| Resum: |
|
La conferenciant comença fent una reflexió que podria ser el resum de la xerrada :
-“Preocupació per una societat ( extractiva) que viu sense tenir en compta a les futures generacions (serveis del benestar) “
-Segons Churchill “ els polítics pensen més en les properes eleccions que en les properes generacions”
Actualment estem en una societat on hi ha, més que mai, patrimoni públic que és de tots (piscines, equipaments esportius, biblioteques, salut, educació...). El benestar és un assoliment per tothom, impensable en un passat recent. Als avenços, al progrés, a tenir sempre més, ens hi hem acostumat i hem assolit un nivell de benestar a costa dels recursos naturals i paisatgístics. Hem creat una societat de consum on la deslocalització de la producció crea problemes fiscals que no reverteixen en el propi territori. També hi ha un gran transport de matèries d’un lloc a l’altre generant una gran contaminació (avió, vaixells...) i una ingent quantitat de residus contaminants.
Hi ha una inconsciència de les societats extractives i de la futura dificultat dels serveis del benestar.
Un altre problema és la natalitat. A Espanya en el 2011 hi havia una població de 40-45 anys el doble que la de 14-15 anys. Quan aquests tinguin 40 anys hauran de sostenir al grup anterior. Tenim la natalitat més baixa d’Europa. Hi ha països, com Suècia, que han aconseguit augmentar-la amb polítiques socials d’ajuda logística a les famílies.
Barcelona és un model de societat extractiva, és un model de més i més. Extreure tot el possible en una immediatesa (turisme). Quan el que cal és crear/generar elements duradors i de qualitat per les properes generacions. Cal ser conscient i fer polítiques de present i de futur i amb la implicació de tota la societat. Cal replantejar-se:
-és sostenible el model extractiu?
-cal consumir tant?
-què passarà amb les matèries primeres? I amb els residus?
-com continuar amb l’estat del benestar sense malmetre la Terra?
Cal canviar el concepte global:
-molta educació i de qualitat
-consum conscient i de qualitat, no induït
-patrimoni compartit-recursos públics
-ajuda entre generacions
Hi ha un debat
1. Davant la pregunta del paper de les escoles, respon:
Diferent escola davant una societat diferent i tecnificada. Cadascú li toca viure el seu temps i cal canviar
tendències. Els adults tenim la responsabilitat.
2. A la reflexió de que cal canviar la consciència general i de que estem desbocats, diu:
Estem en un moment on l’home actua sobre l’evolució del planeta no com fins ara que era la natura la que
originava els canvis. El futur, ara, depèn del que facin els humans i hauríem de deixar un altre model
productiu a les noves generacions.
3. Pensament de reivindicació de l’esperit i de la bondat. Per Montserrat Tura, cal.
Els valors els establim entre tots, no sols els polítics. No hem de confiar en que ho faran els altres, cal que a
nivell personal hi hagi canvis d’actituds, de consum..., actuar amb ètica...
4. L’ésser humà té una ambició sense límits. Ella apel·la a:
Com a ciutadans, què fem?. Cal esperit crític i saber perquè fem el què fem i no mantenir un sistema imposat
Tenim el poder de “modificar” l’economia i la societat. Els drets laborals el hem “conquerit”. Cal ser
conscients i després actuar amb llibertat personal, no deixar-nos “entabanar”.
|
