| Resum: |
|
Sempre que pensem en civilitzacions d’Amèrica, recordem els Inques, els Maies i els Mexiques oblidant que hi va haver altres civilitzacions anteriors que van donar pas. Una d’aquestes és Caral-Supe, la civilització més antiga de la historia, més que la Egípcia o la Sumeria. Fa 22.000 anys i ja parlaven d’igualtat de gènere, de canvi climàtic i d’innovacions tecnològiques.
Al continent americà, coneixem les restes humanes trobades pels estudis d’ADN. L’ésser humà més vell és NAIA (amor de mare) Era una inuit de 1,50 d’alçada i 50 kg de pes. Va morir assassinada. A Amèrica hi ha més de 100 cultures: als Andes centrals, a Xile, Colòmbia, Equador, EEUU... No s’han trobat, però, a la zona de La costa Atlàntica. Els arqueòlegs han fet una classificació: a) Preclàssic: segle I aC; b) Clàssic: segle I dC; c) Post clàssic: els Castellans. Caral- Supe està per darrera del preclàssic. Els humans van evolucionant també durant els diferents períodes: el de Naia eren caçadors i pescadors (13.000 anys); A l’arcaic conreaven la terra; al formatiu tenen una agricultura intensiva, creen ciutats i apareix una desigualtat social; al clàssic, apareixen les ciutats-estat, l’escriptura i augmenta la desigualtat social; al post clàssic es formen tres imperis: els Inques, els Maies i els Mexiques. 4.000 anys abans trobem la civilització del Caral que és paral·lela a la dels Sumeris de Mesopotàmia. Què va fer que la gent que era nòmada i es dedicaven a la caça passessin a ser sedentaris? La guerra. Son conscients que la unitat fa la força i s’ajunten.
El 1937 Julio C. Tello va descobrir la cultura Sechin a la costa central del Perú. Tenia una extensió de 10 km i no va deixar cap llegat. Les seves piràmides eren com 15 camps de futbol amb una plaça circular de terra i fang. A 180 km de Lima, l’arqueòloga i antropòloga Ruth Shady Solis que estudiava unes estructures de línies Nafca, va descobrir el 1994 (fa només 30 anys) la civilització Caral-Supe i per casualitat. Anava amb un jeep, va parar i es va adonar d’una muntanya que no era natural. Es va posar a cavar i va descobrir la porta d’un temple. Comencen les excavacions i troben una ciutat impressionant sense cap arma, muralla o fortificació; amb productes que no eren de la zona sinó dels Andes i l’Amazonia, fruits del comerç. S’han trobat 25 assentaments i s’estan treballant en 11. Hi havia una teocràcia, el poder polític i religiós estava en mans de la noblesa, guerrers i poble. AYLLUS era el cap de família; CURACA, el alcalde; HUNO, el president. Tenien una economia sedentària, una diferenciació social, autoritat i un gran coneixement en ciència i tecnologia que els permetia fer unes construccions més grans que les egípcies. CARAL és un poble propè a la ciutat sagrada de Supé que és una zona molt fèrtil i declarada patrimoni de la Humanitat el 2009. La seva extensió era de 6,26 Km2 i s’estén del 3200 aC al 1600 aC. Va durar 1600 anys. Construïen, arreglaven i tornaven a construir. No coneixien ni la roda, ni els animals de càrrega ni la ceràmica. Les construccions les feien a mà. utilitzant gran quantitat de mà d’obra. La ciutat tenia 3.000 habitants i en aquella època era ja una metròpoli. El principal cultiu era el cotó, el zapallo, el fesol, el pocay i la guaia (patates, verdura i fruita).
A la vall del Supe hi trobem construccions com la piràmide major i la piràmide en galeria. No servien per a enterrar sinó per a viure. Feien palaus i cases a sobre per estar més a prop del déus. Trobem 32 edificis i 7 piràmides, també un amfiteatre amb una acústica perfecta. Entre els coneixements científics hi figuren les xicres: pedres amb terra i conglomerat de fibra vegetal, que es col·locaven en llocs estratègics dels edificis i eren un sistema anti sísmic ja que esmorteïen els moviments de la terra. Al Japó utilitzen aquesta tècnica des del 2019. Com que les finestres i les portes son les parts més febles davant un terratrèmol, les protegien amb quinxes. Escalfaven i refrigeraven les cases amb l’efecte Venturi amb dos fogons. Son conductes de ventilació subterrània. Ara ho utilitzen els avions. També tenien el calendari Huaca de Caral. Amb el primer raig del sol ja sabien en quina estació es trobaven. Tenien un sistema d’escriptura i estudis de medicina i cirurgia.
Van realitzar una gran obra d’enginyeria. Com que la zona era un desert i no podien conrear la terra, van anar als Andes, a 1200 km, i van fer unes canonades de pedra per canalitzar l’aigua de pluja. A Egipte tenien el Nil. Aquí se’l fabriquen ells. I això 5200 aC! Conreen 4 tipus de cotó diferent. S’han trobat també diferents instruments musicals de vent. Un calendari de butxaca Shipibo-Konibo (també el van utilitzar els Inques). Com que no tenien productes del mar, va crear la ciutat portuària d’ASPERO, a 30km de Caral i descoberta el 2009. Aquí es van trobar els primers cossos humans: dos nens de 8 i 10 anys sacrificats per deformacions òssies que els impedien sobreviure en el lloc. Sabien conservar els aliments. Era una de les regions més pròsperes del planeta. Eren pescadors i, gràcies a l’intercanvi, podien tenir una dieta equilibrada. Creen un vaixell: “el caballito de Totora”. Ruth Shady va trobar el 2016 la Dama dels 4 Tupus de 4500 anys d’antiguitat. Estava enterrada amb les seves joies i un aixovar molt ric, gràcies al qual podem saber com vestien homes i dones. A MIRAYA trobem edificis monumentals i estatuetes que son font d’informació per comprendre la societat on preponderava la igualtat de gènere. També és important el Geoglif de Chupacigarro amb la vall que ells van crear amb totes les ciutats.
VICHAMA és l’últim assentament (1800aC). S’han trobat 3 figures de la fecunditat de 21 cm i ja parlen del canvi climàtic en el planeta ja que 34 figures representen tot el que van haver de patir a causa de la sequera i la fam, fins que van haver de marxar però, abans, totes les ciutats com Caral, Àspero i Vichama van ser tapades amb terra i pedres. Ho van fer perquè tenien el pensament de tornar. Tanmateix, no van tornar mai.
|
