| Resum: |
|
El ponent comença la conferencia referint-se a una memòria personal del seu poble natal: Montblanc. Hi havia un grup de cases al 1972 que li deien la Comuna (latrina). Eren uns habitatges amb serveis comuns. Tot es remunta al 1863 quan arriba el ferrocarril que no tan sols trasllada mercaderies i persones sinó també idees. Al Cafè del Musiquet es reunien els republicans i va ser el primer lloc de Espanya, quan es proclama la Primera República, que van llençar el retrat d’Isabel II pel balcó. Són les dates en què es va fer la Comuna de París.
A 1871 París era una ciutat de dos milions d’habitants mentre Barcelona comptava amb 350.000. Era una metròpoli i només tres ciutats: Londres, Berlín i Moscou li passaven al davant. Era aixopluc de refugiats “l’aire de la ciutat ens fa lliures” pensaven. La modernització a París serà increïble.
Entre els anys 1830 /48 hi ha una revolució liberal. París és una ciutat que bull i Napoleó III encarrega la nova ciutat burgesa, una ciutat que vol exhibir-se. Amb el pla Haussmann, París deixa de ser la ciutat medieval. Enderroquen vells habitatges i construeixen grans places i bulevards. Aquests canvis es noten en la mentalitat de la gent. A Charles Baudelaire li interessen els poemes en prosa i en “els ulls dels pobres” parla de la melancolia d’allò que no es té. Als grans cafès veiem gent dins menjant i fora famílies pobres que miren com els rics mengen. Alguns volen cridar el maître perquè els faci fora. D’altres diuen que aquests ja no marxaran mai: “quan entres tu, els pobres entran en aquest espai”. La gent de París prendrà partit per coses diferents. Rimbaud, Verlaine, els simbolistes jugaran un paper fonamental en la Comuna ja que tenen un compromís amb la repartició de la riquesa: Diferència entre els Bohemis (Hippies) i els Dandis (Yuppie).
Al segle XIX tenen lloc dues unificacions: la italiana i l’alemanya (1871). Alemanya passa a ser estat, nació i imperi amb el kaiser Guillem I. La guerra francoprussiana va ser nefasta per a França ja que significa la fi de l’imperi de Napoleó III quan cau presoner a Sedan. Guillem I és coronat emperador a la Galeria dels Miralls de Versalles. No pot haver més humiliació. Es signa l’armistici entre francesos i alemanys el 28 de gener. Durant el setge de París, la Guàrdia Nacional ja havia expressat la seva insatisfacció i una agitació important regna a la ciutat que esclata el 18 de març de 1871: és la resposta dels parisencs a la decisió d’Adolphe Thiers de retirar les armes i canons.
La Comuna de París (comuna = ajuntament) dura 71 dies. Emergeixen tots uns sectors nous; son una gent que pren decisions: a) decret de separació entre estat i església; b) moratòria del lloguers de pisos ja que molts propietaris han marxat; c) creació de cooperatives; d) els forners poden descansar de nit. Agafen la guillotina i la cremen a peu de la figura de Voltaire. Prenen moltes mesures socials i laborals. És fonamental el paper de les dones sobretot respecte a la seva remuneració. L’acció més radical de La Comuna va ser l’enderrocament de la Columna Vendôme que lloava les glòries militars de Napoleó Bonaparte. França canvia però París ho fa molt més. La Comuna és la capital de França universal. Entre el 21 i el 28 de maig de 1871 té lloc la “setmana sagnant” en què l’exercit francès va posar fi a la insurrecció de París.
La Comuna és un dels episodis polítics més importants de l’època per les condicions en què va ser formada, pels seus decrets i el seu cruel final com a resultat de la repressió militar: 30.000 executats; 38.000 empresonats; 7.000 deportats. La Comuna no provoca cap massacre. La III República massacra la Comuna.
L’esperit de la Comuna s’expandeix. Carl Marx, dirigent dels treballadors vol un escrit en què s’expliqui què ha passat a París. Surt un pamflet on s’explica tot el que ha succeït i s’editen fulletons i resums a Barcelona dels consells de guerra.
El cert és que ha existit una revolució social a la qual s’han afegit sectors populars. Només ha durat 71 dies i d’aquí vindrà la melangia d’allò que ja no es té. Al 1917 a Sant Petersburg, Lenin sortirà del Palau d’Hivern ballant i dient que ha superat la Comuna en un dia. L’himne “La Internacional” té els seus orígens en la Comuna, en una cancó escrita per l’obrer Eugène Pottier en juny de 1871 i amb música del també obrer Pierre Degenter amb el soroll dels afusellaments.
La comuna ha tingut molta repercussió posterior i se la mira ara amb uns ulls diferents. Recordem el maig del 68 i la figura de Daniel Cohn-Bendir, un jueu alemany o també el batalló Louise Michel que va participar amb les Brigades Internacionals durant la guerra Civil espanyola i que porta el nom de l’heroïna de la Comuna Louise Michel.
En aquesta última dècada ha hagut moltes reivindicacions i es diu que la nostra societat s’assembla més a la gent de la Comuna. S’han fet pel·lícules sobre el tema. “El temps de les cireres” és una cançó d’amor, himne de la Comuna.
Montserrat Roig va publicar el 1976 la novel·la “el temps de les cireres” el títol de la qual fa referència a “Le temps des cerises” de Jean-Baptiste Clément, poeta de la Comuna de París on destaca el desig de trobar el paradís perdut.
|
