| Resum: |
|
La Laietania Romana anava des del Llobregat a la Tordera. Era la franja litoral del que ara agafa el Barcelonès i el Maresme. Terra de clima excepcional, molt assolellada, era de gran qualitat per al conreu de la vinya. Estava formada per quatre ciutats; Blanes, Mataró (Iluro), Badalona (Baetulo) i Barcelona (Barcino). Van ser fundades al segle I aC en base a un programa de Roma que comportava pautes en el sistema agrícola per a augmentar la producció. Barcino, fundada uns anys després, no en va participar. Es a dir, de les 17 ciutats romanes a Catalunya, quatre les trobem a la Laietania.
El territori està format per poblets, cases de pagès, centres de producció de vi i les grans vil·les on vivien els propietaris amb gran riquesa. Estaven formades per dues parts: la residencial amb jardí, pati i atri; i la rústica, zona on vivia la gent que treballava al conreu. Segons la família, tenien marbre, pintures, paviments amb mosaics i grans jardins envoltats per un passadís porxat.
Cal Ros de les Cabres estava situat entre Torrent de l'Ase, Vila jardí, fà brica del vidre i carrer Rusiñol. Pel Camí del Mig transcorria la Via Augusta Romana. Va ser una casa i una masia i a finals del segle XIX (1899) la finca va ser comprada per Thomas Morrison que passava temporades al Masnou. Per la zona on ara està la Policia Local, va viure el seu home de confiança: l'Isidre Ramentol, conegut pel nom del ros de les cabres. Aficionat a l'art i a l'arqueologia, Morrison va trobar un mosaic romà del segle IV amb dibuixos fets amb dauets de marbre. Era una peça d'un luxe extraordinari, caríssima i molt luxosa. Davant l'excepcionalitat de la troballa, es va posar en contacte amb Puig i Cadafalch que l'encoratjà a continuar excavant, cosa que va fer, trobant pintures murals i un altre mosaic, aquest més senzill, de menys dificultat d'elaboració. També va trobar un capitell d'una columna que es va perdre durant la guerra i un altre capitell, més tardà , del segle V, que es pot veure a l'Ajuntament, així com fragments de columnes i escultures. Quan va morir Morrison (1902), la vil·la va quedar en l'oblit.
40 anys més tard, l'arqueòleg Serra RÃ fols va fer sondejos i va descobrir el mosaic i el va portar al Museu Arqueològic de Catalunya on es troba en una sala fora de tot context que el relacioni. Tretze anys després, 1959, Lluís Galera fa una altra intervenció però la vil·la torna a quedar a l'oblit fins el 1980 que es fan excavacions però a causa d'un moviment de terres s'aturen. Es tornen a fer excavacions però aquesta vegada a la part rústica i es troba un segell de bronze amb la inscripció PUBLI VALERI EURIARI, nom del primer masover que coneixem. Durant els anys 90 la vil·la torna a quedar en l'oblit.
Durant 2022/23 es van fer obres i van sortir, al costat est de la masia, moltes restes, murs i paviments, fet que vol dir que encara tenim molta vil·la per descobrir. Extraordinà ria va ser la troballa d'un cap i un braç que no tothom té, indicador que la vil·la era molt rica. D'on provenia, però, tota aquesta riquesa? Venia del conreu de la vinya i de la producció de vi, fet que constatem per les escenes aparegudes en mosaics de conreus, carros i premses.
Efectivament, a mitjans del primer decenni tota la Laietà nia Romana explota de riquesa amb nombroses centres de producció de vi com la Cel·la Vinà ria que té estructures de premsa, un magatzem i gerres rodones que s'encaixen a terra amb capacitat de 1.000 litres cada una. Quan el vi està a punt de ser envasat, s'aboca en à mfores que poden ser de quatre tipus: local, un altra més baixeta, la L 1 i la Pasqual 1 que acaba en punxa i té més difusió .
Hi ha centres terrissers pensats per fer à mfores que consten d'elements per a l'argila, forns, i abocadors. El forn està constituït per una graella on es recolzaven les à mfores que eren cobertes pel foc que pujava pels foradets. A Cal Ros s'han trobat tres centres. Especialistes han calculat una producció de 270 à mfores a cada cuita. Tot el procés ocuparia 23 dies. Els forns farien 6 cuites a l'any, és a dir, 1600 à mfores i cada una tenia una capacitat de 20-25 litres de vi, cosa que significa 30.000 – 42.000 litres a l'any. La producció és molt important. La marca és una estrella de sis puntes encerclades. En altres centres, és una L girada.
El vi envasat s'exportava per mar. D'aquí venia la forma de les à mfores ja que entre les boques s'encaixaven els pius. Narbona (Narbo) era el centre distribuïdor. Era un mitjà rà pid, amb molta capacitat de cà rrega però si feia mal temps es perdia la cà rrega i els vaixells. La navegació era costanera però hi havia tempestes i onades laterals ja que és una zona plena de llacunes i aguamolls. Els vaixells tenien la quilla plana. Sortint de Baetulo, amb navegació de cabotatge i aturant-se a 2 o 3 ports, el trajecte durava 4 dies. Molts vaixells no arribaven, però. S'han trobat una vintena d'enfonsats com un als Ullestres davant Llafranc. Era un vaixell petit que carregava 800 à mfores, de les recuperades, algunes provenien de Baetulo i altres tenien la L de Cal Ros. El Cap de Creus era un punt difícil. Un vaixell trobat a Cap de Vol el va passar però no va anar gaire més enllà . Les à mfores eren de Baetulo, Iluro i amb la marca L. Es va trobar un altre al Port Vendres. Abundaven les tempestes de vent tot i que aquestes barques planes eren idònies per arribar a la platja. Les à mfores provenien de Baetulo, Iluro i la marca de l'estrella de sis puntes de Cal Ros.
Quan arribaven a Narbona, descarregaven els vaixells i es distribuïa el vi a través dels rius, amb barcasses que eren remuntades amb cordes (camí de sirga) fins arribar a Montpellier d'on s'abastia a la Britania i la Germania. Al nord de Poitiers s'ha trobat un cenotafi, monument funerari on no hi ha ningú enterrat però és en honor d'algú. Es van trobar peces de gran riquesa de bronze, vidre, gerres de vi, libacions, cerà miques i 7 à mfores P1. Una part del vi era de diari però una altra part era de qualitat superior. Les à mfores eren de Baetulo i una de cal Ros.
La Vil·la de Cal Ros era una de les més important i luxoses de la Laietania Romana. Es mereix ser posada en valor i que tots n'estiguem orgullosos. Per fer-ho, cal una actuació liderada per l'Ajuntament i consensuada i assumida per tot el poble.
|
