| Resum: |
|
La paraula és efímera, desapareix i fins els segles XII i XIII, quan les coses queden escrites, ens movem en un terreny de ficció on sembla que una part ens la inventem. Des de que el món és món sempre s'han explicat rondalles i contes. La narrativa oral mai no pot garantir que allò que s'explica sigui veritat.
El mite és una història que ha passat en un moment i en un espai que pot ser veritat o no; els comportaments humans no han canviat: tota persona necessita experimentar límits i situacions atzaroses. Hi ha personatges que ho fan i es diuen personatges mitològics. Un mite és una mentida, un que recorda una cosa i 200 anys després algú la recull i l'escriu a la seva manera.
La mitologia grega és la capacitat de fer coses que les persones normals no poden fer. Succeeixen a Atenes, Samocracia... busquen restes de com vivia la gent. Un personatge límit podria ser un futbolista que té una capacitat mítica de fer el que la majoria de gent no és capaç de fer. A Grècia i a Roma ens trobem els gladiadors. Trobem també gent inventada com els déus amb la seva forma de fer i els seus atributs. Uns altres serien els herois. Tots ells configuren una mitologia religiosa.
El Gilgamesh és un poema llarg turc, d'Anatòlia, que explica com neix el país i la seva cultura. La Il·liada d'Homer es mou en un món fantà stic de batalles, guerres i costums. A la Odissea, l'heroi protagonista no té com a professió ser un heroi sinó que és un invent (algú s'inventa un heroi perquè faci d'heroi). Així sorgeix Ulisses que va a la guerra i després d'anys i de moltes aventures com la del gegant Polifem o els cants de les sirenes) torna a casa seva disfressat i el seu gos el reconeix molt abans que la seva pròpia dona: Penélope, la qual de nit desteixia tot el que de dia teixia. D'això en diem fer la feina de Penélope.
La nostre societat té mites, entre els quals destaca el Diluvi Universal. S'han fet estudis geològics i s'ha vist que hi va haver pluges molt fortes però que fossin universal és difícil de dir. Moisés va ser trobat en un cistell, recollit i portat a casa de la princesa, educat com a egipci. Va rebre, però, l'encà rrec de conduir el seu poble a la terra promesa. Perseguit, separa les aigües del Mar Mort... tot és mitologia. El Cristianisme va fer desaparèixer totes aquestes històries.
Tres autors van llegir l'Odissea ja que es reflecteix en la seva obra. Un va ser Daniel Defoe, amb la seva novel·la Robinson Crusoe. Un altra, Jonathan Swift , famós per seu llibre “Els viatges de Gulliver†i un tercer, Robert Louis Stevenson, l'autor de “L'illa del Tresor.
Els herois no neixen; els fem nosaltres (un futbolista) i no sempre son positius. Hitler és un heroi en el sentit de ser capaç d'arrossegar a tota una població. És, encerta manera, capaç de crear valors que la gent admira (influencer actual) És el perfil d'heroi quant a saber moure les masses amb la seva capacitat d'influenciar. A partir del segle XIX ja tenim també heroïnes. Heroïcitat és allò que costa tant de fer i una persona fa el que tants altres no son capaços de fer
Tenim també la nostra mitologia catalana: Un d'ells, el comte Arnau. Guanyava batalles i anava a monestirs entrant de nit a les cel·les de les monges... Ell va fundar la mítica catalana que se situa a Ripoll i San Joan de les Abadesses. Era un noble que va ser condemnat a cavalcar tota l'eternitat en un cavall al qual li sortien flames pels ulls. Tots els grans autors catalanes: Verdaguer, Josep Carner, Joan Maragall, Josep Maria de Segarra han escrit sobre ell o li han fet poemes.
Posseïm el costumari ja que les llegendes son les nostres arrels. El bressol de Catalunya és a Ripoll. Joan de l`Ós és el nom d'un personatge mitològic que s'ha passejat per tota Europa. És el fill d'un ós i d'una dona, té força sobrehumana i acostuma a viure en un bosc o en una cova.
Nosaltres tenim el personatge real: Guifré, el Pilós, que va lluitar contra l'Islam i va ser pare de la pà tria. La llegenda de les quatre barres el feia caure ferit mentre lluitava contra els Normands al servei del rei de França a qui demana que li doni un escut d'armes. El rei mulla els dit en la sang del comte i els passa per sobre l'escut daurat, donant lloc al que seria considerat posteriorment com l'escut de Catalunya. Jaume I va escriure la seva Crònica on relatava fets que havia viscut directament. De fet, no la va escriure ell ja que era analfabet, sinó Desclot. Qui crea aquestes figures? Els historiadors, els cronistes i el primer que es va trobar aquestes històries.
Personatges que configuren mitologia: follets, gnoms, sílfides, salamandres, menairons. Els gnoms son follets petitons que tenen molta habilitat a les mans i poden fer feina fina. Les ondines son dones d'aigua que viuen en gorgs, rius i que apareixen en lluna plena. L'aire ho escampa tot: el que és bo i el que és dolent. La salamandra és un animal de foc. Els menairons son personatges petits que no els veus. Viuen al bosc, arrelats al Pirineu. Son molt treballadors i no paren de fer feina. Massa i tot.
Catalunya és molt rica en llegendes. Pertanyen a la història popular i sempre arrelades a un lloc: Sant Jordi, per exemple, a Capadòcia. Tenen part de veritat i part d'invenció. Mossèn Cinto Verdaguer en va escriure moltes i llegint-ne una, la ponent va acabar així la conferència.
|
