| Resum: |
|
El ponent treballa en la investigació de l’envelliment vascular i cerebral. Investigacions dirigides a saber el funcionament del sistema nerviós, de la memòria i els mecanismes de les malalties neurològiques com l’Alzheimer.
Explica el funcionament de les neurones, com funciona la memòria i actituds de vida que poden frenar aquests tipus de degeneracions.
Funcionament de les neurones
Tenim 100.000 milions de neurones, no ens en sobra cap i les utilitzem totes. Cadascuna processa la seva informació que després envia a altres de les que també rep informació. Desmenteix la creença de que sols n’utilitzem una part. Totes les neurones viuran sempre amb nosaltres.
El que ens diferencia uns dels altres són les connexions que fem entre neurones les sinapsis , quan aquestes connexions deixen de funcionar es produeixen alteracions. Cal mantenir les connexions per poder tenir el cervell en actiu i correcte funcionament.
Quan rebem una ordre l’executem al moment però des que l’escoltem fins que l’executem segueix un llarg camí en el sistema neuronal i suposa la utilització de molta energia.
Es realitza a través dels neurotransmissors a partir de les sinapsis (connexions). La informació que ens arriba la seleccionem i la filtrem .
Les sinapsis en la formació de la memòria
La connexió entre una neurona i una altra mitjançant l’alliberament de neurotransmissors (substàncies químiques) s’anomena sinapsis.
Les neurones es comuniquen i la informació passa d’una a l’altra. Escoltem un missatge i creem sinapsis (interconnexions), es creen circuits i es generen les espines sinàptiques amb un paper molt important en l’aprenentatge i en la memòria.
És important generar espines sinàptiques i mantenir-les en vida.
El cervell és gandul i no li agrada pensar, cal fer-lo treballar i tenir-lo en un gran desafiament. Es pot fer.
- Aprendre idiomes
- Discutir, confrontar opinions...
- Aprenentatges nous
- Llegir
- Esport moderat(exercici), que ens proporciona oxigen i glucosa i es creen neurotrofines que ajuden al cor i a la memòria. Cal tenir bona salut bascular (ajuda a prevenir Alzheimer).
Capacitat de memòria. Tipus memòria
El nostre cervell no pot guardar-ho tot i ho guarda segons l’interès que hi tenim i si ho entenem (lògica). recordem el que per un té sentit.
Tipus de memòria:
- habilitats- cerebel
- dolor, terror, estrès post-traumàtic, comportamental i emotiva – amígdala
- reconeixement cares. Hi ha una neurona per cada cara que vèiem. Empatia social
- olor- aprenentatge- hipocamp
- memòria ràpida
- memòria a llarg termini
La memòria es guarda a l’hipocamp. El més antic es guarda més lluny i quan ho recordem ho traiem i hi guardem de nou però no ho fem igual.
El cervell té la màxima plenitud als 30 anys.
Tenir llacunes de memòria és normal ja que la memòria filtra.
Un exemple habitual és : surto del menjador i vaig a l’habitació i no recordo a què. Cal retornar al menjador per recordar-ho. I ho recordo perquè m’he ressituat a l’espai on ho havia pensat. Els rituals no els recordem quan canviem d’espai.
En el cas de l’Alzheimer seria sortir de casa i no saber on un està.
Organització dels missatges. Alguna estratègia.
• La memòria de treball dura poc, no ho gravem. Utilitzem poca energia.
• La memòria a llarg termini requereix molta energia
• Quan dormin fixem la memòria. Dormir bé ajuda a tenir memòria.
• Dormir molt inhibeix les sinapsis (connexions).
• Recordem el principi i el final (llista, explicació...)Una tècnica de comunicació és dir l’important al principi i al final.
Vídeos/ pel·lícules/llibres...relacionades amb temes de memòria
• “La càmera viviente. Roma” es pot visionar a Youtube.
Testimoni d’un “savant”, persona amb una gran capacitat memorística , en aquest cas és capaç de dibuixar ciutats senceres sols havent fet un vol amb helicòpter. N’hi ha uns 30 al món.
• “El hombre que confundió a su mujer con un sombrero “ llibre del neuròleg i escriptor Oliver Sacks
El llibre “Despertares” es va adaptar al cinema.
• Pel·lícula “Rain Man”amb Dustin Hoffman, pel·lícula inspirada en el savi autista Kim Peek amb unes increïbles habilitats per retenir informació (savant).
• “Memento” de Christopher Nolan . Al protagonista no li funciona l’hipocamp i no recorda.
|
