| Resum: |
|
Amb la guerra d'Ucraïna els preus de l'electricitat i la benzina van començar a apujar-se fins a posar-se pels núvols a causa de la forta dependència energètica que patim (70%). Fins llavors, tot ho haviem tret del subsol però per evitar pagar aquests preus tan alts, comença un augment de les renovables sense precedents. Tanmateix, si comparem Catalunya amb d'altres països, no arribem ni al vagó de la cua.
Un municipi per si sol no pot fer gran cosa. Per això necessita tenir una política municipal en matèria d'energia: El Masnou té uns 23.000 habitants. En quant el consum a les llars, el consum de calefacció no hauria de ser elevat ja que les nits no son fredes, però no hi ha prou transport públic amb la qual cosa tenim problemes de mobilitat. No som rics en energia i electricitat però som rics en aigua, vent i sol, per què no utilitzar-los, deixant de banda l'energia fòssil?
El gran consum es troba a les indústries. Hem de millorar la logística; primer ens hem de posar d'acord amb el que necessitem i posar teulades. Grans teulades volen dir obtenir una gran potencia fotovolcaica. Tenim un consum elevat en restauració, serveis, petita i mitjana empresa. Quant al consum domèstic, durant la setmana és baix, ja que hi ha una concentració del consum.
Les comunitats energètiques apareixen en les directives del 2018 – 2019. Per quadrar-ho tot, hem de saber primer com podem fer comunitat. El Prat del Llobregat ( on el ponent és director d'Acció Ambiental i Energia de l'ajuntament) té molta logística. El Masnou, no tanta. El Prat forma una comunitat energètica: hi ha empreses que gasten moltíssima energia. S'han de buscar teulades perquè l'electricitat arribi a tot el municipi. Ho consumeix tot de dilluns a divendres. Tot consisteix a casar els interessos de la indústria, restauració i ús domèstic, s'analitza el que es necessita i s'aconsegueix tot més barat. L'objectiu és arribar a l'autoconsum casant interessos. Aquesta energia no contamina, genera ocupació i si abaratim els rebuts, s' aconsegueix més diners per finançar moltes més coses.
Tenen una gran importà ncia les CCE i les CER, que van més enllà de l'autoconsum compartit. La participació ciutadana és oberta i voluntà ria; el control l'efectuen els mateixos socis i sòcies, autoritats locals i petites empreses. El seu objectiu és oferir beneficis, mediambientals, econòmic o socials als seus integrants més que generar una rendibilitat financera, es buscaran incentius com, per exemple, pagar a aquells supermercats que baixin els congeladors de 25ຠa 18ຠdurant unes hores al dia, també es pot bolcar a la xarxa l'energia del cotxe elèctric que no utilitzem. Hi ha confiança pel fet que existeixen moltes ajudes: CE Implementa, per exemple, finança en renovables.
Si mirem els carrers plens de cotxes aparcats, ens adonem que utilitzem el cotxe en moments determinats i n'hauríem de fer un ús més racional. Per què no posar cotxes per a la gent que el necessita només puntualment? Hi hauria d'haver aquests serveis.
Una comunitat energètica és una forma jurídica, mentre un consorci públic és una cooperativa. La comunitat és una societat limitada sense à nim de lucre. A la cooperativa el sense à nim de lucre és subjectiu. L'ajuntament posa un 40%; el capital privat, un altra 40% i l'associació d'usuaris un 20%. La comunitat energètica ha d'anar més enllà per aconseguir l'eficiència, tenint com a principal repte que el millor quilovat és el no consumit. Ja que l'aerotèrmia és cara, si comprem agregats, ens sortirà tot molt més barat.
Podem sumar moltes coses compartint: podem fer cursets per anar més enllà . Les bateries de emmagatzematge agafen electricitat a les hores barates per tenir-la i consumir-la a les hores més cares; podem optimitzar potències; fer ús de les línies d'ajuda que en molts casos estan desaprofitades. El nostre repte ha de ser treure les energies fòssils de les nostres vides a causa de les seves conseqüències que notem en el canvi climà tics. Mai abans havia canviat la temperatura tant drà sticament com ho fa ara.
La comunitat energètica és l'eina per canviar les coses. On l'ajuntament lidera, posa teulades i és un factor accelerador juntament amb empreses que tenen la sensibilitat de saber. Les comunitats funcionen, solucionen problemes. Son una eina d'empoderament i participació. Però no tan sols amb les teulades és suficient, també necessitem molins, la tèrmica del Besós... Si ets client de e-distribució pots consultar el teu consum de llum hora a hora i saber què està s gastant en cada moment, fet que ajuda molt.
La conferència va acabar aquí i va començar el torn de preguntes del públic assistent que el ponent va anar contestant, posant èmfasi en la necessitat d'aquestes comunitats per arribar a un autoconsum que ens ajudi a tots a estalviar i fent palès el valor que té una bona organització.
|
