AEUM | Conferencies

Jordi Camins Just

Data:   16/01/2024
    Glaciòleg, alpinista i divulgador científic
Títol:   La muntanya de Montserrat, un univers al cor de Catalunya
Resum:   Montserrat és moltes coses a la vegada: geologia, prehistòria, història, referent religiós, escultura, arquitectura, biblioteca monàstica, escolania, catalanisme, parc natural de flora i fauna, llegenda… podem dir que Montserrat és tot un univers al cor de Catalunya.
Fa 40 milions d’anys, però, tot el sector era diferent ja que formava un continent amb les Balears, denominat Continent catalano-balear. Per aquest motiu tota la comarca de l’Anoia és rica en fòssils marins. Un riu cabalós passava just junt a Montserrat, i a la seva desembocadura s’han trobat argiles i còdols. És una muntanya de conglomerat. El punt més alt és Sant Jeroni i pertany a tres comarques: Baix Llobregat, Anoia i Bages. Fa 10 km. de llarg, 5 Km d’amplada i un perímetre de 25 km. És sorprenent que, envoltada de conreus i de grups urbans, tot això es conservi. A la prehistòria hi vivia un elefant de gran dimensions de 4m. d’alçada i amb un ullal a la part del davant. També hi havia un rinoceront etrusc, semblant als de Java. S’han fet moltes excavacions, trobant-se ja vestigis humans de fa 35.000 anys i objectes treballats. Al Neolític apareix la ceràmica cardial, típica de la cultura montserratina i megàlits funeraris.
Al Monestir de Poblet s’han trobat documents de Guifré el Pilós i l’Abat Oliva (898) sobre Montserrat. No es va aconseguir fer una comunitat comuna i va aparèixer el monestir de Montserrat, l’element més important del qual és la Moreneta. És de fusta, del segle XII. Té una esfera a la mà. La mà dreta del nen està aixecada en senyal de benedicció. És una Mare de Déu negra, no l’única. Per què és negra? Potser els ciris encesos ennegrien la imatge, o potser a causa de l’oxidació del vermis. En totes les religions del món els monestirs estan situats en llocs solitaris, de difícil accés perquè permetin el recolliment, la reflexió i l’oració. El cambril de la Mare de Déu és obra d’Antoni Gaudí que el va fer la dècada del 80 del segle XIX.
Montserrat ha passat per moments molt difícils al llarg de la història: La invasió Napoleònica quan van incendiar i saquejar Montserrat. 1835: desamortització de Mendizabal quan el monestir va tornar a ser incendiat i els monjos van fugir, tornant 10 anys després (1845). Al 1858 els hortets estaven arreglats però no així els edificis que continuaven en runes. La gent pujava a peu. A poc a poc tot es va reconstruint, començant pel portal des d’on s’entra al Pati de la Font i s’arriba, després d’una pujada, a la Casa del Peregrins, destinada a fonda i on es servia un menú. Ja se’n feia publicitat al segle XIX. Al 1880 es produeixen diversos saquejos i els monjos fan un magatzem que serà l’origen del Museu, situat en una ala del claustre gòtic. Un altre element és la biblioteca monàstica, una de les més importants del país amb més de 400 volums d’incunables. El Claustre gòtic conté un monument dedicat a la Immaculada i dona pas a la plaça on les pageses venen la mel. L’escolania es va convertir en conservatori i escola de cant i actuen a la Festa del Bisbe. El 30 de setembre, matinada 1 d’octubre del 2019, 500 escaladors van pujar a 131 agulles del massís i van deixar 131 farells encesos: va ser l’acció reivindicativa Llum i Llibertat. El 27 d’abril 1947 es va celebrar la Festa d’Entronització i la gent va cantar el Rosa d’Abril en català, un virolai que és una composició poètica per ser cantada. Va ser un acte molt massiu i A la Gorra Frígia, que té forma de barretina, se li va posar una senyera. (la gorra frígia la duien els lliberts com a senyal que eren lliures).
Com s’accedeix a Montserrat? Pel camí vell de Collbató dit camí de les bateries i per la carretera del Onze de Collbató. Al segle XX hi trobem un element nou: el tren cremallera destinat als peregrins i turistes. Va ser inaugurat al 1892 (100 anys abans dels Jocs Olímpics). Al túnel dels Apòstols s’aturava el tren per fer la foto turística. Hi havia, però, despreniments i al 1958 es produí un greu accident amb 8 morts i quantitat de ferits. El cremallera va ser tancat durant 50 anys. Els treballadors es feien fotos i es va fer famós el gosset del guarda agulles. Duia un rètol “Me llamo Gobi” i li donaven propines. Torna a funcionar al 2003.
Al 1930 trobem a Montserrat un element d’enginyeria: el funicular aeri. Permet arribar a Montserrat des de Barcelona en només 80 minuts. L’aeri de Sant Jeroni és el més vertical del món. La cistella se la va portar una riuada. Encara es nota el camí fins a dalt, al restaurant del Sagrat Cor per on s’accedia. Després van fer la carretera de Can Maçana a Montserrat i, més tard, la carretera actual fins el restaurant Santa Cecília. El B44 era un cotxe que portava la gent des de la Colònia Puig, un lloc de luxe, fins al monestir.
El 1887 després d’un incendi, Montserrat va ser declarat parc natural. L’àliga de cua ratllada nia aquí, com també el Gran duc (búho real. Està prohibit escalar en determinats llocs i èpoques a causa de la cria de les aus. També trobem l’escurçó ibèric, una serp perillosa que es troba en llocs molt assolellats del sud, i les cabres salvatges. El 1861 hi va haver un incendi les flames del qual sobrepassaven les agulles. Semblava una exageració però això va tornar a passar amb l’incendi de 1987 quan tots els racons amb vegetació es varen cremar. Per sort, la natura es recupera i avui dia no hi ha cap indici de les importants pèrdues de l’incendi de 40 anys enrere. La Santa Cova no es va cremar.
Montserrat té moltes ermites de les qual 16 estan habitades per anacoretes: ermita de Santa Anna, a les escales pujant des del monestir a san Jeroni; Sant Salvador que sembla l’esquena d’un elefant, Sant Dimas, Santa Magdalena, l’ermita de la Trinitat. Lloc ideal per fer senderisme i escalada a les seves mítiques agulles: la Prenyada (Snoopy), La Panxa del Bisbe, el Cavall Bernat on es va col·locar la imatge de la Mare de Déu, el cim del Castell de Bonifaci, la Roca Foradada, la Cadireta o el Gat. Tot això és Montserrat
Web:  
Podcast:  


Registres 0 a 1 de 1