| Resum: |
|
Sempre que trobem un 2.0, significa que una cosa ha estat millorada. Millorarem genèticament l'espècie humana? A la revista MIT nઠ215 ja surt que tenim totes les eines per fer enginyeria humana.
L'ADN és la estructura que explica la vida i aquesta paraula ja forma part del nostre llenguatge. A la revista Science del 2001 surt el primer esborrany de genoma humà agafat de l'ADN d'una persona. L'ADN és un manual d'instruccions i se diferencia d'un gen que és una instrucció concreta. Tenim molts gens i, a vegades, parlem de genoma. Primer llegim instruccions, es passa a la proteïna i després a la funció. Quan un òvul s'uneix a un espermatozous formen un nou individu que tindrà la meitat de l'ADN de la mare i l'altra meitat del pare però també tindrà un 25% de cada avi, un 12,5% de cada besavi. Hem rebut una herència que l'hem de passar als fills i als nets i que compartim amb els germans i els cosins. L'ADN està organitzat per cromosomes: del 1 als 22 els cromosomes del pare i la mare son idèntics però el 23, en els mamífers, les femelles tenen XX i els mascles XY i es posa el sexe biològic. Si els gens tenen la informació correcta, serà una persona sana, però si hi ha alteracions en la seva estructura i canvis en la informació, causaran patologies.
Podem fer substitucions, adicions i introduir-les en altres organismes o canviar-ne la informació. Primer de tot, però, hem de saber el que fan i com ho fan. D'això se'n diu la Funció Gènica. L'ADN té 4 lletres. Si sé la instrucció, la puc introduir en un organisme. A un zigot se li punxen ADN on estan els cromosomes i es poden manipular. Si tenim dos germans i a un se li introdueix un gen amb hormona del creixement, creixerà molt més que el seu germà . A uns ratolins se'ls introdueix gen fluorescent de medusa, que no és tòxic, per distingir uns d'uns altres. El mateix es pot fer amb peixos, porcs i micos: son els transgènics de laboratori per estudiar malalties: alzheimer, ceguesa o cà ncer. Cal buscar un organisme al qual poder fer coses.
L'ADN és com una seqüència de lletres. Cada persona la té diferent a una altra. Només els bessons monozigòtics la tenen igual. Hi ha variants genètiques. Un és més alt, l'altre més baix, un té els ulls clars, l'altre, foscos. Tenim 3 milions de variants. A l'àfrica es on en tenen més: 4 milions. Els humans som molt similars. Hi ha diferències, però, a un altre nivell. Quan es tracta a gent per osteoporosi, uns responen al medicament i uns altres, no. Això és degut perquè la causa genètica per tenir osteoporosi és diferent i el medicament no actua igual. Per aquest motiu cada vegada més es demana una anà lisi de sang i una altra de genètica, cosa molt important en oncologia per saber els efectes secundaris que tindrà un medicament. Les malalties més freqüents que patim son Cà ncer de Colon, Alzheimer, Osteopatia. Unes persones tenim més probabilitats genètiques de tenir-les que unes altres. Podem tenir bones o males cartes i sempre les hem de jugar, preocupant-nos més d'unes coses que de unes altres i duent una bona vida
Moltes malalties es poden tractar genèticament com la regeneració de l'epidermis en la malaltia rara de “Pell de papallonaâ€. L'epidermis no s'arrenca ja que hi ha una proteïna que uneix les diferents capes. Quan es pateix la malaltia, l'aigua de la dutxa t'arrenca la pell i et deixa en pell viva, fet molt greu ja que la pell fa de barrera contra tot tipus de bacteris. Els metges tracten la malaltia en un lloc de cremats. En el cas del nen, van agafar pell amb el gen dolent i el van canviar per el gen correcte i de mica en mica li trasplantaven: era pell seva però corregida. S'haurà d'anar amb compte quan tingui fills i els transmeti el gen dolent.
Des del 2015 podem editar el genoma, cosa molt diferent a modificar-lo ja que no se sap què pot passar. Editar és canviar això per allò altre. No es modifica a l'atzar. Francis, JM Mojica va estudiar els bacteris que viuen a Les Salines (Alacant) i va descobrir el sistema CRISPR que és com un bisturí que arriba on tu vols. Abans costava molt fer un transgènic, ara tot canviarà : en plantes (tomà quets que no es facin malbé, xampinyons que aguantin) també en animals i en humans. Es tracten ratolins amb ceguesa, o a un gos normal se li inhibeix la proteïna Miostatina que limita el creixement cel·lular i llavors augmenta la massa muscular. En una ovella s'obté més carn amb la mateixa quantitat d'herba. S'ha fet en micos però si es fes en humans, què passaria? EEUU ha identificat el millor embrió. És una nena triada. Aquest procés no esta permès a Europa llevat de malalties greus. Encara que la nena sigui genèticament molt intel·ligent, no vol dir que tingui èxit educatiu. Mai no se sap. A vegades no és la genètica, té molt a veure la família, els diners... No és el mateix tractar una malaltia que modificar les persones.
En una enquesta es preguntava si s'estava a favor de modificar per tenir més intel·ligència. El 83% van dir que no i el 15% que si. Referent al tractament de malalties greus, un 50% va dir que sí. Al 2017 es va fer una altra enquesta de 1000 persones d'Europa i EEUU i van aprovar la terà pia dels zero als deu anys i fins i tot la prenatal però, si és una millora (més músculs), no aproven. La població està dividida i s'ha de ser molt prudent. Hi ha empreses que fan edicions per tractar la ceguesa de la retina. Al Regne Unit amb el Brexit s'ha avançat molt. Als EEUU treuen cèl·lules dels pacients, les editen i les tornen a posar. Qui hi té accés? Qui s'ho pugui pagar ja que les mútues no ho fan.
La Xina va molt avançada amb el sistema CRISPR. Té una altra visió del món ja que el mira d'una altra manera. Ho utilitzen a l'agricultura i als embrions humans. Han nascut tres nenes xineses però no se sap res d'elles.
Els jugadors de basquet, per exemple, son molt alts (més de dos metres) Molts pocs superen els 70 anys ja que tenen problemes cardi-vasculars. Si hem d'anar a la Lluna, a Mart, hem de modificar genèticament. Altrament el cos humà no pot suportar les condicions de falta de gravetat... etc.
Son decisions de tota la societat, no tant sols de juristes o sociòlegs. Cal que tots reflexionem sobre la qüestió.
|
