| Resum: |
|
Sempre que parlem de Vic, pensem en l’obra de Miquel LLor “Laura a la ciutat dels Sants” ja que encara hi ha molts racons a Vic que recorden la novel·la.
Vic és capital de la política catalana; és una ciutat molt maca que avança tenint cura del present i del passat. És cert que hi ha moltes esglésies i també, molts sants. Rodejada de muntanyes (zona del Montseny), Vic està situada en una zona ben plana, creuada per un riu: el Ter. A l’altra banda de la Plana es troben els Turons Testimonis, dits així perquè van ser una zona d’erosió i van quedar per tot el voltant menys per una part on ara es troba l’autovia de l’Ametlla.
La Plana de Vic no és Osona. Vic, Manlleu són a la Plana, zona molt amable per viure-hi, amb una boira que ha disminuït molt des de la construcció de carreteres i túnels. Quan fa dies que no hi ha boira, la gent la troba a faltar. És una terra molt fèrtil. La capital d’Osona és Vic.
Només entrar a Vic, ja trobem un bar fet en una capella i que es diu “La ciutat dels Sants” . És una ciutat antiga, tota ella rodejada per una muralla medieval que la tancava. Es vertebra en dos eixos, creats pels qui manaven en la ciutat. La Catedral i la Casa del Bisbe que representen el poder religiós; la Plaça Major amb l’Ajuntament i el Mercadal (el mercat de Vic que es fa els dissabtes és molt important).
A l’època romana, Vic es deia AUSA. Es conserva un temple romà, construït al segle II dc. És l’època d’or de Roma. Totes les ciutats romanes es feien a imatge de Roma, segons els recursos que cadascú tenia. Estava construïda en el lloc més alt, sense muralla ja que no havien de fer front a cap perill (la muralla serà d’època medieval). Al voltant hi ha una petita plaça amb una escultura dedicada als estudiants seminaristes.
La plaça de la catedral és una plaça envoltada per cases nobles i on va néixer Pilarín Bayés. La catedral de Vic no es pot dir que sigui romànica, ni gòtica ni de cap estil determinat: és una amalgama de tots els estils. La torre és romànic llombard del segle XI; La façana és neoclàssica del segle XVIII. La Cripta està sota l’altar: recorda les antigues catacumbes . El Capitell és de Còrdova i el claustre és gòtic; al mig es troba l’escultura de Jaume Balmes, un filòsof. L’altar Major està dedicat a Sant Pere i conté un important retaule medieval.
La catedral va ser pintada por Josep Maria Sert. És un estil gegantí amb uns tons foscos que creen una atmosfera fosca. Al lateral apareixen els Apòstols i l escena culmina amb el calvari. Tenen un gran valor. Sert la va pintar tres vegades: la primera, la guerra les va cremar, la segona vegada no es va poder fer i la tercera és la que actualment es veu. Sert pinta com els grans mestres dels segles XVI XVII, XVIII. Recorda a Miquel Àngel i la Capella Sixtina. En el plafó final, la pintura està recargolada.
En el Museu es troba una escultura clau: la de l’Abat Oliba que va ser abat de Ripoll i bisbe de Vic. Va ser una figura cabdal ja que volia retallar el poder dels nobles amb una institució denominada “De Pau i Treva”. Posava fre a una societat tan guerrera. El Museu és el segon de Catalunya quant a les col·leccions de romànic i gòtic.
Una zona a recuperar és la de les Adobaries o industria de la pell. Pel darrera del riu es troba el hotel i restaurant de les Clarisses. Més amunt, el monestir de Santa Teresa amb un retaule importantíssim barroc que va ser salvat durant la guerra perquè el van tapiar. En una saleta de l’Ajuntament trobem una pintura de Sert amb uns colors molt vius. Està cedida ja que es pretén reunir totes les pintures de Sert a Vic.
Vic també té molt modernisme en cases nobles. L’antiga fàbrica de farina s’ha convertit ara en l’Escola de Disseny. També casa Ricart, amb un petit oratori, s’ha convertir ara en bar...
Per acabar els versos de Mossèn Cinto Verdaguer:
Enmig d’una plana entre cingles reclosa
Com reina que guarden de dia i de nit
Los braços de l’aspre Montseny i del Tosa,
Desperta somia la ciutat de Vic
|
