Data:		12/12/2023
		IES Maremar i IES Mediterrània
Títol:		Presentació Treballs de Recerca
Resum:		1-“EXPERIMENTACIÓ I CREACIÓ GENÈTICA DE DROSOPHILA MELANOGASTER” HELENA GARCÉS ROCAMORA (Institut Mediterrània) TUTOR: JOAN ANTON JIMÉNEZ És una mosca petita i l'experiment tracta de buscar mutants ja que unes tenen els ulls blancs i les altres vermells. També es busquen les molècules d'ADN: el genotipus. Es creuen dues espècies i una tindrà el color dominant. La mosca consta de cap, tòrax i abdomen. Als deu dies de néixer ja és adulta, apta per a reproduir-se. El mascle és petit i la femella, més gran. El treball pràctic consisteix a analitzar un cultiu fet d'una mescla de vegetal i gelatina, Es posa paper vegetal al damunt i es col·loquen els ous. Neixen les mosques i moltes moren i s'ha de separar les vives dels ous. La conclusió és que, encara que es pensava que el gen dominant eren les d'ulls blaus, en realitat les grogues van ser preponderants. 2-“BENEFICIS DE L'ARQUITECTURA BIOCLIMàTICA” “UN FUTUR ADAPTAT A L'ENTORN” GAL·LA GIRALT ESQUIVEL (Institut Mediterrània) TUTOR: MIGUEL MORALES Estudi de cases que utilitzen energies renovables. Primer de tot es fa una maqueta arquitectònica. La part teòrica consisteix a fer edificis ecològics seguint dos tipus de criteris: a) Passius: ubicació, orientació, tipografia, clima, il·luminació natural i radiació solar i ventilació natural. b) criteris actius: climatització; aïllament tèrmic; Reciclatge d'aigües i vegetació; finestres; energia tèrmica i energia renovables. Les cases energèticament eficients són cases superaïllants, amb energia plus i de bioconstrucció. La part pràctica consisteix en una casa sostenible on viuen una parella amb dos fills a Olot (la Garrotxa) El clima és mediterrani molt humit, amb un pendent d'un 40% i molta llum solar la major part del dia. El disseny de la casa consta d'un pati interior amb vegetació, finestres i ventilació interna, amb cuina, lavabo, menjador i tres habitacions. Conclusió: és molt difícil aconseguir una casa així. 3- “DESENCRIPTANT EL PASSAT PER LLEGIR EL FUTUR” HELENA MORANO TAVIRA i XAVI PIROT BLÁZQUEZ (Institut Maremar) TUTORA: ARANXA SERRANO És un procés que altera el contingut d'un missatge. Sorgeix a les civilitzacions antigues com el xifrat de Cèsar i l'Atbash hebreu. Més tard apareix el sistema OTP (1914) que és un xifratge 100% segur. Alan Turing (1918) era un matemàtic que desxifra els codis secrets nazis, especialment el “codi enigma”, contribueix a finalitzar la guerra i al derrocament de l'exercit de Hitler. Es va adonar que un missatge es podia encriptar i desencriptar i que els militars enviaven cada nit l'ordre del dia. La criptografia actual s'utilitza al sistema bancari, al emmagatzematge d'informació, criptomònades... Pot ser: a) simètrica d'una sola clau; b) asimètrica de dos claus: una pública i l'altra, privada; c) híbrida que és totalment segura. Hi pot intervenir la intel·ligència emocional? Es va fer un experiment al 1916 però amb un xifratge senzill on no hi ha seguretat. Encara no poden fer les feines que fa un humà. Van fer una entrevista a Ã’scar Font, matemàtic, interessat en la màquina enigma i que fa tallers a col·legis, a polítics i a l'exercit. Com a conclusió es preguntaven quin país té més coneixement; si Espanya o EEUU i va resultar que era Espanya. 4- “COM L'AMBIENT AFECTA A LA DESCOMPOSICIÓ D'UN CADAVER” ANNA VIVES PUJOL (Institut Mediterrània) TUTOR: MIGUEL MORALES La part teòrica era entendre la putrefacció aplicada a cossos humans. La part pràctica consistia a posar els cossos de quatre conills, extrets d'un escorxador, en quatre espais diferents; aigua, sol, ombra i congelador. Era el mes d'agost i l'experiment durava 17 dies. Al primer dia, el de l'aigua estava tou, el del sol, sec amb larves seques, el de l'ombra, humit i el del congelador, igual. L'últim dia, el conill a l'aigua estava sense pell; el del sol, sec, el del congelador, igual mentre el de l'ombra estava més sec que el del sol. La explicació era que l'últim dia va ploure molt. El procés va ser molt ràpid a causa de la calor. Com a conclusió l'alumna, a qui li agrada molt la medicina forense, està convençuda que s'hi vol dedicar. 5- “EL SOROLL DE LA TINTA I EL SILENCI DEL FOC” VICTÃ’RIA VIVANCO LLONGUERAS (Institut Mediterrània). TUTORA: ARANXA SERRANO El principal objectiu és donar importància a les humanitats. Els llibres son transmissors d'idees i pensaments. Hi ha una recerca teòrica on les idees de l'escriptor arriben a altres persones. Apareix, llavors, la censura que és diferent segons la relació existent entre l'autor i el censor. Pot haver-hi complicitat. Els temes més comuns de censura son el sexe i la religió. Sempre censura qui té més poder. També hi ha una autocensura: l'autor mateix censura el seu text perquè altre no ho pugui fer. Com a segona part, va fer una entrevista a Cristina Suárez, filòloga hispànica, doctora en estudis literaris que ha participat en múltiples congressos sobre la censura. En la part pràctica, l'alumna va redactar un assaig: “La gelosia de la lluna”. El sol és un escriptor, la lluna, la censura i la terra, el lector. L'autor camufla els seus missatges i el resultat és més abstracte i creatiu. Conclusió: L'escriptura està en igualtat amb la censura. Quan hi ha una, hi ha l'altra 5-QUI DECIDEIX ENDINSAR-SE EN UNA GUERRA QUAN POT OPTAR PER ELUDIR-LA RITA DURAN FELIU (Institut Mediterrània). TUTOR LUÍS GONZÁLEZ El primer requisit per poder ser un bon corresponsal de guerra és la objectivitat. En el marc teòric la funció bàsica és buscar la mobilització civil. També hi ha uns factors exògens com ara la llibertat de premsa i uns de endògens que afecten a la seguretat del corresponsal ja que té uns riscos no solament físics sinó també psicològics. Ha de rebre una formació constant i una prevenció psicològica. La seva feina, a més, dona una imatge d'heroi errònia a causa de la literatura i el cinema. En el marc pràctic s'ha fet una entrevista a periodistes de guerra de TV3 i s'ha arribat a aquestes conclusions: s'ha de ser honest amb tot el que s'explica, s'ha de tenir en compte el tipus de contracte amb el mitjà: si és un periodista fix, tindrà un sou fix però si és freelance, no esta reconegut i té pitjors condicions i, pitjor, si té família. En quant al gènere, la dona periodista té uns avantatges que superen els inconvenients
Web:
Podcast:

Registres 0 a 1 de 1