| Resum: |
|
Eduard Iniesta defineix la seva música com la fusió de molts estils, sempre a la recerca d'un so particular, aconseguit mitjançant un treball obstinat que ha anat mantenint des dels seus inicis en el món de la música.
És aquest treball el que l'ha portat a aprofundir en la música mediterrà nia.
La primera part de la conferència ha estat encaminada a descriure les principals característiques de la música mediterrà nia en relació als instruments amb que es manifesta i, especialment, en els de corda polsada.
El concepte Música (Musiké) ve de Grècia; significa “Art de les muses†i englobava música, dansa i poesia.
La música mediterrà nia neix en els ports de les ciutats. El seu origen el podem trobar en el port del Piero (Grècia), amb influències dels pobles veïns, també del flamenc i del fado portuguès.
Podem trobar música mediterrà nia en països que no estan banyats per aquest mar ja que no s'identifica per la seva localització geogrà fica sinó per una sèrie de segells:
- So líquid i transparent i fresc, (els turcs ho representen molt bé).
- Ritmes trencats i inusuals, fruit de combinacions de compassos (2/4, 3/4, 4/4). Aquest és un ritme anòmal al que no estem acostumats aquí. Utilitza molt el quart de to, notes que no són ni sostinguts ni bemolls, es queden allà al mig.
- Idioma, molt identificat amb les cançons gregues.
- Instruments: vent, percussió, corda polsada.
Els instruments de corda polsada utilitzats a la música mediterrà nia són: guitarra, llagut, sitar, bandúrria, balalaica, bandolina, banjo, arpa, entre d'altres.
Els trobem principalment a Turquia, Síria, Grècia, Egipte i Portugal.
Cadascun d'aquest instruments es polsa amb un tipus de pua diferent i s'afina de manera diferent. També és diferent el lloc per on cadascun treu el so.
Són instruments de doble i triple corda, característica que els permet augmentar la diversitat de sons. Els â€trastes†són movibles per poder trobar el quart de to.
Les cordes són normalment d'acer, però també de niló i fibres naturals.
El laguto, de la família dels llaguts, és l'instrument més gran que es toca a Grècia, està afinat com el violí, encara que aquest és de corda fregada, i sona molt greu. S'utilitza molt a Creta. És un instrument d'acompanyament, generalment a la lira i al zuzuki, es toca en posició vertical.
Hi ha dos tipus de música mediterrà nia, la que ve de les tradicions religioses bizantines i la que ha generat el folklore modern, que és la que escoltem actualment.
Aquesta música sol acompanyar les danses Gregues. En trobem de diferents tipus i cada tipus porta els seus instruments: Kalamantianos, la més popular; Sirtaki, la més coneguda per nosaltres perquè en surt un exemple a la pel·lícula “Zorba el grec; Hassapikos, pròpia dels enterraments; Tsamiko, ball circular que uneix homes i dones i que es balla per celebrar les festes nacionals; Zeibekiko, basada en la improvisació.
Ni ha moltes més, ja que cada regió i poble té les seves pròpies.
Artistes catalans que ens ofereixen música mediterrà nia: M. Mar Bonet, Marc Parrot, Marina Rossell i, evidentment, Eduard Iniesta Torres.
En la segona part de la conferència ha tingut lloc la presentació d'un ampli ventall d'instruments de corda polsada. Hem conegut de cadascun d'ells les seves característiques particulars i les músiques més representatives en les que intervenen.
|
