| Resum: |
|
Una exposició científica per explicar com, a través dels sentits, el nostre sistema nerviós recull, processa i codifica la informació que el nostre cos rep.
La fisiologia sensorial estudia com els sentits recullen tot el que passa al nostre entorn (vista oïda, gust, olfacte i kinesiològic). La conferència versarà sobre com s'organitza tot plegat. És a dir, de com la informació que ens arriba de l'exterior és recollida pels nervis perifèrics (neurones sensitives primà ries) i enviada fins al tà lem, centre integrador que reparteix la informació per tot el cervell (neurones sensitives secundà ries).
Tot el que puja és electricitat. El tà lem etiqueta els sentits i qui dóna sentit als sentits és el cervell. Així doncs, fins que la informació no arriba al cervell, aquesta és solament electricitat. També és el tà lem qui té la funció de repartir la informació per les diferents à rees del cervell i és en cadascuna de les à rees on prenem consciència del que hem percebut pels sentits. Cadascuna de les à rees té una funció diferent. Per exemple: l'oïda al lòbul lateral, amb el centre del llenguatge a l'à rea de Vernike, on s'organitzen els sons i es transformen en missatges verbals.
Com rebem el món exterior, com transportem la informació, com la transformem en electricitat?
Els receptors són molècules que s'obren i en elles entra calci i sodi i TRP (aminoà cid essencial). Són grans canals amb obertura que es manté més o menys temps oberta.
Els receptors venen en el genoma. Però els receptors de diferents grups socials tenen petites diferències entre sí, i molt grans segons cultures.
És per això que el món sensorial depèn del cromosoma, però també de l'educació.
En aquest punt el conferenciant ens proposa una petita experimentació: amb un caramel i un paper de fumar ens fa veure diferències respecte el “gen amarg†(intensitat de la percepció versus un gen provinent dels avantpassats africans que guardem alguns de nosaltres).
I a partir d'aquest exemple manifesta: “El món que jo experimento és un món sensorial i això ens permet entendre que cadascú viu un món diferentâ€.
Característiques generals dels receptors sensorials:
- Hi ha receptors específics per determinats estímuls.
- S'observa una sensibilitat pròpia segons el rang d'estimulació.
- Hi ha diferències entre els diferents tipus de receptors quant a la complexitat i, també, en llindar de l'excitació.
- La majoria de receptors varien en la capacitat d'adaptabilitat, encara que tots ho són.
- I en la sensibilització (molt manifesta en els receptors del dolor).
- Segons l'origen de l'estímul es classifiquen en exteroceptius (olfacte, visió, Ã udio, olor, gest i temperatura) i propioceptius (mecanoceptors dels muscles, tendons i articulacions).
- Hi ha una major presència de receptors en les puntes dels dits de les mans i els peus i en els llavis. I on n'hi ha menys és en les panxells de les cames.
Tipus de fibres aferents sensorials:
- Ossos i músculs. Ã’rgan tendinós de Golfi (fibres de col·lagen).
- Cabell (heretat dels animals). Vibracions.
- Tacte i pressió profunda. Dolor. Fred i calor (hi ha 1000 receptors de fred per 1 de calor., el fred és molt més vital).
- Tacte i pressió groller. Pessigolleig. Dolor sord i crònic. Calor.
Lesions de l'escorça cerebral: Aquesta part del cervell és la que processa la informació. Segons la part que estigui afectada, dóna lloc a diferents trastorns, entre ells:
- Defectes en la percepció espacial.
- Falta d'integració visual-motora.
- Problemes en la integració de l'atenció.
També ens parla de la Sinestèsia. És un error del tà lem, en l'etiquetatge d'un estímul referent a un sentit que es classifica en una altra à rea del cervell. Fa que determinades persones associen color a un so (es va fer una proba amb tots nosaltres adjudicant diferents colors a diferents números). Hi ha persones que codifiquen un estímul d'un sentit amb un altra “escolto sorolls que tenen colorsâ€. El pintor Kandinsky era sinestèsic.
Respecte al Daltonisme o dificultat en la diferenciació d'alguns colors, ens diu que és un trastorn hereditari que les dones no pateixen.
La percepció del món és molt diferent per tothom. Experimentem el món segons els nostres receptors, donant lloc a diferents mons sensorials.
Els receptors els heretem dels avis, pares. Els de cada família, grup, cultura tenen diferències. El món que percebem és diferent per herència i també per educació. Hi ha persones que tenen més receptors i llavors són més sensibles als sons, als colors, olors...
Conferència de gran utilitat per entendre que les persones, cultures, pobles... perceben mons diferents. Una ajuda per entendre, comprendre i respectar les diferències.
|
