| Resum: |
|
La crisi de les pensions públiques a Espanya no és un fet aïllat com se’ns vol fer creure, sinó que s’emmarca dins la crisis dels sistemes de pensions arreu del món.
El missatge que ens arriba pels mitjans de comunicació és que el nostre sistema ha fet fallida i que en un futur no hi haurà pensions. Aquest és un missatge subliminal pels joves per dir-los que no siguin massa solidaris amb els grans perquè per ells mateixos ja no quedarà res.
Tot això no és cert. El que es pretén és reduir les prestacions i distribuir la riquesa del país amb uns altres criteris.
La gran mentida
El sistema de pensions té molt a veure amb l’augment de l’esperança de vida. Al 1960 es dona un augment molt significatiu de l’esperança de vida degut, principalment, als efectes dels antibiòtics, les campanyes de prevenció de les malalties i el tractament correcte de l’aigua. En aquests moments, però, l’esperança de vida augmenta paulatinament.
Totes les alertes sobre el nostre sistema de pensions no venen pas del món científic, sinó dels poders econòmics que amaguen l’augment de la productivitat que es va dur a terme entre els anys 70 i 80 i més endavant, la qual cosa va permetre augmentar les pensions. Enganyen a la població presentant la població activa com al total de la població, quan la població activa ha crescut molt des que la dona s’ha incorporat de manera generalitzada al mon del treball.
El que fan és preparar el clima perquè la gent renunciï de manera submisa als seus drets.
Des de la 2ª guerra mundial fins els anys 90, s’incrementa la productivitat i els salaris pugen.
Es deia que el sistema de pensions es col·lapsaria, però l’arribada d’immigrants va fer que, fins i tot, funcionés millor.
Ara això no passa, els patrons es queden els beneficis i més per empobrir els treballadors.
Per poder mantenir el sistema del benestar, els estats han d’ingressar diners i amb sous baixos se n’ingressen pocs.
Després de la crisis, s’hagués hagut d’augmentar les cotitzacions i crear més llocs de treball. Però els nostres governants han fet el contrari, han baixat les cotitzacions i han reduït els llocs de treball. Han creat els falsos autònoms, han autoritzat els contractes “bassura” i les tarifes planes pels joves, que treballen sense contracte i no generen drets per a la jubilació futura. Això ha comportat que hi hagi menys contractacions i menys recaptació. I el que és més important, ha paralitzat l’economia i ha afavorit la recessió.
No és que els polítics no sàpiguen com gestionar en benefici de tothom, és que volen afavorir les grans empreses. Es tracta d’una guerra programada per fer explotar la guardiola de la S.S. i afavorir la contractació de plans de pensions privats, però sols un 10% de la població els pot pagar.
Cada vegada més augmenta la financiació de l’economia i, també, el risc de noves crisis. El sistema cau perquè no hi ha riquesa real, és una bombolla. Això produeix que cada vegada hi hagi més desigualtats, pobresa i malestar social.
Com revertir la situació actual
S’ha arribat fins aquí per la corrupció econòmica i d’altre tipus. També per la desaparició dels sindicats que silencien el que haurien de denunciar.
S’ha perdut el sentit de la justícia. L’acord secret del Castor n’és un exemple.
S’ha desvaloritzat les persones en front dels mercats.
Els sistemes de finances tenen tant poder que corrompen la societat. Cal que la ciutadania estigui al carrer per reclamar els seus drets, que no es rendeixin que és el que volen. El moviment de pensionistes hauria de ser més gran i més fort per poder contrarestar.
Hi ha un acord de silenci sobre les pensions en les campanyes electorals. És gràcies a la mobilització dels jubilats que se’n parla al carrer. Si no es reacciona tornarem al segle XIX, treballant fins a la mort, amb una societat molt més individualista que la d’aquells temps, que no fa costat a la família, amics i entorn.
L’any 1963 va començar a funcionar la nostra S.S. van passar molts anys en què es cobraven les cotitzacions sense pagar cap jubilació ja que encara no hi havia qui hagués cotitzat 15 anys. Els diners recaptats es van invertir en modernitzar el país, fer carreteres, hospitals, escoles i més.
Però ara han posat el comptador a cero i diuen que no hi ha diners. Però amaguen els rèdits que van generar tots aquells diners que van permetre l’avanç de la societat i ara estan en mans privades.
Cal, doncs:
- Empoderar les persones i fer-les conscients de la realitat.
- Parlar amb els joves i explicar-los com han anat realment les coses.
- Mobilitzar-se, tant els grans com els joves.
|
