| Resum: |
|
La conferencia comença preguntant el ponent si creiem que són veritat o mentida tres situacions: 1- Que ha estat al Despatx Oval amb Obama; 2- Que ha jugat al futbol al Allianz Arena del Bayern amb Leo Messi; 3-Si ha fet el discurs del secretari general de les Nacions Unides. La solució la dirà al final
Sempre s’han dit veritats i mentides i sempre existeix la possibilitat que una cosa sigui veritat: Jesús va dir: “Soc la veritat i la vida” Quan Ponci Pilat li va preguntar si era rei, Jesús el va contestar que si, que era testimoni de la veritat. Què és la veritat? Els teòlegs han trobat que es parla 21 vegades sobre la veritat al Nou Testament. La veritat ens ha amoïnat de sempre però els mitjans de comunicació tendeixen a explicar les coses segons els seus interessos. No son mentides sinó veritats esbiaixades. Ara, al mòbil, li instal·lem aplicacions i tenim la capacitat de rebre missatges i emetre’ls ben lluny. És com si duguéssim un megàfon a la ma i tot arriba molt més lluny, com mai abans no ho havia fet. Podem dir, així doncs, que tant els mitjans com els governs han perdut el monopoli de la informació. Estem inundats per quantitat de missatges i vídeos que ens arriben des de molts canals. Què passa quan patim una inundació? Que l’aigua no és potable, que està contaminada i, com a conseqüència, la gent qüestiona al govern. Per aquest motiu països com Rússia i la Xina tanquen les xarxes.
Aquests darrers anys hem viscut esdeveniments de gran importància: la desaparició de la Unió Soviètica, la caiguda de les Torres Bessones, la Pandèmia, la guerra d’Ucraïna, ara la de Gaza... Tothom alça més la veu perquè els seus missatges siguin escoltats. Necessiten tenir una audiència i per aconseguir-la són necessàries coses increïbles. El primer dia de la guerra a Ucraïna, “Espejo Público” va emetre un vídeo on deia que les defenses ucraïneses havien abatuts ja 5 avions russos. En realitat era un vídeojoc; l’avió abatut no era rus sinó un A10 nord-americà. Hi ha males praxis i s’empresonen periodistes. Ronald Trump és un exemple de quan un govern vol fer callar les crítiques: ataca la premsa i diu que és una mentidera. El primer dia de la seva presidència ja va dir que es proposava controlar-la i l’anomena com a premsa deshonesta, ell, que només defensa la pobra gent. Es refereix a Clinton com Hillary, la corrupta o el dormilec de Joe Biden; es a dir, tracta de destruir la reputació dels adversaris i l’ honestedat de la premsa. Altres estratagemes son: aïllar-se de les crítiques, inventar-se coses, deshumanitzar la gent... La seva consellera, Kellyanne Conway, quan era entrevistada, es mostrava ofesa i no contestava preguntes. Va crear un nou concepte: el dels fets alternatius. Això als EEUU té un gran avantatge. Quan guanyes un argument en un debat, guanyes el vot. No oblidem que malgrat tot el dolent que va fer Trump com instigar l’assalt al Capitoli i no voler assistir a la presa de possessió de Biden, va obtenir 74 milions de vots i això vol dir que totes aquestes mentides triomfen. Al 2017 Alfonso Dastis, ministre d’Afers Exteriors d’Espanya va ser entrevistat a Anglaterra sobre l’actuació de la policia i guàrdia civil el dia del referèndum a Catalunya. Davant les imatges contundents, va dir que moltes eren falses. La periodista, incrèdula, li va insistir i Dastis va recórrer als fets alternatius. El que es vol es posar el dubte. La mitja mentida està adreçada a les emocions. Es prenen decisions més amb el cor que amb el cap.
L’extrema dreta mai no solucionarà un problema, sinó que busca sempre un altre culpable. Tenim un ego totalitari. Si ets del Barça, només veus que tots li ataquen, que els arbitres el perjudiquen... El mateix pensen els de l’altre equip. Vivim en bombolles de confort, desconnectats del món. Vivim d’anècdotes; no tenim capacitat de prendre decisions perquè rebem multitud de missatges. Si un mitjà fa que et sentis contra un altre mitjà, és que no és veritat.
Per exemple: reps un whatsapp: injecten la vacuna a un milió de persones sense efectes però si a una sola persona li produeix algun efecte, llavors és una vacuna dolenta. Per què responem així? Som manipulables. Hauríem de pensar abans d’enviar un missatge ja que pot causar conseqüències com alarma, angoixa... Com ens podem defensar d’això? Fins i tot s’enganya a gent que va a la universitat. Distingir entre la veritat i la mentida no és gens fàcil. No és el mateix una cosa signada per algú. Si es fa bé, la premsa encara és aigua potable. Hem de ser crítics amb el que rebem. El periodista ha de ser responsable i el lector ha de ser crític. El poder té por dels periodistes que expliquen bé. Fer un twuit, emetre una opinió és massa fàcil, A la guerra d’Ucraïna van entrevistar un noi que va patir els bombardejos de Kiev, Preguntat si havia tingut por, va respondre que no però que el que li feia por era no poder fer la vida que sempre havia desitjat.
Un altra problema ara és la Intel·ligència artificial. En un vídeo es veu Messi parlant anglès fluidament. La màquina li havia canviat la veu i movia els llavis com si parlés ell. Ens poden enganyar fàcilment i, per això, hem de buscar fonts informatives fiables.
Arribat al final de la conferència, ens va donar les soluciones a les tres preguntes del principi. La primera era veritat com la majoria de persones havia dit: havia estat amb Obama al Despatx Oval; la segona, encara que la majoria creia que no, també era en certa mesura veritat. Estant a Allianz Arena, li va arribar una pilota als peus i Messi se la va demanar. Amb un xut se la va enviar. La tercera pregunta que ningú creia veritat, passava el mateix. Havia escrit dues ratlles en català al discurs que el secretari de les Nacions Unides va fer a Andorra.
|
