| Resum: |
|
Al segle V a. C. comença a Grècia un procés de secularització. No solament s’invocava als deus de la medecina, sinó que els metges busquen les causes científiques de la malaltia. Els grecs ja separaven la Ciència (Medecina) de la Filosofia.
Durant els segles XVI i XVII esdevé la secularització de l’espai públic i no és fins al segle XX que arriba la secularització de l’espai privat.
Entre 1960 i 1970 tenen lloc tres revolucions:
- Ecològica. Apareix una consciència ecologista als EEUU i neixen grups polítics ecologistes. Es coneguda com la revolució Verda.
- Mèdico-sanitària: Noves tecnologies, polítiques de Salut, autonomia del pacient.
- Biològica. Nous avenços porten a la següent reflexió: “tot el que tècnicament és possible és ètic de fer?
La revolució biològica comporta el començament de la BIOÈTICA.
En ella hi trobem, per un costat, la reflexió ètica (aspecte teòric) i, per l’altre, la presa de decisions per clarificar i resoldre qüestions ètiques (aspecte pràctic).
En aquests moments cada hospital té el seu comitè de Bioètica.
Reptes ètics a què ens enfrontem avui:
- Rebuig dels tractaments vitals a partir dels 16 anys, per exemple transfusió de sang.
- Decisió de seguir tractaments naturals.
- Vacunes.
- Tècniques de reproducció assistida.
- Problemes lligats a l’enginyeria genètica.
- Sembla ser que han trobat els gens de l’envelliment: el transhumanisme (home màquina), la immortalitat.
Nosaltres tenim la llibertat d’escollir. Això comporta reflexionar i prendre decisions.
Avui podem decidir el naixement (parelles estèrils), el sexe del fetus, inclusiu el caràcter, podem clonar, etc. Però, èticament ho podem fer?:
Amb 18 anys li podem preguntar a un adolescent si vol donar un ronyó a la seva mare? L’estem condicionant, és ètic fer-ho?
Ingressar en un hospital per curar-nos, si; però quan això no és possible només allargarem el moment de la mort amb respiradors artificials, medicaments, etc.
Quan una persona està en coma, èticament es pot desconnectar el respirador?
Tenim més tecnologia, però sempre és ètic aplicar-la?
Als EEUU, els fumadors tenen una penalització d’un any d’espera.
Podem decidir si volem vacunar als nostres fills, si davant d’una malaltia greu preferim teràpies alternatives o medecina natural, si rebutgem les transfusions etc. però fins els 16 anys preval la vida encara que els pares no vulguin.
Avui en dia dominem la genètica (nens proveta). Si reactivem el sistema hormonal de la dona, aquesta pot ser mare als 80 anys. Si es necessita, tenim ventres de lloguer. Tot això és tècnicament possible, però és ètic? Qui és la mare? Si el nen neix amb problemes, qui se’n fa càrrec?
L’enginyeria genètica és una realitat. Si es pots pagar, es fa un estudi genètic i es poden veure quins gens poden desenvolupar una malaltia greu. També es poden seleccionar embrions perquè no neixi una criatura amb determinats gens. Podem dissenyar els nostres fills, millorar el seu aspecte, memòria, musculatura etc. Manipular la genètica, és ètic?
És ètic prendre decisions per altres: fills, persones deficients, malalts d’Alzheimer, etc.
També s’han descobert els gens d’immortalitat (contra l’envelliment) i quan falla algun òrgan, es canvia. Es calcula que en el futur viurem fins els 120 anys però, amb quina qualitat? De moment, la dona catalana és la que té una esperança de vida més gran d’ Europa.
A Europa només en tres països està legalitzada l’eutanàsia: Holanda, Bèlgica i Luxemburg (aquí a Luxemburg, el rei catòlic va haver d’abdicar un dia per tal que el parlament l’aprovés ) A Holanda hi ha una petició perquè també es contempli l’eutanàsia en cas de “cansament vital”. Actualment tant en el Parlament català com en el espanyol es debat sobre l’eutanàsia..
En aquets darrers 40 anys la medecina a canviat més que en els 2.500 anys anteriors.
La vida i la mort són temes transversals. Tot el que la tecnologia podrà fer, és ètic o no?
|
