| Resum: |
|
Enguany celebrem el centenari del naixement de Joan Oró que va dedicar tot el seu temps a descobrir l'origen de la vida. Aconseguir-ho, va ser el seu somni.
Capítol I: el misteri de la vida. Per fer-nos idea de la magnitud de les xifres, a la terra hi ha 1.200.000 espècies de les quals no sabem res d'un 75%. De fet, existeixen 50.000 milions de especies vives. Això ens demostra que no sabem res de la vida en el nostre planeta. Tenim els tardígrads (ossets d'aigua), microorganismes que son extremòfils ja que poden viure en condicions extremes. Desprès tenim els bacteris que son éssers vius, inofensius i beneficiosos als humans. El virus, en canvi, no tenen vida, envaeixen una cèl·lula i l'agafen el seu sistema reproductor per reproduir-se. D'aquí se'n deriva la humilitat humana i la complicitat del món.
Què és la vida? Fa 4.000 milions d'anys que hi havia uns microorganismes desenvolupats. Ja sabem que per genètica, tots venim d'un origen comú. Darwin va ser molt atacat per l'ortodòxia, la religió i la ciència. Tothom sap que el ximpanzé és el nostre cosí germà ; només variem un 2%. Després venen els orangutans i els goril·les. D'altres, defensaven la generació espontà nia: si agafes un recipient, l'omples de roba bruta i esperes 21 dies, surten ratolins. Pasteur va acabar amb aquesta teoria. El científic rus Alexander Oparin, amic d'Oró va dir que si volem entendre com apareix la vida, ho hem de fer a través de la química. Estem fets de sucre, proteïnes i ADN. Aquests son els maons bà sics de la vida, amb molècules més complexes.
Capítol II: Determinació d'un jove. Joan Oró va néixer al 1923 a Lleida, els seus pares eren forners i tenien un forn de pa familiar que es deia “La radioâ€. Des de ben petit feia preguntes “impertinents†com ara: Com hem aparegut? Què fem aquí?. Tenia clar que no trobaria resposta ni en la religió ni en la filosofia, només en la ciència. Llegia la revista de ciència Flammarion, que apareixia en alemany, idioma que va aprendre ell sol. Un dia, quan tenia 16 anys i passejava per Lleida va decidir que, si ningú sabia respondre les seves preguntes, les estudiaria ell. Podia estudiar tres carreres: Química, Biologia (llavors encara no existia Bioquímica) i Geologia. Es va decidir per la Química que va cursar a la Universitat de Barcelona. En tota la carrera només va suspendre una assignatura i va dir que mai més li tornaria a passar. Es va casar amb la Francesca Forteza, la Paquita. Es fan emprenedors i creen dues empreses, una de sabó de tan bona qualitat que no es ven i l'altra, una empresa química on fabriquen un component molt bo però se'ls avança una multinacional. Totes dues fracassen. Ha de treballar de forner en l'empresa familiar per mantenir la seva família. La Paquita sabia que així no seria feliç i l'anima a marxar tot sol als EEUU, o bé a Alemanya, bressol de la ciència ja que quedar-se a Espanya és impossible, mentre ella es queda cuidant la família. Tindran tres fills nascuts a Lleida i un quart, a Houston.
Capítol III: En tres setmanes aprèn anglès i escriu més de 50 cartes demanant una beca per fer el doctorat. Li contesta l'Institut de Houston d'enginyeria química per cursar la carrera. No li interessa però ho veu com a una oportunitat i accepta. El visat és tan precari que de 1952 – 1958 no torna per por de no poder regressar. Tota la família li ajuda. A Nova York es troba amb Severo Ochoa i es faran amics. Va a Houston i tothom s'adona del seu talent. Li paguen el doctorat de química en una investigació de cà ncer i deixa la carrera. A Houston és un déu. Coneix a Lyndon B. Johnson, quan era senador de Texas que li va veure el talent. El senat canvia la llei del visat i li concedeixen el permís de residència retrobant-se la família a Houston, encara que mai no va acceptar la nacionalitat americana. Potser aquest és el motiu per qual no li van donar el premi Nobel.
Capítol IV: Stanley Miller és un bioquímic americà a Chicago que volia fer un doctorat sobre l'origen de la vida. Fa un pacte amb Oró: si en 6 mesos no aconsegueix res, canvia de doctorat. Simula el que pensa de la terra primitiva formada per metà , hidrogen i agua. Bull aigua i utilitza elèctrodes com a forma d'energia però a les poques setmanes el fons del matrà s està cobert per una matèria fosca: aminoà cid; és un maó de la vida. Tots dos estan considerats com els pares de la bioquímica moderna. Oró també simula la terra primitiva i el dia de Nadal de 1954 va al laboratori i s'adona que la terra ha creat ADENINA, un maó essencial per l'ADN; és un dels quatre components del codi genètic, i grà cies a ella, les cèl·lules tenen energia. El cos la fabrica constantment. Com apareix l'adenina abans de la vida?. Pot ser que els cometes amb els impactes generessin adenina i formessin la vida.
Capítol V: Es convertirà en assessor de la NASA i buscarà vida fora de la terra. Analitza mostres lunars de l'Apol·lo i arriba a la conclusió que no hi ha vida a la lluna. Fa amistat amb Armstrong. Carl Sagan fa una rèplica de les naus més cares que van enviar a Mart el 1976: dues naus bessones per fer tres experiments per buscar vida. El primer experiment va donar que hi havia vida. Oró no hi està d'acord. L'experiment demostra un procés químic natural no lligat amb vida.
Capítol VI: Com ho tenim després d'Oró? La vida prové d'uns tolls d'aigua a superfície que s'evaporava i sortia la “ciutat perdudaâ€, estructura amb columnes poroses amb esquerdes, a sota flueix l'aigua calenta enriquida amb minerals i gasos. Tenen una propietat química. La quiralitat vol dir que un element no es pot sobreposar a la seva imatge secular. Una mà no encaixa amb l'altra. Els aminoà cids son d'esquerra mentre tots els sucres de l'ADN son de dreta. Joan Oró va intentar tornar a Catalunya i és diputat al Parlament però només un sol any. Sempre que ve, es decep. La seva dona Paquita mor i ell, més tard es torna a casar amb Antonieta Vilajoliu. Mor el 2004 però ens deixa: L'Institut de Recerca i Innovació; El Projecte del Montsec a àger amb l'observatori Joan Oró que compta amb un gran telescopi; La Fundació Joan Oró el 1993. Aprofita la seva fama per perseguir la pau. Creia que la cultura hi ajudaria.
|
