| Resum: |
|
El conferenciant ens presenta el poeta i la seva obra amb un gran coneixement que li ve donat de l’estudi i de la relació personal que ha mantingut amb ell al llarg de la seva vida.
També ens delecta amb un deliciós recitat d’alguns dels seus poemes que va saltejant durant l’exposició per il·lustrar el seu pensament i moments transcendents de la seva trajectòria vital.
Miquel Martí i Pol Neix a Roda de Ter el dinou de març de l’any 1929.
Té un origen molt humil. El mot de la família és “Can Pep Maria”. El pare era manyà i treballava en una foneria. La mare treballava en una de les filatures del poble (Tecla Sala). Ell és el mitjà de 3 germans.
L’avia materna era molt estimada pel Miquel Martí i Pol. Amb els pares hi havia enfrontaments, mai van entendre que es dediqués a escriure. És significatiu que aquesta situació la deixà per escrit amb unes lletres molt dures.
Sempre va ser molt perseverant amb les seves decisions.
De petit era especialment despert i inquiet, el que se’n deia “un trasto”.
Va estudiar a l’escola del poble amb el mestre Francesc Espinal qui va tenir molta influència en ell. Sols va poder estudiar fins a 1r de Batxillerat.
Es va enamorar als 13 anys de Dolors Freixes, amb qui es casaria posteriorment.
Als 14 anys va començar a treballar a l’oficina del tèxtil “La Blava”. Comptava els diners dels guanys i preparava les setmanades dels obrers. La feina no li agradava, però gràcies a ella va adquirir consciència de classe obrera i ho va recordar tota la vida.
Va aprendre a escriure en castellà i en aquesta llengua va escriure els seus primers poemes.
Tenia afició pel teatre, la poesia, la lectura i l’esport. També era membre de diverses associacions culturals.
Pertanyia a la Penya Literària Verdaguer, fundada pel seu mestre l’any 1946, amb l’objectiu d’impulsar la llengua i la cultura catalana. A través d’ella entra en contacte amb escriptors de l’època.
L’any 1947 guanya els jocs florals a Roda de Ter amb un poema en castellà. Li fan reflexionar que la poesia s’ha d’escriure en la llengua materna. A partir d’aquest moment escriurà en català.
Als 19 anys va patir una pulmonia que degenerà en tuberculosi pulmonar. No hi havia diners per anar a un sanatori; va trigar cinc any en recuperar-se, un d’ells al llit que el passà llegint i escrivint poesia. És en aquest moment que escriu el poema “Porto la tarda penjada al brac”, encara que el publica quan ja es gran.
La família va seguir insistint, volien que treballés i no perdés el temps.
Als 24 anys es presenta al premi de poesia “Osa Menor”, el més emblemàtic, i el guanya amb “Paraules al vent”. Victorià Palat, vicari de Vic, el crida perquè llegeixi el poema al seminari. Li és criticat per un seminarista (Antoni Pou) a qui Martí Pol agraeix la crítica i li fa cas.
No li va passar el mateix a Barcelona. En una tertúlia literària li van proposar que alabés a Rafael Tassi. No ho va voler fer perquè no havia llegit el llibre i no va tornar mai més a la tertúlia.
A la Festa Literària de Collsacabra coneix a molts escriptors, entre ells a Jordi Sarsanedas. Martí Pol sintonitza amb tothom.
Després de 15 anys de festeig, es casa el 7 de maig de 1956. Els padrins són Josep Mª Castellet i Emili Teixidor (aquest darrer, company d’escola). De viatge de noces van anar a Barcelona, València, Madrid i Sant Sebastià. S’instal·len a casa dels pares de la noia, a la colònia de La Blava. Ella treballava a la colònia i cosia a casa i ensenyava a cosir a noies casadores. Al cap de 2 anys neix la primera filla, Mª Àngels que serà mestra. Després vindrà un noi, Jordi, que estudia Biologia i farà de professor a la Universitat.
Entre 1958-59 publica “La fàbrica”. És una de les èpoques en què viu amb més intensitat. Està a tots els actes culturals i polítics, mentre segueix treballant: escriu contes, és cantautor (va arribar a cantar amb Raimon al Romea), rapsoda, professor de català, crític literari, dirigeix sessions de cine-fòrum i moltes coses més.
El 1968 s’afilia al PSUC (n’és membre fins al 1982). Va ser promotor de l’Assemblea de Catalunya a Osona.
El 1970 té el diagnosi d’Esclerosi múltiple. Coneix el què i el com de la malaltia. Passa per projectar cap endins tota la força que projectava cap enfora i escriu més que mai. L’any 1973 ha de deixar de treballar. Té 43 anys.
El 1972 escriu la 2ª part de “La fàbrica” on explica les dures condicions dels obrers que hi treballen. Del mateix any és “Vint-i-set poemes en tres temps” on parla de la seva malaltia. No l’accepta, es revolta.
El 1974 escriu “La pell del violí”, on assumeix la malaltia.
Entre 1974-75 escriu “Llibre dels 6 sentits” de marcat caràcter polític, compromès amb Catalunya.
El 1978 rep el Premio nacional de poesia española. No el va admetre.
Posteriorment escriu “Estimada Marta” el llibre de poesia més venut al país on es reflexa la superació de la malaltia a nivell psicològic i fa una clara aposta per la vida. Estimada Marta correspon a Esclerosi Múltiple.
També escriu amb consciència crítica sobre la Transició. És en aquest període que fa coneixença amb Lluís Llac.
El 1982 ja és molt conegut i rep diferents homenatges.
El 1984 mort la seva dona d’un càncer. Escriu “Llibre d’absències”, dedicat a ella. Queda sol i amb depressió.
El 1986 es casa amb Montserrat Sans. Va ser una dona molt valenta, una companya que el va ajudar a superar la depressió.
El 1991 rep el Premi de les Lletres Catalanes i el 1992 el Premi Crítica.
En aquest anys els joves coneixen Martí Pol gràcies a que Lluís Llac musicalitza els poemes.
El 1998-99 el Parlament de Catalunya i 400 ajuntaments presenten la nominació pel Premi Nobel.
L’any 2003 fa molta calor i això l’afecta molt. L’internen a l’Hospital de la Santa Creu de Vic. La malaltia s’agreuja. Mort als 74 anys.
|
