| Resum: |
|
Si el segle XX es caracteritzava per l’existència de dos mons: el desenvolupat i el subdesenvolupat, en l’actualitat el món és global. La gent es mou cada vegada més. Sempre que hi ha un conflicte, hi ha gent que fuig: són els refugiats i aquests seran els protagonistes del segle XXI.
Com podem anomenar a tota aquesta gent que es mou?
Els podem dir emigrants o els sense papers. Dir sense papers a algú és pejoratiu. Una persona que no tingui papers no té una categoria humana inferior a altra que sí els té. TV3 els tracta de migrants. Quan un país dona l’estatut de refugiat a un d’aquests migrants, se li considera un refugiat. El nom engloba tota la gent que fuig d’una guerra, de la violència, de la pobresa. Els desplaçats, en canvi, són aquells que es mouen del seu poble però no surten del seu país.
Ucraïna comptabilitza ja 4 milions de refugiats i vuit milions de desplaçats. Veneçuela, 4 milions de refugiats i 2.300.000 de desplaçats i Afganistan, 2.600.000 de refugiats i 3.500.000 de desplaçats.
Les persones que es mouen ens afecten perquè podríem ser qualsevol de nosaltres. TV3 ha posat un equip de psicòlegs als reporters que tornen de la guerra. Han vist morts, edificis derruïts però el que més arriba, el que més colpeix és veure la gent que fuig, gent amb canalla, vells, joves sense horitzó, tots sense menjar, sense serveis sanitaris. La salut mental és un greu problema que no tenim en compte i que porta al suïcidi. Una guerra causa morts, destrucció i molt de dolor però el pitjor de tot és la gent que es mou i fuig.
Lesbos 2015 / 2016
Grècia era un país depauperat desprès de la crisi de 2008, i a punt de celebrar eleccions quan, a causa de crisis diverses, apareix el fenomen de l’emigració que abocarà Europa al desastre.
Tot comença a Mitilene (capital de Lesbos) 48 hores abans de les eleccions veuen arribar una barca i després quantitats de barques amb 50 persones a cada una. Lesbos és el primer pas d’un itinerari anomenat la Ruta dels Balcans que té com a destinació final Berlín a Alemanya. En 15 dies es podia fer el recorregut complert. Tot anava bé fins que aquesta ruta cau quan Hongria tanca i Sèrbia també tanca, deixant passar només el tren. La ruta dels Balcans queda col·lapsada.
Grècia no pot tancar 15.000 km. de costa, illes e illots i allà queden els refugiats. 15.000 persones a Idomeni, malgrat que no era un camp. Xoquen contra un mur. La gent viu com pot, passen fred, fam. Acaben amb tots els arbres de la zona per poder-se escalfar. Hi ha refugiats de Síria, d’Afganistan per seu conflicte amb els talibans i alguns d’Àfrica. La UE va decidir que havia de resoldre el tema grec i fa un tracte amb Turquia; li donen 6 milions d’euros perquè es faci càrrec dels refugiats mentre ells els van acceptant de mica en mica.
Ningú surt de casa seva amb el poc que pot agafar si no és per una necessitat. Cal tenir-ho molt en compte.
Moria és una instal·lació militar que es converteix en el major camp de refugiats d’Europa. Un lloc insalubre on s’acumulen entre 2.500 i 3.000 persones. Només brutícia i misèria. Nois subsaharians joves, forts, plens d’energia i són allà, immobilitzats, sense poder anar en lloc, en un clima de por e inseguretat.
El Conveni de Dublín és un compromís de cooperació entre els estats membres de la UE per ajudar a les persones que sol·liciten asil. A Grècia arriben onades de refugiats, demanant-lo. Per aconseguir una primera entrevista pot transcorre un any o dos o tres si es que no tenen recursos. Moria és un forat negre on la gent sobreviu com pot. Hi ha persones que intenten ajudar i arriben amb el seu cotxe ple de queviures per repartir-los davant l’empipament dels propietaris de la benzinera que encara pretenen fer negoci amb la pobra gent.
Una infermera de Metges sense fronteres va afirmar en una entrevista que hi havia un 80% de noies violades abans d’arribar a Lesbos. A la Ruta dels Balcans primer marxaven els homes i després les dones. Quan la tanquen, queden al mig. Es parla de tràfic d’òrgans amb els emigrants. Quan el camp de Moria es va cremar, la situació va empitjorar i la gent va quedar escampada per l’illa malgrat que a l’hivern neva i fa molt de fred.
Un milió de persones van arribar a Berlín i Àngela Merkel els va acollir. Va tenir prou clarividència com per a pensar que la població d’Europa envelleix a causa d’un significatiu descens de la taxa de natalitat i que els emigrants podrien proporcionar la mà d’obra que Europa necessita. Aquesta decisió, però, la va afeblir fins i tot en el seu propi partit.
Ara els refugiats d’Ucraïna són rebuts a tot arreu. En canvi, no va passar el mateix amb els sirians. Per solucionar el problema s’ha de saber gestionar i repartir els emigrants pels països amb quotes, segons els seus vincles familiars i culturals.
Un cas apart són els de Senegal. Hi ha màfies que organitzen viatges a un preu molt elevat. Tota la família contribueix perquè aquell fill pugui viatjar i buscar-se una nova vida. Molts moren durant el viatge i els que arriben no poden assolir el seu somni però tampoc poden tornar a casa i ser considerats uns fracassats.
Estan passant coses impensables però que hem d’aprendre a pensar-les i a preveure-les com a primer pas per entendre’ns. |
