| Resum: |
|
La física és la base de molts progressos en tecnologies mèdiques que han contribuït a fer millor la vida de molta gent, a estalviar molts patiments i diners, a estendre noves possibilitats d'atenció a un públic més ampli. Això no és gaire sabut, però resulta molt eloqüent a l'hora de tenir present fins a quin punt la física influeix en la vida quotidiana. De fet, una especialitat professional de la física és precisament la física mèdica.
Les aplicacions de la física a la medicina poden ser agrupades en cinc grans à rees: imatgeria mèdica, terà pia i protecció, mesures fisiològiques, nous materials biocompatibles, i computació i robòtica.
La imatgeria mèdica consisteix a obtenir imatges del pacient (habitualment imatges internes) que posin de manifest anomalies o patologies diverses. La primera d'aquestes tècniques vam ser els raigs X, descoberts el 1896, i l'ús dels quals s'ha anat millorant i sofistican en tècniques TAC en què s'obtenen imatges tridimensionals internes del pacient. Els anys 1970 es posà en marxa la ressonà ncia magnètica nuclear (RMN), que a diferència dels raigs X no és ionitzant (no destrueix molècules). L'ús d'ultrasons és la base de les ecografies, siguin està tiques o dinà miques (amb efecte Doppler). Finalment, a escala una mica més invasiva, hi ha l'ús de la llum mitjançant fibres òptiques per a obtenir imatges interiors (endoscòpia).
Les terà pies físiques són diverses. La més coneguda és la radioterà pia, per a la destrucció de tumors malignes. També podem pensar, però, en l'ús de là sers en la cirurgia, de l'aplicació d'ultrasons de potència elevada per a la destrucció de pedres (litotrícia), desfibril·ladors per a restaurar un funcionament correcte del cor, o elèctores cerebrals per a mitigar problemes motrius del Parkinson.
La física ofereix una sèrie de recursos per a mesurar l'activitat d'òrgans especialment rellevants. Els més coneguts són l'electrocardiografia, per a explorar el funcionament del cor, l'electroencefalogia i magnetoencefalografia per a observar el cervell, i la ressonà ncia magnètica dinà mica per a estudiar també el funcionament del cervell, o l'ús de nuclis radioactius (per exemple en les tècniques PET) per a explorar possibles tumors.
La fabricació de pròtesis combina l'ús de nous materials, com els utilitzats en traumatologia per a la reparació d'ossos, recanvis de genolls o de malucs, amb l'amplificació i processament de senyals. Són especialment conegudes les pròtesis auditives i còlcees artificials, i, en la frontera, retines artificials, cors artificials, o la contribució a l'enginyeria de teixits.
Finalment, la computació i la robòtica contribueixen a la cirurgia d'alta precisió, fins i tot realitzada a distà ncia, o en la neurobòtica, fent membres artificials que puguin captar senyals elèctrics de les terminals nervioses de la base d'òrgans amputats o, fins i tot, senyals emesos pel mateix cervell, en el cas de situacions de tetraplégia.
En definitica, les aportacions de la física a la medicina en el darrer mig segle han estat d'una gran varietat i eficà cia, i han millorat considerablement la prà ctica de la medicina i la recuperació dels pacients.
|
