| Resum: |
|
La conferència s’inicia amb el visionat del “Mapa del romànic a Europa del segle X al XII” (disponible a internet amb aquest títol) i amb un vídeo explicatiu dels itineraris que fan els pelegrins.
Aquestes dues il·lustracions serveixen per remarcar el paper que van jugar els viatges en l’intercanvi d’idees i coneixements de tot tipus, les relacions comercials, les influències arquitectòniques i més, etc. que hi havia a Europa durant l’Edat Mitjana.
Aquest fet també va suposar que l’Art Romànic mostrés unes bases homogènies.
El romànic va entrar a Catalunya pels Pirineus, essent la catedral de la Seu d’Urgell el monument més majestuós que se’n conserva (els edificis més grans i importants o no existeixen ja o bé han patit moltes reformes).
Els edificis del món rural són els que ha perviscut en estat més pur degut a que, al llarg dels anys, no hi ha hagut canvis ni en la població ni en l’economia. Tot i així, totes les esglésies han estat restaurades ens els darrers 100 anys. Van ser els arquitectes Josep Puig i Cadafalch i Lluís Domènech i Montaner qui iniciaren les restauracions.
Actualment, a la Vall de Bohí hi ha els mateixos pobles que hi havia a l’època medieval. Malgrat ser una vall de pas cap a França, sempre s’hi ha viscut de la ramaderia i del bosc; les cases noves són de fa 100-200 anys, però els carrers i els límits de les pastures es mantenen.
Els Senyors d’Erill dominaven la vall. Tenien molts diners degut a que van ajudar a la reconquesta de Barbastre.
Els fundadors dels pobles eren pre-escalduns, això es veu en la toponímia que no presenta noms llatins. No eren cristians i és per atraure’ls a la fe cristiana que el Senyor fa construir una església ben decorada a cada poble, seguint la moda de l’època. Queden situades fora del poble ja que el centre del poble estava tot ocupat.
És bastant probable que des del campanar d’una església es veiés el de l’església veïna. Això suposa que, a més de ser utilitzades per cridar a missa, fessin les funcions de torre de guaita, donat que no hi havia castells (sols un a Mur).
Les esglésies:
Coneixem l’estat en què es trobaven les esglésies a principis del segle XX per les fotografies que fa Domènech i Montaner en el seu primer viatge a la vall l’any 1907, fonamental per a la història del romànic català
Arriben fins a Banyeres de Luchon i retornen. Troben figures de sants tallades en fusta guardades en un recambró. En el viatge de 1909 ja no les hi trobaran, estan en mans d’antiquaris-comerciants d’art de França i de tot Europa. Molt de patrimoni es va perdre, als pobles hi havia gana i no es coneixia el seu valor. Gràcies a que ho havien inventariat tot, es van poder recomprar i ara estan repartides entre el museu d’Art de Catalunya i Vic. No va passar el mateix amb les pintures del castell de Mur que ara estan a Boston.
Domènech i Montaner també hi viatge acompanyat pel museòleg mossèn Godiol, qui prenia nota de tot el que veia en la serva llibreta personal, el fotògraf Adolf Mas el jurista Josep Guillem Maria de Brocà i l’arquitecte Josep Godayqui. Aquesta llibreta es guarda al museu de la catedral de Vic. El recull de notes i fotografies, amb l’itinerari de la ruta a peu, ha tornat a ser publicat per l’editorial Tushita amb el títol “Pantocràtor. Seguint les passes de Puig i Cadafalch i la Missió arqueològica de 1907” (Enric Soler i Raspall, 2012).
Totes les esglésies han estat restaurades. En algunes es veu l’església original, més antiga, i la romànica aprofitant les parts baixes de l’anterior. En el cas de Santa Maria d’Erill la Vall les parets i el campanar no són del mateix estil, el campanar està reaprofitat d’una església més antiga.
Les pintures:
Totes les esglésies estaven pintades, unes més altres menys. Els murals eren una versió senzilla dels mosaics d’Itàlia i Constantinopla i intentaven aconseguir el mateix efecte: instruir la població segons les normes. Els pintors eren uns molt bons artesans i la qualitat de les pintures excel·lents, la qual cosa ha permès que hagin durat fins els nostres dies.
Els habitants de la vall eren analfabets. Mitjançant les pintures es donava a conèixer la vida dels sants i de Déu, els animals i els atributs que representaven. Així, l’església era una pantalla gegant on s’explicava el bé i el mal. Podríem dir que “la pintura era l’escriptura dels ignorants”.
Per extraure les pintures murals es posava una tela per sobre, es picava per darrera, s’enrotllava, es posava en una caixa de fusta que es carregava en una mula i cap avall pels camins de cabra i les tarteres.
Fins els anys 60, amb l’arribada de l’elèctrica Enher, no es va fer la carretera. A partir d’aleshores arriben els turistes i es fan còpies de les pintures.
L’església de Santa Maria de Taüll deixa veure que no es limitaven a pintar per dins, per fora també hi havia decoració. Les arrebossaven primer i les pintaven per sobre.
A Sant Joan de Boí hi ha un grafiti a sota del porxo de l’església, cent anys posterior a les pintures, es podria jugar a imaginar qui i perquè ho va fer.
Per tal que es pugui veure l’evolució del temps en l’estat de les esglésies, la restauració de la de Santa Maria de Cardet la deixa tal i com es va trobar fa 100 anys i es deixa sense restaurar la de Santa Maria de Barruera.
La conferència finalitza amb la presentació del “mapping” de Sant Climent de Taüll. Les còpies que se n’havien fet estaven molt malmeses. Veient que sota les noves quedaven restes de les extretes anteriorment, decidiren donar valor a les que quedaven de les originals i aquest és el sentit del mapping.
Es recomana consultar:
- www.romànic obert.cat (per veure les pintures pinzellada a pinzellada).
- www.Taull1123 (mapping Pentocràtor Sant Climent de Taüll).
|
