| Resum: |
|
“Si tuviera solo una hora para salvar al mundo
dedicaría 55 minutos a definir bien el problema”
Albert Einstein
Al juny de 2021 la factura de la llum va canviar amb les tres fases de consum i es va encarir, però el que va passar llavors no és res comparable amb el que passa avui. És una turbulència de la transició energètica.
Al llarg de la història hem tingut tres revolucions. La agrícola; la industrial i l’actual. Al 1992 hi va haver un compromís científic i polític: hi havia un problema ja que el clima canviava i l’espècie humana estava en perill. Al 2015 s’arriba a un compromís de tots els estats del món per reduir les emissions. Al 2016, però, Trump se’n surt del compromís: “EEUU energy first”. EEUU viu de l’extracció de gas i petroli. Canadà també es desmarca. Troba una mina de porqueria (un “Chapapote”) i vol extreure´l El problema rau en el fet que l’energia toca l’economia d’un país.
Un altra tema és la mobilitat. El transport consumeix el 50% de l’energia i de derivats del petroli i tindrà com a conseqüència una revolució en aquest àmbit. El cotxe elèctric, la venda del qual era insignificant fa 10 anys, ara ha passat a ser el més venut. Tenim el sol per fer energia. Fa 15 anys una placa solar costava 10 vegades més que ara. Tenim la tecnologia al nostre abast i, a la nit quan no hi ha sol, es pot emmagatzemar i així tindrem energia per escalfar la casa i omplir la bateria del nostre cotxe. Al 2007 va aparèixer el primer smartphone. En un aparell tan petit tenim una capacitat del càlcul més gran que la que tenia la NASA quan va enviar l’home a la lluna. Si a la revolució industrial els elements principals eren la màquina de vapor, el carbó i el ferrocarril, ara l’energia solar és la més clara.
Si en plena covid hi havia empreses del frackling en bancarrota, ara ens trobem immersos en la guerra del gas: el gas del frackling. EEUU exporta gas però el gas d’Argèlia i Rússia és més barat. La OPEP torna a tancar aixeta. TESLA superarà aquest any a la petrolera saudí ARENCO. A la Unió europea no tenim de res. No es pot competir sense energia i si no som competitius, tenim un problema. Tenir energia és un cas de supervivència. Potser no se’ns ha parlat suficientment clar i per tot això hem de millorar les renovables. Al juliol del 2021, i davant l’escassetat dels recursos energètics, ens assabentem de coses per part del mercat majorista com ara el buidatge dels envasaments. S’utilitza l’aigua per tenir uns beneficis extraordinaris: són beneficis caiguts del cel. Tothom sap que això passa. Potser és legal però no és ètic. Divendres passat la Unió Europea va canviar el reglament ( només ho ha fet dues vegades): les empreses amb beneficis extraordinaris estaran sotmeses a una taxa de solidaritat a repartir entre les petites empreses i les famílies.
La guerra del frackling es trasllada als preus. El 80% del gas rus ha desaparegut del mercat. El 55% de l’electricitat es va fer amb aigua, aire i sol. El que marca el preu, però, és el de l’última tecnologia: el gas. Si abans el gas valia 20 i ara val 80, tot trontolla. Ara ve l’hivern i, a més a més, s’especula. Hi ha un problema d’escassetat però també un problema d’especulació que no té res a veure amb la guerra. El preu del gas ho posa el mercat holandès TTF que és el més tensat i tothom es forra. Si els que negaven el canvi climàtic eren els negacionistes, ara els que no volen potenciar aquestes energies renovables, són els retardadors.
D’una turbulència se’n surt o bé retirant-se o bé tirant endavant. Aquí no tenim res, només vent, sol i aigua. Hem de potenciar les renovables; són l’única energia que garanteix el subministrament. A la cimera de Praga es va parlar sobre la seguretat energètica, la sostenibilitat i el preu. Aquest últim factor va ser el que més és va tenir en compte A Espanya hi ha “ l’excepció ibèrica”. A Europa no li agrada perquè això fa que es consumeixi més. França no ho vol com tampoc Alemanya que depèn del gas rus i prefereix pagar-lo car abans que quedar-se’n sense. Abans el gas costava 55€ i no tocaran res fins que no arribi a 180€. A Espanya són 67€. El gas és car perquè és escàs. El camí és electrificar-se amb les renovables sí o sí. Malgrat això, la gent vol mantenir la dependència dels fòssils i al primer entrebanc que troben, les renovables tornen al calaix.
El país és dens: indústria, agricultura, boscos... necessitem generadors. Tothom n’ha de tenir. Es busquen excuses i només tenim dues sortides: la misèria o accelerar el procés per abaixar preus. També és cert que hi ha un impost amagat del sol. De forma sibil·lina succeeix que si tenim un camp de 2ha. el propietari de la xarxa elèctrica ens ha de donar permís i aquí ens aturem. La xarxa la paguem amb la potència que és 4 vegades més elevada del que gasta la gent. És una guerra i es bloqueja a qui es vulgui connectar a la xarxa. Única solució: ser generosos per deixar de frenar les renovables. La crisi climàtica continua i tenim una oportunitat de solucionar-la. Que les subvencions no costin tant. El 60% de plaques solars es fabriquen aquí i el 40% a la Xina i, abans que arribi el vaixell, ja estan venudes 4 o 6 vegades.
No hi ha marge de temps. Hauria d’haver una fàbrica a Europa protegida. S’ha de planificar tot i engegar-ho ràpid. No hi ha pas enrere. S’ha de fer, ja!
|
