| Resum: |
|
El ponent és de Torelló, és apicultor i cuida de les abelles des de fa 20 anys. Disposa de 50 caixes d’abelles que sempre manté en el mateix lloc i de 500 caixes que les mou quatre cops a l’any.
Diem abelles a molts insectes que, en realitat, no ho son. Hi han les vespes que es troben als voltants de les piscines, son carnívores; piquen i mosseguen. Fan paper pels nius mastegant fusta morta barrejada amb aigua.
El borinot és groc i negre amb el cul blanc. Fan una mica de mel. Pol·linitzen les tomaqueres dels hivernacles. L’abella negra no té ratlles i és peluda.
L’abella de la mel és negra peluda. Si la talléssim pel mig, veuríem l’esquema del seu interior: llengua que xucla el nèctar i el porta a través del esòfag al pap i a l’estómac, intestins, el cor que actua com una manxa i envia la sang cap al cervell i les antenes. Si ha de ploure, ho noten i, quan obres la caixa, surten a picar-te. Si et clava el fibló, mor dessagnada. Les abelles només piquen en cas d’emergència, en defensa de casa seva. La picada d’una abella és perillosa per a les persones al·lèrgiques al seu verí. Una caixa de 20.000 abelles pot matar a 30 persones.
Tipus d’abella dins la colònia:
Hi ha la reina, millers d’obreres i els mascles o abellots (zánganos en castellà). Quan la reina és una larva, és banyada en un basalt de gelea reial. Viu 5 anys i només menja gelea reial que li donen les obreres joves. Pon fins a 3.000 ous cada dia i quan més menja, més pon. En aquesta època de l’any pon menys però a la primavera una caixa de 6.000 abelles pot passar a tenir-ne 60.000 en tres setmanes. A la reina, la fecunden un cop a la seva vida. Als vuit dies ja és madura sexual i comença el vol nupcial. Surt de la caixa i puja 40 metres volant i al seu darrera surten a fecundar-la els mascles dels quals el 20% moriran de seguida i una altre 20%, després. Només arriben el 60% dels mascles. El més espavilat la munta pel darrera, l’esperma arriba a la reina que amb l’espermateca ben plena es torna a la caixa. La reina fa 2 cm., una mica més llarga que una obrera que fa mig centímetre menys. Pinten la reina per trobar-la més fàcilment i saber quants anys té. A partir dels 3 anys, pon menys.
Com que una reina ha de pondre molt, a principis de primavera es necessita una abella jove, bona ponedora. Les abelles noten que la reina va de davallada i pon menys. Mouen els ous canviant-los de lloc i a les larves les alimenten amb gelea reial. Aquestes noves reines mataran la vella i es barallaran entre si fins que quedi una de sola. Per fer reines es creen uns mini nuclis i s’escull depenent de la genètica: ha de ser molt ponedora i poc agressiva. Cada caixa està impregnada amb l’olor de la reina. Quan una mor, l’olor se’n va. La nova reina impregna la caixa amb la seva pròpia olor i llavors és acceptada.
Les abelles obreres viuen 40 dies. Treballen molt. Mengen gelea reial només 3 dies i, desprès, pol·len i aigua. Els ous son els mateixos però la diferència està en el que mengen. Tarden 21 dies a néixer i tenen les següents feines: a) els dos primers dies, neteja; b) entre el tercer dia i l’onzè busquen aliments a les altres; c) del dotzè al dissetè son les cereres (les glàndules de la cera no funcionen abans); d) al divuitè dia disposen de glàndula del verí i es converteixen en guardianes; e) del vint-i-dosè al dia de la mort van a buscar menjar.
Els abellots viuen de 3 a 4 mesos. Triguen 24 dies a néixer. Només poden fecundar la reina. Donen calor a la cria i no tenen fibló.
Respecte a la feina de l’apicultor, el més important és la protecció: el vestit ha de ser blanc o grog. L’abella està tranquil·la perquè semblen flors; guants plastificats i les botes blanques o grogues.
Les eines que utilitza l’apicultor son: el fumador. S’introdueix fum a la caixa. Les abelles pensen que es crema casa seva i comencen a menjar mel com boixes per fugir amb la panxa ben plena. Aquest és el moment d’obrir ja que estan distretes menjant. S’ha d’aprendre a fumar i a saber fer-ho bé.
Les pinces serveixen per agafar els quadres; la rasqueta i el raspall. Si agafem un quadre i li donem un cop, el 94% de les abelles cauen i les altres les traiem amb el raspall. El ganivet serveix per treure la làmina de cera que hi ha.
Encara que un apicultor no sigui al·lèrgic al verí de les abelles, s’hi torna amb el temps. Sempre ha de portar adrenalina i si té un xoc anafilàctic compta amb tres quarts d’hora per traslladar-se a un hospital i que se l’administri cortisona ja que la tràquea s’inflama, es noten formigues als llavis; no es pot respirar bé i se sent xiulets fins que la persona cau inconscient.
S’ha de posar el senyal “atenció abelles” en tots els camins que portin a caixes. És obligatori avisar. Succeeix que s’han hagut de treure molts llocs on havia abelles perquè la gent envaeix terrenys per on abans no passava.
En aquests anys la producció de mel ha baixat molt però no és solament la mel sinó que la pol·linització és un bé per a les plantes. Si en les plantacions de faves, mongetes, cigrons, carbassons no hi ha abelles, no faran res. El mateix passa amb els arbres fruiters. El que es fa ara és portar abelles a un camp per assegurar-se que tindran una bona collita. Si una planta no fa llavors, no es regenera... però això ja és tema d’una segona conferència.
|
