| Resum: |
|
Al començament del cinema hi havia moltes dones treballant-hi com a guionistes, directores i actrius però quan entren els diners, llavors la dona desapareix. Les protagonistes del “Star System†passen a ser com a eines de feina i la seva capacitat s'engloba en models de dones, que van de bones a dolentes. Segons Claude Levi-Strauss les dones tenen una imatge positiva i una altra de negativa i es divideixen en dones negociables i dones consumibles. Tenim tota una jerarquia de valors per exemple, les prostitutes tenen un valor d'ús però no de canvi.
Un antecedent el trobem en Edgard Allan Poe: la seva Annabel de “les belles dones mortes†era una vampiressa. En un poema de Rudyard Kipling surt una vampiressa que fa servir el seu capital eròtic per aconseguir tot el que vol. Aquesta figura també surt a la Mitologia Nòrdica i Mediterrà nia. Alice Hollister va ser una actriu del cinema mut que va fer més de 90 pel·lícules (La teva mare) i ja sortia com a vamp. Durant la II Guerra Mundial, les dones van ser cridades per ocupar el lloc dels homes a les fà briques que s' havien quedat buides. Acabada la guerra, Rooselvelt va dir que les dones, els à ngels de la llar, havien de tornar a casa, fet que va provocar depressió en moltes d'elles. En aquest context apareix la femme fatale. Com que és una dona alliberada, independent i fa servir el seu erotisme, es resisteix a tornar a casa i llavors la castiguen. Comença el New Deal. A moltes pel·lícules de cinema negre apareix la “noia de Casa†que es mou per cobdícia, avarícia i venjança.
La primera Femme Fatale és la del “Falcó Maltésâ€, pel·lícula protagonitzada per Humphrey Bogart i Mary Astor on ella ofereix el seu cos per obtenir altres coses. Aquest cinema és un art amb missatge antic fet per a homes: els directors fragmentaven els cossos de les dones per ensenyar-te'n el valor real. Un exemple el trobem en “El carter sempre truca dos copsâ€, amb John Garfield i Lana Turner. Cora, casada amb un home gran, convenç a Frank que treballa a la benzinera, perquè mati el seu marit i així poder heretar i començar junts una nova vida. La primera imatge que tenim de Lana Turner son les cames, i la segona, un primer pla de cos sencer.
La pel·lícula “Perdició†de Willy Wyler relata l'angoixa d'una dona que convenç al seu amant perquè mati el seu marit i poder cobrar l'assegurança. Els seus protagonistes son Fred MacMurray i Bà rbara Stanwyck . A la primera imatge, ella està a dalt d'una escala i ell mira cap amunt. Ella està per sobre d'ell. Després baixa l'escala i ja es converteix en un ésser de carn i ós. Es privilegia la mirada masculina i converteix la dona en un fetitxe perquè els homes en gaudeixin.
Al 1958 van estrenar “Els subornats†de Fritz Lang amb l'escà ndol a la vida real de la seva protagonista, Glòria Grahame, amb el fill del seu marit, Nicholas Ray. A la pel·lícula tot gira a l'entorn d'una dona que vol divertir-se. És una pel·lícula violenta per la seva època. Ara seria actual. Lee Marvin li llença a la femme fatale una cafetera amb aigua bullent a la cara, desfigurant-la el rostre. Al final ella es venja tot i que acaba morint.
A Espanya Pilar Miró roda la seva òpera prima “La petició†(1976). Pilar Miró va anar a l'Escola del Cinema de Madrid, tenint com a professor a Carlos Saura. Era l'única dona de la classe i s'asseia a la darrera filera. La pel·lícula està basada en una novel·la de Émile Zola. Tracta de la relació de Teresa (Ana Belén), dona de classe alta amb el fill de la criada. Pateix censura ja que les institucions d'aquella època eren molt repressives. Malgrat això, la pel·lícula és un èxit de taquilla i d'espectadors. Destrueix el model entre à ngel de la llar i prostituta. És una dona que gaudeix del sexe. L'amant mor en donar-se un cop durant l'acte sexual i ella no se n'adona fins que ha assolit l'orgasme. La idea d'un orgasme sense la intervenció masculina és agosarada i escandalosa. Convenç a un sordmut per desfer-se del cos de l'amant i, en una escena molt violenta el mata a cops de rem. És una pel·lícula que atorga a la dona la capacitat i dret de ser dolenta.
Durant els anys 1980 – 1990 apareix el thriller sexual lligat al cinema negra durant la tercera onada feminista i “Foc en el cos†(1981) n'és un exemple. La protagonista, Kathleen Turner ja no necessita pujar el seu nivell social mitjançant el seu cos. Casada amb un home ric, demana a l'amant que el mati. Ella mateixa fa veure que mor en un incendi. Va vestida de blanc. A ell el culpen de la mort del marit. Aquesta pel·lícula recupera la vampiressa del cinema mut. Té l'ambició de ser rica i de viure en un lloc exòtic.
Al 1992 apareix “Instint bà sic†amb Sharon Stone i Michael Douglas. Encara que la protagonista mata els seus amants, el que busca és l'amor romà ntic. Vol quedar-se a casa cuidant i retenint el marit. És una femme Fatale que es podria definir com a dona domèstica.
La pel·lícula “Lady Macbeth†(2016) està basada en una novel·la que va aparèixer publicada en una revista i de la qual van fer el 1934 una òpera feminista. La protagonista es veu obligada a casar-se amb un home ric molt més gran que ella però s'enamora del mosso del cavalleries. El convenç perquè el mati. Enverina el sogre quan els descobreix i, quan arriba una dona amb un possible hereu, vol que l'amant mati el nen, cosa que ell no s'atreveix a fer. Ella l'ajuda i l'amant acaba confessant. La serventa apareix encerclada per la porta per donar la idea que està sota el domini de la femme fatale. Al 2016 ja ha començat el “me tooâ€. Apareixen les Nasty women: una femme fatale que vol ser lliure, mata tots els homes fins que es queda sola.
|
