjudicial pel medi ambient
El BIG DATA serveix per a publicitat. Seria com un magatzem de pedres si no hagués IA. Combina la potència de cà lcul amb certes dades i es converteix en un arma de gran poder. Pot ajudar molt quant a la seguretat però també pot perjudicar. No és bo tenir cà meres per tor arreu ja que no cal que es sà piga tot de tothom.
Les aportacions informà tiques son enormes. Pots programar les compres vendes d'un supermercat, pots escriure 10 pà gines de la Història del Masnou en un minut. Les dades son infinites i s'ajunten només posant Història del Masnou però tenen al·lucinacions, és a dir, es poden equivocar. La mà quina té arbitrarietats. L'Algoritme son les ordres o instruccions que es donen a la mà quina per trobar una solució a un problema. Aquestes ordres les fa un ésser humà . No és mà gia i pot equivocar-se.
Les aportacions industrials s'utilitzen en l'organització de les indústries i recursos humans disposant d'una gran capacitat tècnica. S'utilitzen per triar persones però s'ha de dir que l'algoritme és racista, edatista, masclista i amb uns biaixos injustes. El programes el fa un enginyer que els passa a la mà quina. S'hauria de millorar les persones que treballen amb la mà quina per no crear prejudicis.
Les aportacions a la robòtica son molt importants. Assistència a les persones amb problemes de mobilitat, per donar-los de menjar, les pastilles, per dutxar-los... Això no priva que si aquests serveis ho pot fer una persona, millor.
REPTES: Noah Harari en el seu llibre 21 lliçons per al segle XXI destaca dos avantatges: primer la seva connectivitat permanent a infinites fons; segon la seva permanent actualització. Encara que la IA et pot informar de tot, no tà´ho pots creure tot. No obstant això, ja que aquest fenomen omplirà la vida dels més joves, ha d'estar present al món de la docència.
És un fet que a més poder, més riscos. Tota tecnologia comporta un poder. Entra en l'à nima de la societat i comporta una responsabilitat ja que pot fer molt de mal. Els creadors ja ens n'avisen. D'una banda perdem llibertat (va ajudar a guanyar Donald Trump i el Brexit), d'una altra banda, perdem privacitat. Les mà quines ens coneixen molt bé a tots nosaltres, això és un fet quantitatiu i té una importà ncia mínima. El que importa son els fets qualitatius. Si ens treuen la intimitat i la privacitat, perdrem el pluralisme.
Tothom hauríem de reflexionar sobre això. A Europa hi ha un projecte de llei que entrarà en vigor aviat però als EEUU i a la Xina no els preocupa gens. Les lleis que té un robot son: no fer mal, Obeir les ordres i protegir la seva pròpia existència.
Hem de fer un esforç per incrementar la Intel·ligència natural ampliant la capacitat del llenguatge; amb creativitat, amb sentit social, amb capacitat ètica (llibertat, responsabilitat, respecte), amb capacitat social, sentit de la justícia i compromís democrà tic. Byung-Chul Han va dir que la IA és un enemic que aparentment es posar a favor nostre però que, alhora, ens perjudica. Noah Harari ens pregunta si preferim que el cotxe veí el condueixi un jove torrat o un equip Shumacher-Kant. Tesla pot fabricar un cotxe altruista o un altre egoista. Hauria d'intervenir l'Estat per determinar un determinat codi ètic? Altruista? Egoista?
Consell: la IA és un instrument al nostre servei. No deleguem en ella decisions ni les prenguem informats només per ella.
|
