| Resum: |
|
Quan el ponent es disposava a iniciar la seva tesi doctoral, el seu director li va proposar que llegís 3 llibres i n'escollís un: El primer era “Laura a la ciutat dels sants†de Miquel LLor. No li va agradar. El segon, “Incerta Glòria†de Joan Sales, li va interessar una mica més però el tercer, “K.L. Reich†de Joaquim Amat Piniella, marcaria la seva vida.
Amat Piniella era un dirigent d'ERC que es va exiliar a França en acabar la Guerra Civil i va ser detingut pels alemanys i deportat al camp de concentració de Mauthausen del qual va sobreviure. Va morir el 1974. Buscant material per fer la tesi, el ponent es va posar en contacte amb un dels fills. Conservaven una maleta del pare però ignoraven què hi havia. Allà van trobar cartes des del front i molts poemes que havia escrit durant la seva estada al camp de concentració.
Anys després, va visitar amb els seus alumnes de secundaria el camp de Mathausen i es va trobar amb un republicà , exiliat al l'Uruguai que volia escriure les seves memòries i li va demanar que anés a aquell país. A Montevideo va buscar testimonis entre els republicans i els jueus i així li van parlar de Giza. Una maleta els havia canviat la vida a tots dos i van connectar de seguida.
Giza va néixer el 7 de novembre de 1940 al gueto de Varsòvia, barri sense sortida on malvivien els jueus que no s'havien amagat o fugit. Hi havia organitzacions que intentaven ajudar la gent i els pares van voler que la nena que comptava sis mesos es salvés. La van treure ficada en una maleta i la van entregar a un matrimoni cristià amb sis fills, ell, xofer de tramvia. La germana gran, Danusia, era qui cuidava a Stefcia, la nena petita, la més mimada i així va viure fins els sis anys.
La mare havia mort a Treblinka poc després de la seva arribada i el pare va morir al 1944 a Auschwitz, quan el camp va ser alliberat però el seu cos era incapaç de digerir cap aliment. Acabada la guerra, la família cristiana es va posar en contacte amb una organització per dir que la nena vivia. Va sortir una tia, germana de la mare que la va reclamar i la va portar a Lodz durant una mesos i després a l'Uruguai on familiars tenien una botiga de teixits.
La família polonesa sabia l'adreça i l'enviaven cartes i fotos però mai més van tenir notícia de Giza, que vivia amb els seus oncles però que ja sabia que era òrfena. Va ingressar a l'escola de prà ctiques, més tard va conèixer el seu marit i es va casar, va tenir dues filles i dos nets. Es negava a explicar res. Danuta, la germana gran, era infermera i lluitava contra els nazis i cuidava dels partisans en una església d'amagat. Van ser denunciats i ella els va salvar traient-los en un camió. Morta fa 3 anys, als 94, era una gran dona, vital, que va fer el que havia de fer, sense més. En una exposició que es va fer a Auschwitz, la gent donava documents i fotos i Danuta va donar una foto de la família amb la nena i la van exposar al bloc 27, el del seu pare. Mai no havia perdut l'esperança de trobar-la algun dia i coneixia casos que havien trobat persones després de 40 anys.
Mentre, un director de cinema d'Uruguai havia fet una pel·lícula amb el testimoni de sobrevivents jueus. Giza no volia participar ja que només era un nadó de 6 mesos però va assistir-ne a l'estrena. No es va poder passar ja que el projector es va trencar. Li van demanar que parlés ella, cosa que no volia però animada pel seu marit va explicar tot el que durant tants anys havia mantingut callat, coses que ni el marit mateix coneixia.
El 2009 l'Institut de la història del jueus de Varsòvia la va trucar. Ella es va estranyar ja que no tenia ningú a Varsòvia i llavors la van passar la foto de quan era petita amb la família cristiana i ella es va reconèixer. Al febrer del 2009 rep la trucada de Danuta i, malgrat que des de la seva arribada a l'Uruguai no havia sentit mai més el polonès, de repent li va tornar la llengua i va comprendre que la història que explicava era veritat. Durant tot aquell temps mai no havia preguntat per algú, acatava tot el que li deien i no volia canvis.
No volia tornar mai més a Polònia però la família cristiana li havien estat buscant des de feia 65 anys i els ho devia. Sentia rà bia perquè ningú no li havia parlat de la seva vida anterior. El seu contacte li hauria servit per superar moltes coses. El 2010 va viatjar a Polònia. Va ser un viatge molt llarg i molt dur però a l'aeroport li esperava Danuta amb tota la seva família amb flors i tulipes blanques i vermelles amb els colors de la bandera polonesa. Va ser un retrobament molt emotiu. Danuta va omplir els seus espais en blanc i li va canviar la vida. Va visitar Auschwitz, el bloc 27 on va estar el seu pare. Va ser traumà tic però, amb l'escalfor de tots, ho va superar.
Des de llavors, Giza ha donat a conèixer la seva història ja que pensa que és una o0bligació perquè el món aprengui i lluiti perquè mai més algú sigui diferent a un altre per religió, raça, color o pensaments. La maleta és una metà fora, peça fonamental per a tot aquell que emigra, es converteix en la memòria. El seu missatge és molt positiu ja que grà cies a la seva força ha pogut sortir de qualsevol situació. Avui té una important empresa tèxtil i els seus nets son la continuació d'una vida que els nazis volien esborrar però que la història no ho va permetre.
Malauradament, no es va poder connectar amb Giza ja que el seu marit estava ingressat a l'hospital d'una afecció cardíaca.
|
