| Resum: |
|
El monestir de Sant Jeroni de la Murtra no és pas un dels grans monestirs catalans, però sí és un monestir singular.
És de l’època medieval i està situat a la vall de Betlem, per sobre de Badalona, entre Badalona i Tiana. Es va començar a construir l’any 1416, finançat pel ric mercader Bertran Nicolau.
Dit mercader no va tenir fills. Amb la seva segona dona no s’entenien gens ni mica, fins al punt d’estar separats legalment, la qual cosa no era habitual en aquells moments. Per tal que la dona no heretés, al llarg de la seva vida va anar donant diners per construir monestirs, sobretot a ordres religioses renovadores.
En aquells moments hi havia dos tipus d’ordres religioses: aquelles que estaven a prop de les ciutats, no depenien dels nobles i no tenien plebeus que conrearen les seves terres. Eren els Mendicants (agustins, franciscans, carmelites, jerònims, entre d’altres). I aquells que colonitzaven les terres que els havien donat els reis i els nobles (benedictins, císters, entre d’altres).
L’ordre dels Jerònims (mendicants) apareix a finals del S.XIII. Eren eremites que vivien en solitud en vaumes. Per tal de mantenir la salut mental necessiten tenir períodes de contacte social. A finals del S.XIV creen petits monestirs al camp, no lluny de les ciutats.
Cal deixar clar que Sant Jeroni va néixer al S.III i no va tenir res a veure amb aquesta ordre. Era un intel·lectual romà que va traduir la Bíblia i va viure en solitari a Palestina.
Els Jerònims s’estableixen únicament a la península Ibèrica, i funden un pocs monestirs. Un d’ells va ser el de la Vall d’Hebró, on ara hi ha l’hospital a Barcelona. Quan van fundà el monestir de la Murtra, van anomenar-lo Sant Jeroni de la vall de Betlem (com a topònim utilitzaven noms de llocs bíblics).
El monestir de Sant Jeroni de la vall d’Hebró el va fundar la reina Violant l’any 1393. Els Jerònims no tenien casa a Roma i així els reis mantenien el control absolut.
Al cap d’uns anys, els Jerònims tenien molts monjos grans i malats i havien d’allotjar-los. La reina s’havia mort i la monarquia no volia donar més diners, és per això que varen demanar-los al ric mercader Bertran Nicolau.
Eren èpoques de gran ostentació a l’església i conflictes d’interessos. El poder de Roma estava dividit entre dos Papats.
Bertran Nicolau va a buscar a Benet XII, Papa valencià que regnava des d’Avinyó i conegut com “Papa Luna”. D’ell rep unes terres a Sant Pere de Ribes (El Garraf) on instal·la 4 o 5 monjos, però la terra no és bona per conrear ja que no hi ha aigua; tampoc hi ha boscos per fer llenya.
Finalment Safón, ministre de finances del rei, li ven unes terres de conreu a la vall de la Murtra (arbust de la família de les mirtàcies). Tenia aigua sobrera, estava a tocar de Badalona i a mitja hora a cavall de Barcelona, on es podien vendre els productes de cultiu i, a més, estava molt a tocar del monestir de la vall d’Hebró, la qual cosa permetia fomentar la competència amb el poder reial. Tot plegat, ho feia el lloc ideal i els monjos s’instal·laren a viure en el mas original.
Quan mort la reina, el monestir d’Hebró queda sota el patronatge del Consell de Cent. Arriben els Trastamara. I Roma torna a tenir un sol Papa, Clement VIII . Els monjos d’Hebró es moren de gana, els de Betlem estan malalts i decideixen unir-se.
A mitjans del S.XV s’acaba el feudalisme i arriba la monarquia absoluta.
Es comença a transformar el monestir de la Murtra. El rei Joan II s’allunya dels grans monestirs i posa diners en els petits, per adequar-los a les seves necessitats.
Els mercaders si senten còmodes. El notari Vinyes paga la construcció dels 4 cantons del claustre que dura 40 anys. Tot el claustre és una successió d’escuts dels mercaders que el van pagar.
El rei hi viu sovint per tal de no estar-se a Barcelona doncs la ciutat estava controlada per la Generalitat, la noblesa i el Consell de Cent.
Arriba un moment en que passa a ser la seva residència habitual. Acaba pagant la construcció del monestir: església i refetó, on si veu l’escut reial per testimoniejar que en va ser el pagador. Posteriorment es va edificar la sala capitular i la biblioteca. Finalment, l’any 1502 es va construir la font del claustre.
Quan el rei mor, el seu fill (Ferran el catòlic) passava les Pasqües a Sant Jeroni i també hi dormia quan anava a Barcelona.
La presència de Cristòfol Colom al monestir en tornar d’Amèrica no està constatada, però és molt probable qui hi anés.
Els reis catòlics van continuar adequant el monestir acabant del tot el claustre i edificant la cuina que disposava d’aigua corrent. És per aquest motiu que al claustre hi ha el seu escut.
Carles V també feia estades als monestir, instal·lant-s’hi a temporades. És confessava repetidament amb el prior. Això ens diu que el prior tenia molt bon cap per entendre els problemes de governar l’imperi.
El gran problema de l’època era l’avançament dels turcs que castigaven severament la Mediterrània. El rei crea bases al nord d’Àfrica per contrarestar el seu poder . És a la Murtra on el rei, ajudat pel prior, idea l’estratègia.
Però els atacs a les masies i propietats dels habitants no eren atacades pels turcs, sinó pels pirates dels pobles veïns. Segons diferents estudis, els bandoles venien de terra i els pirates pel mar, i tots eren catalans.
Carles V fa venir artistes flamencs per fer els tapissos que servirien de propaganda. El primer de la sèrie representa el prior i el rei tots sols dissenyant l’estratègia a la Murtra, amb Barcelona i les tropes al fons.
Pel que fa al monestir, Carles V va pagar el cor que és fet amb fusta de roure de Flandes. I també la torra que havia de protegir-lo dels pirates, També fa fer una muralla amb pont llevadís.
A la biblioteca els monjos feien molt bones còpies i incunables. Felip II va portar els Jerònims a l’Escorial, va obligar als monjos de la Murtra a vendre els documents.
Amb el pas del temps el monestir va canviant. Passa a tenir molta devoció entre la població local el crist gòtic (una talla molt bonica) que feia ploure i s’hi anava a demanar salut. Amb tot, el miracle més famós data de 1714: Barcelona estava assetjada, els barcelonins van fugir a les muntanyes i amb barques aportaven les provisions.
Fra Llorens de Viu, nascut a Mataró, va ser prior de la Murtra i de molts altres monestirs dels Jerònims, fins arribar a ser-ho de l’Escorial.
L’any 1835, amb la desamortització de Mendizábal i la crema de monestirs, és cremat i no s’ha refet mai.
Ara està en mans d’una institució religiosa i hi viuen 4 o 5 capellans.
|
