| Resum: |
|
Estem a l’època del 1r imperi (221 a C). Qin Shi Huang unifica els diferents regnes en què estava dividit el territori donant forma a la Xina actual. Fa el projecte de la Gran Muralla i la comença a construir. Els guerrers s’integren en el conjunt monumental de la seva obra. El 206 a C és derrotat per l’imperi Han durant el qual es continua governant amb les mateixes lleis i es va estenent la Gran Muralla.
L’emperador Qin tenia molts guerrers i maquinària militar: ballestes, espases, etc. No es va trobar res a la tomba perquè va ser saquejada just després de la seva mort.
Va conquistar molta terra però tenia clar que havia de fer un gran esforç per enriquir l’estat i enfortir l’exèrcit.
Va crear l’estructura imperial per províncies que encara perdura. No hi havia nobles ni aristocràcia. Hi havia funcionaris preparats, governats des del centre.
Va unificar el sistema de pesos i mesures, la moneda, i també, l’escriptura que es gravava en pedra i en bambú i que és la mateixa que s’utilitza ara, evolucionada cap a més arrodonida.
No era il·lustrat ni intel·lectual, solament era un dèspota que governava de manera molt efectiva sobre un territori i una població molt gran.
L’enterrament
Qin Shi Huang va planificar el seu enterrament des del moment en què detecta el poder.
La tomba pròpiament dita no ha estat mai excavada. S’ha pogut saber per estudis fets amb nou instrumental que al terra hi ha un mapa que mostra el territori de l’imperi, amb els rius marcats amb mercuri i una volta amb les constel·lacions senyalades també amb mercuri. Segons opinió personal de la conferenciant, no s’ha excavat perquè suposen que dins hi ha els cadàvers de les concubines, servents, i molt possiblement, del Cap de l’exèrcit.
Es tracta d’un conjunt monumental molt gran. La tomba està dins el recinte del palau, amb jardins, i envoltat d’una muralla.
Al voltant hi ha altres edificacions, una d’elles la formen les 4 tombes dels guerrers. Una està buida; es pensa que no va donar temps a acabar-la.
Els guerrers són imprescindibles en l’enterrament per tal que segueixin defensant l’emperador en el més enllà. Formen un rectangle, els que estan en les línies exteriors miren cap enfora, són els vigilants.
Eren policromats i els seus vestits es corresponien amb els graus de l’exèrcit.
Els pentinats eren molt importants pels xinesos antics, no es deixaven tallar els cabells per res, era una manera d’identificació amb el rang de cadascú, igual que els llaços i els barrets.
La figura és molt bona, la roba, les cares (tots portaven bigoti), els pentinats. També la dels cavalls que coneixien molt bé.
A la primera tomba hi ha 1.800 guerrers i 6.000 més. A la segona hi ha 4.000 reservistes i arquers. A la tercera hi ha el carro del comandant principal. Com que ell no hi és, es pensa que deu està enterrat amb l’emperador. Però també hi ha la possibilitat de que el carro sigui de l’emperador. Un total de 12.000-13.000 figures fetes en 30 anys.
En una altra edificació hi ha una fosa amb acròbates, una altra amb funcionaris i també una amb ocells dins taüts, un canal amb aus, i ocells que s’estan ensinistrant.
També hi ha una edificació excavada amb armadures i vestimentes per si a algun soldat se li trencava i s’havia de reposar.
Dins del recinte de palau hi ha carros de cerimònia, amb cavalls i para-sols.
Els xinesos treballaven molt bé el fang, amb un control extraordinari de l’argila que trepitjaven i trepitjaven fins deixar-la a punt per fer els peus i les cames dels guerrers. Fent-ne xurros es donava forma al cos. El cap es feia a partir d’un motllo i després es decorava. Finalment es muntava tot i es coïa.
Abans de pintar les figures les blanquejaven amb una capa de laca fixadora. No sempre va funcionar bé, s’ha trobat trossos de pintura al terra. Això dificulta l’excavació per tal de preservar-ho tot. Per abaratir els costos, utilitzaven pintures sintètiques en aquells ornaments menys representatius, la resta es feia amb pigments naturals. Produïen en cadena. Hi havia la marca de l’artista, per sancionar-lo si la peça no estava ben feta.
A l’exèrcit xinès tots els guerrers eren presos. Com que necessitaven molta ma d’obra es condemnava per res. A la mort de l’emperador Qin, els que treballaven a l’enterrament ho van cremar tot.
La dinastia Han ho va silenciar. Així, aquest monument va desaparèixer de la història, fins arribar a la descoberta actual.
Les primeres restauracions van deixar els guerrers com si fossin nous. Ara deixen ressaltat el que manca per completar la figura.
La Xina no havia admès mai estrangers en les seves excavacions. Ara hi col·labora un grup alemany per intentar comprendre com funcionava la laca.
El 1970 uns pagesos, tot fent un pou per poder regar, van topar amb un volta ceràmica que formava part d’una tomba. Així és descobreixen els guerrers.
Un expert que regentava un petit museu local, va avisar de que era ceràmica Qin.
Mao Tse Tung va utilitzar aquest descobriment per donar rellevància a la Xina actual. Va donar tota mena de facilitats econòmiques i recursos de tot tipus per a l’excavació, fent-se la reconstrucció en 2 anys.
La major part del que es veu a les exposicions a l’estranger són reproduccions. Hi ha una fàbrica de nous guerrers just al costat.
|
