| Resum: |
|
Sorolla va ser un pintor molt prolífic que va tocar tots els gèneres: paisatge, natura morta… però va excel·lir en la seva relació amb el mar i les platges. Sorolla és un artista extraordinari. Molts pocs son capaços de pintar com ell i es va analitzar minuciosament la seva pintura per intentar saber com ho feia.
Sorolla (1863 – 1923) va viure en el context polític d’un món en crisi, un món de trinxeres, el de la I Guerra Mundial. Va viure la caiguda d’Isabel II, la breu monarquia d’Amadeu de Saboya, les turbulències de la I República que conclou amb la Restauració Borbònica d’Alfons XII. Molta protesta obrera que s’afegeix al desastre de Cuba, Filipines i Puerto Rico i naufragi d’Espanya que culmina amb el repartiment de papers entre Alfons XIII i Primo de Rivera l’any 1923, any de la mort de Sorolla, conseqüència de l’atac de feridura patit 3 anys abans.
Dins el context artístic i cultural del segle XIX trobem el Romanticisme; William Turner, gran paisatgista britànic i Eugène Delacroix. De mica en mica comença un canvi: sorgeix el realisme de Gustave Coubert que treballa sobre temes socials. Sorolla es deixa influir per aquest realisme i pinta retrats. Si l’obra de Sorolla la componen 1200 quadres sense comptar apunts i esbossos, una quarta part correspon a retrats ja que li generaven quantiosos ingressos. Rep bons encàrrecs i pinta a Benito Pérez Galdós amb una posa gens natural ja que el colze ocupa la meitat del quadre; Giner de los Ríos i Leopoldo Alas Clarín. Apareixen els Impressionistes: Manet i després Monet. A Sorolla li agradava el tractament que feien de la llum i els violetes i blaus. No es pot dir, però, que Sorolla sigui impressionista. A qui més s’assembla és a Renoir. L’Impressionisme obre les portes al Fauvisme on els colors no representen la realitat. Sorolla té el seu propi estil: “el Sorollisme”.
Sorolla es va quedar orfe des de ben petit. Tenia un germana i tots dos van ser recollits pel seu oncle que era manyà i volia que el nen continués l’ofici. Endebades! Ben aviat va demostrar els seus dots. A finals del segle XIX, la fotografia era molt important. Les fotos eren acolorides per artistes. El senyor García era un destacat fotògraf valencià que va jugar un paper important a la vida del pintor, tant a nivell personal (es va casar amb la seva filla Clotilde) com professional. Ens ha arribat moltes fotos seves pintant. Començava amb un apunt a carbonet. Amb un pinzell dibuixava les formes principals i, després de esbossos previs, donava el color. La idea que Sorolla és un pintor de pinzellada ràpida no és certa sinó que la composició és important. El quadre de Fortuny “la vicaria” va influir molt sobre Sorolla. Agafa la idea de la pinzellada ràpida i els colors brillants. Un altre quadre molt important va ser “Las Hilanderas” de Velázquez.
Etapa del pensionat becat de Roma 1885 – 1890. És una pintura historicista de dimensions considerables on un camperol s’aixeca contra el francès. Sorolla ja prometia però res comparat amb el que es va convertir. Son obres amb què volia impressionar l’acadèmia. 1894, quadre on una noia es arrestada per la Guàrdia civil per infanticidi. Composició en diagonal clara, tonalitats de llum i colors habituals. Tracta temes de realisme social com “Encara diuen que el peix és car” de tema mariner. Composició triangular, elements lumínics, tradició barroca. “Tornant de la pesca” els bous, la vela i el mar son els protagonistes. Les figures ja denoten un bon pes. Al 1895 pinta “Mare” on es veu un llit amb un nadó (és un nebot) i Clotilde, la seva dona. El nen té el rostre rosat i la mare, ceruli. No va agradar, Va sorprendre a crítica i públic. Era un tema irrellevant amb una perspectiva inusual. Al 1899 pinta “La trista herència” on un grup de nens de Sant Joan de Déu es banyen al mar. Pinta amb delicadesa i dignitat els nens. Apareix el mar i la platja. Les actituds, a dona del mirall. Agafa la figura del primer pla i desenfoca el fons.
A la etapa plena, els colors son més densos (blaus verdosos), l’escena és més intensa i les bèsties estan pintades amb màxima naturalitat. Als anys de maduresa i triomf (1904 – 1910) pinta al natural, odiava pintar a l’estudi. Fa moltes sessions però sempre acaba el quadre amb solvència. “Escenes marineres” amb reflexos de to blanc; pinzellades gruixudes, desapareixen els tons terrossos, captura la llum plenament, desapareix l’encartonament, juga amb els tons de les onades, amb l’alegria del nen i ho soluciona en pinzellades en zig-zag. “Corrent a la platja”: l’horitzó s’ha perdut i dedica tota l’atenció a les figures. “Després del bany”: les figures semblen estàtues gregues, semblen Cariàtides. Viatja a Nova York, Boston i Chicago. Té un gran èxit. Fa el retrat de William Taft. Fa un abús del blanc de pinzellada diluïda. La posa és natural, fa la impressió d’un personatge proper. Al “bany del cavall” es poden trobar 5 o 6 tons de blau. Mestria de la brillantor. És molt bo l’esforç del cavall sortint de l’aigua. Les ombres son lluminoses: és tot un món de reflexos!. Quan pinta els nens, plasma l’expressió del seu rostre, captant tota l’expressivitat. Sorolla pinta com vol. Fa un retrat de la Reina Victoria Eugenia amb molt poca gràcia, diferent al retrat que fa a la seva dona Clotilde asseguda a un sofà que és el veritable protagonista amb pinzellades que no defineixen.
Període final: 1912 – 1923. Rep un encàrrec milionari. Ha de pintar escenes d’Espanya i Portugal “Festa del pa”: representa una Espanya folklòrica que ja no existeix. Surten molts personatges, fet que el va esgotar i va malmetre la seva salut. 1913 “pescadors valencians”; 1914 “Els natzarens” a Sevilla. Era una Espanya que agonitzava. “Després del bany” té la llum com a protagonista, reflectint-se a la vestimenta i creant ombres. “Pesca de la tonyina a Ayamonte”: on el Guadiana fa de frontera natural entre Espanya i Portugal. Les robes filtren la llum amb blancs i blaus semblant ocres. “Retrat d’Unamuno”: amb la cadira només insinuada i centrant-se en la figura i talant del personatge. Últim quadre: “Retrat de la Sra. Pérez Ayana”. Inacabat! 1923: mor Sorolla.
|
