| Resum: |
|
Taiwan ha passat de ser una colonització xinesa a convertir-se en una potencia mundial ja que produeix el 60% dels xips que mouen el món: cotxes, avions, tauletes, i un 50% dels xips semiconductors (TAIWAN TSMC). Corea del Sud i Xina produeixen en quantitats molt inferiors mentre EEUU té una producció testimonial. És una industria molt especialitzada i, si no ens arribessin aquests xips, la vida ens canviaria molt més del que ho ha fet la guerra d’Ucraïna. Xina reclama la sobirania d’aquesta illa. Si el món girava fins ara al voltant de l’Atlàntic, al segle XXI, ho farà al voltant del Pacífic.
Taiwan és l’antiga illa de Formosa que comptava amb una població aborigen d’origen austronèsic. S’han trobat restes neolítiques de 3.000 aC. Vivien de la tala i crema i de l’arròs. L’interès dels xinesos per aquesta illa ja prové dels segles XIII i XIV. Intercanviaven productes tèxtils per ferro i sofre, necessaris per fer armes i pólvora. Més tard, arriben els holandesos i creen la ciutat de Fort Zeelandia. Posen fortaleses militars. També arriben els espanyols que veuen als holandesos com un imperi rival a causa de les Filipines. Hi ha assentaments a Santo Domingo i Sant Salvador però aviat seran expulsats pels holandesos que es queden la costa nord i sud però no penetren a l’interior de l’illa. En el segle XVII, vivien uns 68.000 holandesos a Formosa. Dominaven i imposaven impostos per a la compra i venda. Tothom major de sis anys havia de pagar impostos. Com que la Xina continental només estava a 130 km, comencen a arribar ma d’obra xinesa a les plantacions de canya de sucre i d’arròs. S’accentuen els intercanvis. Els xinesos van a treballar i també busquen formar una família però els holandesos els prohibeixen tot tracte amb els nadius.
Hi ha canvi de dinastia a la Xina, de la dinastia Ming es passa a la Quing. Koxinga, líder militar dels Ming fuig a Taiwan i expulsa als holandesos el 1668 i funda el Regne Tungning. Zheng Jing, el seu fill resisteix tota mena d’atacs i anima a l’emigració xinesa cap a l’illa que es transforma demogràficament amb majoria xinesa. Exporten sucre, cosa que els produeix molts ingressos i causa un gran creixement econòmic. Quan mor, vindrà el caos. Els Quing aprofiten la inestabilitat de l’illa i la envaeixen. El domini Quing durarà des de 1683 al 1895. A la primeria només controlen una petita part però a partir de 1734 ja controlen el sud, part occidental i nord de l’illa i un segle després, tota la costa. És un procés de colonització i canvi demogràfic: els xinesos són 2.500.000 h. I els aborígens, una minoria, la situació de la qual és dolenta; els que parlen xinès tenen algun dret però els que no, son tractats com animals. Mantenir la defensa de l’illa és molt costós davant els atacs d’una nova potència: el Japó.
Pel tractat de pau signat desprès de la guerra xino-japonesa per la sobirania de Corea, Xina cedeix Taiwan al Japó (1894 – 1945). És una etapa llarga que presenta diversos períodes: A) repressió brutal davant la resistència que troben. B) Assimilació dels ciutadans de l’illa que tenen uns drets i uns deures. C) Japonització: És prohibeix el xinès i tot el que sigui xinès. Hi ha tensions lligades a un nacionalisme a Taiwan. Els japonesos son racistes. Apaguen qualsevol conat de rebel·lió amb una forta repressió. D’altra banda, integren la l’illa a la seva administració econòmica: pesos i mesures, banc centralitzat, rec i centrals elèctriques, construcció de ports, xarxa de ferrocarrils, indústries locals tèxtils i de paper. Inverteixen per obtenir matèries primeres però tota aquesta infraestructura quedarà. Tot això acaba quan Japó entra en la II Guerra Mundial: Taiwan es convertirà en un lloc estratègic i base de les operacions contra les Filipines. La població es veu obligada a contribuir a la guerra amb un cos de voluntaris. Japó veu als de Taiwan inferiors i les dones son obligades a exercir d’esclaves sexuals. Com que té una posició estratègica, és objectiu dels EEUU que la bombardegen i paga un alt preu per una guerra que no és la seva.
Al 1945 i per la Declaració del Caire, Roosevelt, Churchill i Chiang Kai-Shek reconeixen que Taiwan ha de tornar a formar part de la Xina. Mentre tant hi ha una guerra civil xinesa que guanya la República Popular Xina. Els que perden es refugien a Taiwan on troben oposició entre els aborígens i estableixen una dictadura militar molt dura. La revolta de 28 de febrer de 1947 s’inicia amb una disputa entre una venedora de cigarretes i un oficial de la duana i hi ha molts morts. S’imposa la Llei Marcial (1949-1987). Neix un sentiment nacionalista a Taiwan que des de 1971 és membre de les Nacions Unides. Hi ha dues Crisis de l’Estret: Al 1954 és la primera; Xina intenta dues invasions de l’illa, atacant les Illes de Quemoi. La segona, va de 1954 a 1974 però es signa un tractat de defensa pel qual EEUU ha d’intervenir en cas d’un atac xinès i ha d’ajudar Taiwan militarment.
Miracle Taiwandès: Dictadura militar fins 1988. Està dirigida per l’estat dins el capitalisme. Fan una reforma agrària repartint la terra entre els camperols, nacionalització de sectors estratègics que representen el 17% del PIB; un Pla econòmic quadrianual i una forta ajuda nord americana. Cheng Ching Kuo, president de Taiwan rebaixa la repressió i treu la llei marcial. Es pot viatjar a la Xina. Al 1996 es celebren les primeres eleccions lliures que guanya el partit històric i a l’any 2000 el Kuomintang pren el poder, guanyant l’oposició. Xina és molt lluny. Taiwan no renuncia a fer la independència però mantenen una ambigüitat: No pensen tornar a la Xina però no s’independitzen. Ha hagut moments de crisi com el de les maniobres militars xineses molt agressives amb motiu de la visita d’un polític de Taiwan a EEUU. Aquest serà, de ben segur, el problema del segle XXI ja que Xina mai no renunciarà a Taiwan.
|
