| Resum: |
|
És un procés que dura del 1880 al 1913. No és gaire llarg però les seves conseqüències arribaran fins l’actualitat. Només Etiòpia i Libèria resten independents. Hi participen Britànics, Francesos, Holandesos, Alemanys. Portuguesos i Espanyols ho varen fer en segles anteriors.
En els segles XVI al XVIII hi havia un comerç triangular; era el comerç d’esclaus. Europa envia a Guinea productes manufacturats barats, de baixa qualitat i els canvien per esclaus que porten als EEUU i els canvien per cacau i cafè que venen a preus espectaculars. Aquests diners constitueixen grans fortunes que desprès s’invertiran en la indústria i donaran pas a la Revolució Industrial gràcies a la màquina de vapor de Watt. Com que tota aquesta producció necessitava matèries primeres i mercats, tornen a l’ Àfrica. És un procés molt ràpid. No hi ha tan sols motius econòmics sinó també polítics: controlar el territori, controlar recursos, una presència militar. Tindrà fortes conseqüències.
Causes: 1- Econòmiques. Tenim una Europa industrialitzada amb uns productes per vendre. França, Regne Unit posen uns aranzels molt alts. Com que es produeix més del que el mercat pot absorbir, s’han de trobar nous compradors per a col·locar els excedents i tenir matèries primeres. Els anglesos van a la Índia, on enfonsen la producció local amb impostos. 2 – és una política de prestigi entre potències que aspiren a ser una gran nació, un gran imperi. “Les grans nacions tenen un gran imperi”. Els comerciants s’endinsen terra endins amb exercits privats i ma d’obra. Son companyies privades que tenen una concessió reial per administrar el territori però que entren en conflicte amb la població. 3 – Racisme. Els europeus tenen una missió civilitzadora i també evangelitzadora que porten a terme els missioners. 4 – Factor Social. Cecil Rhodes, fundador de Rodesia, formada per Zàmbia i Zimbabwe pensa que per a salvar els habitants de la guerra civil, s`han de conquerir més territoris per a col·locar els excedents de la producció i així destensar el conflicte social. Friedrich Ratzel va escriure un assaig sobre la desigualtat de les races humanes on s’establia la existència de races inferior i superiors entre les quals es trobava l’ària. Això ens porta a Chamberlain, als Nazis i a Hitler. Ratzel era geògraf i parlava de “l’espai vital”: les nacions necessiten un espai vital al seu voltant i justifica el imperialisme i el nazisme.
Com es descobreix Àfrica? Mitjançant empreses privades i missioners. Livingston pretenia descobrir noves rutes que facilitessin la feina a comercials i a missioners però es va perdre i desprès de 6 anys, David Stanley el va trobar quan buscava les arrels dels rius Nil i Congo i va descobrir les cataractes Victòria que van rebre aquest nom en honor de la Reina d’Anglaterra. L’impacte de la metròpoli sobre les colònies va ser molt gran ja que destruïa la forma de vida tradicional dels indígenes, va representar l’extermini de milions de persones i va crear una dependència econòmica que va continuar fins i tot desprès d’aconseguir la independència. També va crear fronteres artificials.
Era difícil endinsar-se dins l’Àfrica continental però la invenció del vaixell de vapor permetia la navegació pels rius Níger i Congo. Un altre problema era la malària. Si bé un indígena hi està protegit, per a un europeu és molt arriscar viure-hi fins que van trobar la quinina com a profilàctic i la prenien barrejada amb ginebra. Un altre fet eren les noves armes de foc. En efecte, la metralladora ho canvia tot pel impacte que tenia psicològicament.
Quant a les diverses formes d’administrar el territori trobem: 1 – Colònia. S’ocupa el territori i es posa un governador, però és costós ja que només vol un control a la frontera. 2 – Protectorat. Deixen un monarca que fa de titella. Egipte n’és un exemple. 3 – Domini. Tenen autonomia i institucions pròpies amb parlaments on només voten els blancs. Els països accepten les independències però no així França que sempre acaba en guerra.
A França, Lluís Felip d’Orleans (1830) fomenta colons a Algèria on troben resistència i lluiten fins al 1848. S’acaba transformant en 3 departaments francesos que no tenen la ciutadania ni poden votar. Tunísia és més cap a finals del segle XIX. El sobirà és un súbdit dels otomans que vol modernitzar el seu país i fer reformes. Demana diners als bancs europeus però com que no retorna els diners, els deutes seran l’excusa per signar un tractar pel qual es controla el país econòmicament i militarment.
Rebel·lions: Sudan depenia d’Egipte. Al 1831 el líder religiós El Mahdi assetja Khartum i executa el sultà . Leopold II de Bèlgica està interessat en la zona central del Congo per les seves riqueses en ivori i cautxú del qual es feien les gomes dels neumàtics i donava molts diners. L’any 1845 el canceller Von Bismarck havia posat normes. Si domines la costa, pots endinsar-te cap a l’interior, cosa ambigua ja que tant el Nil com el Congo son de lliure navegació però el Congo passa a ser Propietat de Leopold II. Per la conferència de Berlín, Àfrica es reparteix entre europeus, Turcs i Nord-americans. Es produeix una massacre al Congo amb milions d’indígenes morts. El cos militar obliga a la població a treballar el cautxú abandonant els conreus i la gent mort de fam. Hi ha un debat obert sobre si és un genocidi. No és l’únic cas: a Namíbia hi ha una revolta de la població, arrencada de les seves terres, contra els alemanys que els derroten i volen que emigrin cap el desert i enverinen els seus pous. Els que tornen els fiquen en camps de concentració. 100.000 indígenes moren de inanició. Un altre conflicte el trobem al Sud on francesos i britànics volen un mateix territori. França es retira.
En el segle XVIII els holandesos s’estableixen al sud. S’anomenen Boers i expulsen els indígenes de les seves granges que són molt fructíferes. Quan arriben els Britànics, se’n van a Orange i al Transvaal, on descobreixen mines de diamants i or. Comença la guerra contra els Boers que guanyen la primera ja que disposen d’armes europees i coneixen el territori. La segona guerra la guanyen els Britànics i fiquen els Boers en camps de concentració. Perden la independència i son incorporats a l’imperi però els deixen autonomia. Dels Boers neix l’Apartheid.
Libèria neix perquè pugui tornar la població negra de EEUU quan sigui lliure. Per això no es pot tocar però aquests negres exploten els indígenes del lloc. A Etiòpia ( Eritrea i Somàlia), hi tenien dret els italians i intenten establir un protectorat. Hi ha una guerra que guanya els Etíops, ajudats pels Russos i Francesos. Per a Mussolini és una humiliació a causa de l’orgull nacional.
Fins aquí la colonització a grans trets. Ara a esperar la descolonització.
|
