| Resum: |
|
Estem vivint un auge de l’extrema dreta: Javier Milei, Salvador Abascal, Morawiecki (Polònia), frenat per Donald Tusk, Meloni, Viktor Orban, Trump, Bolsonaro. Si mirem un mapa d’Europa de fa uns anys, gairebé en cap país la trobem. Ara, llevat d’Irlanda i Malta, la trobem en tots, aglutinant en molts casos fins el 20% del vots. És que el feixisme ha tornat? Per què es vota l’extrema dreta?
El 1995, Umberto Eco va publicar un llibre “El feixisme etern” on parla del risc que torni el feixisme i anomena 14 elements que el constitueixen. Eco no era cap politòleg ni historiador però pensava que el feixisme és com un fantasma que pot tornar ja que sempre tenia al cap Mussolini, Hitler i l’Holocaust. No obstant això, el feixisme és una ideologia política amb uns elements diferents als que conté l’extrema dreta. El Populisme com el de “Podemos” (2015), era com un calaix de sastre per ficar tot el que no té encaix. A França Macron, Le Pen, Mélenchon son populistes. És un estil de fer política.
A la nostra societat hi ha el problema de les desigualtats: La classe mitjana s’ha empetitit; avui el treball és molt precari i augmenta el nombre de famílies en risc de pobresa tot i tenir feina. Els anomenats “Forgottenmen” voten pels partits anti sistema amb ganes de rebentar-ho tot. El llibre de Pippa Norris “Cultural Blacklash” parla d’un populisme autoritari; el de les campanyes del Brexit o la campanya que va guanyar Trump del 2016. No van contra les desigualtats sinó contra els canvis haguts en aquest temps: contra la immigració, el divorci, l’avortament i els drets LGTBI. L’extrema dreta utilitza aquest temes i una part dels electors els voten.
Tot això és degut a una crisi de la democràcia liberal en referència a tres punts: 1- és símptoma que alguna cosa no funciona. 8/9 persones de cada 10 diuen desconfiar de les institucions, del govern, dels parlaments. Només creuen en les forces de seguretat i en l’exèrcit. 2- Crisi en els partits polítics que es tradueix en la seva volatilització i abstencionisme. Els sindicats han perdut molt poder. 3- atomització de la societat. Les xarxes comunitàries s’han trencat amb la Covid. Tot està molt polaritzat. Democràcia significa un compromís per trobar una sortida però ara hi ha un rebuig a qui pensa diferent, un rebuig a l’existència d’un altre i una incapacitat de trobar punts en comú. Existeix una sensació d’inseguretat, de no tenir protecció i de por. El món canvia ràpid sobretot amb la intel·ligència artificial. Potser d’aquí a 15 anys ja ni hi haurà professors. Trump volia construir un mur a Mèxic en senyal de protecció. Si el problema són els migrants, tanquem fronteres: l’extrema dreta capitalitza aquests pànics.
El llibre: “ Extrema dreta 2.0” de Steven Forti estableix les diferències entre els feixismes i certs populismes. Cada país dona vida a l’extrema dreta que necessita. Per exemple, Milei i Orbán tenen més coses en comú que no pas divergències com ara el seu discurs. Han entès, a més, les noves tecnologies: si la gent pensa com tu, serà més fàcil que et voti. Volen la sobirania nacional, fan una crítica a les Nacions Unides, tenen uns valors conservadors i son anti progressistes, volent una hegemonia cultural. Meloni creu en la dictadura del pensament únic, en la xenofòbia...
Tanmateix, presenten divergències quant a l’economia. Milei vol fer desaparèixer l’Estat mentre Le Pen vol enfortir Les polítiques locals per als “nostres”. En quant a la geopolítica, Vox és més a prop de Milei però ara moderant el seu discurs. En referencia als valors, van contra l’avortament, la igualtat de gènere, el matrimoni homosexual. Escandinàvia i Holanda son més moderats que el sud que es presenta com una gran família global. Això també passava amb el feixisme. A Espanya el franquisme era molt diferent al feixisme de Mussolini o de Hitler. Vox és més nacional catòlic que Milei. Son com una gran família global amb quantitat d’associacions que ells s’encarreguen de posar en contacte per anar contra l’avortament o en campanyes anti gènere que mouen molts diners. Comparteixen estratègies i passen de la por a l’odi.
Utilitzen les noves tecnologies creant ”Fake News” que es difonen ràpidament. Els interessa augmentar la desconfiança. Durant el Covid era la desconfiança en els metges i en les autoritats. Creen comptes falsos per difondre tot això. El “trending tòpic” és el tema més utilitzat en un dia, posant-se els comptes falsos d’acord. Segons Cambridge Analítica, durant la campanya de Trump s’agafaven comptes d’usuaris per conèixer les fòbies i les fílies de cada un. Quan l’usuari obria la pàgina d’inici es trobava amb uns missatges determinats dient-los que Trump els salvaria. Totes aquestes maniobres fan que la realitat quedi destruïda i augmenta la desconfiança. Un exemple va ser Lula contra Bolsonaro. Els seguidors de Trump encara creuen que van guanyar. Milei fa 10 anys es vestia de super heroi. Son transgressors i rebels. Semblen d’esquerra però defensen allò tradicional: Salvini defensa el sentit comú, Meloni: “Soc una dona, una mare”, Le pen defensa el que es seu.
No son feixistes, no son un partit únic totalitari que mira al futur; homes i dones nous que volen revertir la societat, canviar-la. L’extrema dreta no vol això i parlen del passat i les seves idees, cosa que ha fet que els partits dretans es tombin més cap a la dreta; tal és el cas del PP espanyol. Son personatges que perduren en el temps. Orbán ha guanyat 4 eleccions i seguirà fins el 2026 i molt més ja que ho ha destruït tot i ha reduït els drets civils de la gent. Aquesta és la situació.
|
