| Resum: |
|
Aquesta vegada Francesc Bailón ens parla de la primera visita que fa als Nenets durant el període estival. Aquesta expedició té un objectiu molt concret: dur a terme un projecte d’investigació inter-universitari coordinat per la universitat de Salamanca.
La recerca que duran a terme té com a objectiu obtenir el màxim de dades que permetin conèixer com els Nenets, Inuïts i altres habitants de la zona utilitzaven els ossos i les banyes dels animals en el Paleolític superior.
D’entrada fa referència a aspectes generals de la cultura i tradicions i de la seva història recent a partir de l’arribada dels russos al territori de Lamàlia, (podeu consultar aquesta informació en la memòria de l’any 2018-2019).
Descriu una situació molt diferent a la que s’ha trobat en les expedicions d’hivern, que ve il·lustrada amb sorprenents i maques fotografies.
La primera diferència rau en la dificultat d’aproximació al territori.
Si a l’hivern el trajecte en trineus des de Saleklant fins als campaments dura 7 hores, a l’estiu van dedicar-hi 2 dies.
Des del Labytmangui fins a Kharp poblat-penitenciari, que acull els grans delinqüents de Rússia, la distància és de 100 km que els van suposar 10 hores de viatge.
El gel està fos i la tundra completament enfangada. S’ha de travessar el riu Ob, a vegades en indrets que tenen més de 2 km d’amplada.
Explica un fet il·lustratiu:
Al febrer de 1959, 10 excursionistes d’elit, ben experimentats, van sortir d’excursió. En arribar al pas de Diatof (“No vagis mai allà”); un d’ells es trobà malament i retornà al poble de partida. Els altres continuaren i, quan els mancaven 10 km. per arribar a lloc, van desaparèixer. Els van trobar morts, primer a 5 i després als altres 4. Uns sense roba; tots el ossos trencats de 3 nois i la noia no tenia llengua. La roba tenia molta radiació. Semblava obra d’una multi causalitat.
La policia russa investiga, diu que es deu a una força desconeguda i tanca el cas, però deixa que policies d’altres països puguin consultar les proves i estudiar-les. Tot el material es va penjar a internet, tot és allà i a lliure disposició per veure si algú pot desentranyar el misteri.
El 2019 es reobre el cas, començant la investigació des de zero. Es determina que va ser una força descomunal i insuperable, increïble. També hi ha la teoria del Ieti (home de les neus).
Ja passat el Cercle Polar passen el control de Gazprom, companyia petrolífera russa, i continuen per la tundra fins arribar al territori nenet. Però, arribats al destí, han de buscar els pastors. Si a l’hivern viuen en campaments més o menys estables, a l’estiu es desplacen constantment.
Finalment troben una família: pare, mare i 7 fills. No havien tingut mai contacte amb gent blanca, no coneixien més idioma que el seu. Ell i la seva companya de recerca van quedar allà, sense comunicació possible amb el guia degut a imprevistos del viatge. Els primers dies van ser molt durs.
Al cap de 7 dies, la família decideix emigrar. Portaven 17 trineus, més que persones. Tots, menys el nen de 4 anys porten trineus lligats a la cintura i així avançaven per la tundra, travessant rius quan feia falta.
Els grans desplaçaments són el 14 d’abril i el 15 d’octubre, sempre buscant la neu. La resta de l’any també es mouen, però sempre pel territori proper.
El primer que fan quan arriben a lloc és muntar la tenda: 1 h i mitja de muntatge que inclou buidar els trineus i disposar els estris i 2 h de desmuntatge i carregar trineus.
Entre tots decideixen on instal·lar la tenda, no hi ha jerarquia que valgui. 36 pals en total. La dona dirigeix l’operació ja que és qui coneix millor la necessitat de distribució de l’habitacle.
Tasques pròpies de l’estiu:
Es dediquen a la pesca, salen i enterren el peix que es menjaran cru i congelat l’any vinent. També cacen aus i es mengen els ous.
Fan el pa i el posen a assecar. Els ha de durar tot l’any i se’l mengen dur. Compren la farina pel festival de març junt amb el petroli pel llum i la benzina per les motos.
Ensinistren els rens i adoben les pells. Construeixen els trineus i fan les reparacions necessàries que requereixen treballar a l’exterior.
A l’estiu no maten rens , la calor faria malbé la carn. També ho requereix el negoci de les banyes que han d’estar vives, amb sang encara a dintre. Comercien amb la Xina i el Japó que les i compren perquè donen potencia sexual.
Dels 40.000 Nenets censats, 10.000 porten la vida tradicional.
Dels 300.000 rens que es calcula hi ha, el 80% són dels Nenets, la resta són de les granges estatals.
En Francesc es lamenta: “a l’estiu ets visible les 24 h del dia, tant pels Nenets com pels rens, que corren cap a tu quan vas a orinar”.
A més del treball de camp necessari per a la recerca ells passen el temps ajudant a la família. Dormen entre 6 i 7 hores al dia. Com a regal de comiat els van donar el llinatge de la família que havien confeccionat.
Dissortadament, tot fa pensar que en 10-15 anys desapareixerà la població de Nenets, i amb ells aquesta forma de vida tradicional.
Això és degut a un bacil d’àntrax que va minvant la població humana i animal. A què el permagel es fon i que aquest fet ha permès el descobriment de jaciments de gas; també a què amb la retirada del gel han aparegut cràters produïts per filtracions de gas metà que va a l’atmosfera, accentuant el canvi climàtic.
Tot plegat fa que els Nenets, que tenen una esperança de vida de 35-40 anys, baixin a les ciutats on emmalalteixen, i s’aboquen a la nostàlgia i a l’alcoholisme.
Roald Admunsen, pioner en l’exploració al Pol Sud:
“Lluita ara, sobreviu avui i demà te’n sortiràs”
Així han viscut els Nenets, però ara el seu món es desfà. Pot ser més ràpidament que el gel.
Per saber-ne més: antropologiainuit.com
|
