Data:		19/12/2023
		Il·lusionista
Títol:		L'art de la màgia. Allò que no és un secret
Resum:		Hi ha quatre factors que fan que el públic s'allunyi de la màgia: 1- el secret. És una cosa que no es pot revelar i és un error per part del mag. 2-els mags mediocres. Es compren màgia Borràs i es pensen que només llegint les instruccions ja son mags. Enganyar és fàcil. Enganyar no és màgia. 3- els mags dolents. És un grau superior al mediocre. És quan es veu la trampa. A la màgia no es pot saber la trampa; ni tan sols es pot intuir. 4- L'ego. Representa un greu problema ja que veuen una cosa i no la poden entendre i, en conseqüència, els genera impotència i ràbia. Com defineix el diccionari de la RAE la paraula màgia? “Arte o ciència oculta con que se pretende producir, valièndose de ciertos actos o palabras, o con la intervención de seres imaginables, resultados contrarios a las leyes naturales”. Quan un treballador utilitza les mans és un artesà. Quan el treballador utilitza les mans, ment i cor és un artista. La seva intenció és produir una emoció, una reflexió a l'espectador: l'art és l'expressió de la mirada de l'artista amb la intenció de transmetre alguna cosa; de fer arribar una emoció o reflexió a través d'un sentit o més (vista, oïda, gust, olfacte i tacte). És a dir, la màgia és art perquè exposa la mirada sobre les coses per provocar a l'espectador una emoció. Exemples: un mag té una gerra amb líquid, agafa un got i aboca aigua. Pregunta a un espectador què vol beure, li respon cervesa i aleshores aboca cervesa. El mateix passa quan reparteix cartes al públic i les encerta. Qui només pensa en la trampa, perd humanitat pel camí, vol esbrinar el com deixant de banda les funcions sensitives i utilitzen només les cognitives. Ha d'haver un equilibri entre les dues parts. Tenim una frase: Juan menja patates (subjecte, verb i predicat). Si amaguem el verb, es genera una nova realitat. Un altre exemple és una pissarra tàctil. Si desconeixem què és, ens sembla màgia. De la mateixa manera, un quadre està fet de milers de pinzellades. La màgia és real i no explica històries. La màgia si està ben feta, ens equipara a tots per igual. La màgia és un art universal. La màgia té més de 5.000 anys (el teatre és molt més recent). Va aparèixer en un papir la descripció d'una actuació de màgia l'any 2450 aC amb el faraó Quèops. El taumatrop és un disc dibuixat per totes dues parts complementàries d'una mateixa escena, al qual es lliguen dos fils i en fer-lo girar ràpidament se superposen les imatges de cadascuna de les cares i es pot veure l'escena sencera. És una il·lusió òptica i crea una nova realitat. Va aparèixer per primera vegada al 1824, però, al Paleolític (40.000 anys aC) a les coves amb pintures trobem animals un al costat de l'altre que fan la sensació que corren. Donen la imatge d'una cosa que no existeix. A les tribus prehistòriques trobem les figures dels xamans que simulaven tenir poders sobrenaturals. Els primer mags van ser individus que se'n reien dels xamans. De fet, és una conjunció de totes dues coses. A la Bíblia apareixen molts elements de caràcter màgic. A l'antic Testament Moisés aixeca el bastó i el converteix en una serp o separa les aigües del mar Mort Nosaltres tenint “ el efecto cometa” per el qual és fàcil llegir la ment de 5 persones que han escollit una sola carta. Els Evangelistes no eren coetanis però això no vol dir que el que diuen no fos realitat: Moisés va tocar el Nil i el riu es torna sang. Simó, el mag, es troba amb San Pere i San Pau repartint l'Esperit Sant entre els feligresos. Simó els ofereix diners per tenir el poder de transmetre'l ell també la qual cosa fa que refusen escandalitzats. Per aconseguir-ho, Simó levita però cau i mor lapidat (eren temps de Neró). La màgia és present a tota la Bíblia . Al 550 aC els mags deixen de fer màgia i comencen a explicar la màgia als altres, generant un diàleg. Així neix el teatre. La màgia demostra, el teatre explica. Durant l'Imperi Romà va haver demostracions màgiques. Més tard el mag es convertirà en Mèdium. A l'Edat Mitjana es cremen els bruixots. El pare de la màgia moderna és Robert Houdin (18O5 – 1871). Actuava en teatres i festes privades. Va destapar les taules i les imatges. Creia que un mag no té res a tapar. Utilitza líquid com l'èter, electricitat, imams... Va inventar el taxímetre i el despertador. Entre d'altres mags hi figuren Fu Mantxú, Dante... El 1895 els germans Lumière inventen el cinema. Arriba un tren a la ciutat, cosa mai no vista. No era màgia: eren fotògrafs. George Melies (1986) va comprar un cinematògraf i va descobrir per casualitat el muntatge cinematogràfic on apareixien i desapareixien persones. Així neix el cinema i més tard, la televisió on s'han fet famosos el Mag Pop o David Copperfield. De la màgia han nascut el teatre i el cinema. Què en sortirà en un futur? No ho sabem. Hem vist màgia de debò quan el que sentim és el que volem (suggestió). La màgia és la interpretació que fa el propi cervell i és molt difícil aconseguir màgia ben feta.
Web:
Podcast:

Registres 0 a 1 de 1