| Resum: |
|
El que ens diferencia dels altres animals és la relació que es crea entre els gens, el cervell i la cultura.
Moltes vegades s’ha dit que els éssers humans som animals amb capacitat d’empatia, d’estimar, amb altruisme. Això no és cert, els ximpanzés també tenen aquestes qualitats, encara que en menor grau.
També s’ha dit que són els comportaments violents el que ens diferencia, però tots els animals són violents. Tenir agressivitat permet defensar-se i sobreviure. La violència és portar l’agressivitat un pas més enllà. Altres primats també ataquen quan ja no són agredits.
L’única diferència entre l’home i la resta d’animals és la capacitat tècnica i la cultura. Però sols és això? A més, ens cal tenir un cervell prou gran i unes mans prou fines.
El cos es forma gràcies a un programa genètic. Per ser humans és imprescindible la interacció entre Genètica i Cultura que ens transmetem els uns als altres.
Les neurones s’organitzen entre elles en base a l’ambient (educació, cultura i entorn).
Els gens són un fragment d’ADN que porta informació la qual determina les nostres característiques. Per exemple, són 5 gens els que configuren la cara.
El genoma humà està compost per 20.500 gens. Y tenim diferents variants per a cada gen.
Per explicar fins a quin punt gen i cultura van de la mà, es posa l’exemple del gen “grup sanguini”. Les variants d’aquest gen són A, B i 0. Té un fort determinisme genètic però també hi intervé la cultura, doncs diferents pobles, per raons culturals, limiten el nombre de naixements de dones.
Hi ha, però, 8.000 gens que funcionen en el cervell (encara que també en altres àmbits). Tenen 8,10,12,50 o 100 variants que marquen diferències molt subtils; podríem dir que condicionen, la resta ho fa l’aprenentatge, la Cultura.
Per poder diferenciar el comportament genètic de l’ambiental hi ha “l’heretabilitat” o proporció de diferències entre individus que és deguda a factors genètics.
Hi ha aspectes que pensem que són solament culturals i que, en realitat, no ho són:
- La religiositat té un 40% de factor genètic.
- A certes parts d’Àsia es té en compte els grups sanguinis per establir amistats. Aprofiten elements biològics per determinar la gent. Inclusiu es demana per facebook.
- La interrelació Cultura i Genètica també intervé a nivell evolutiu. Els humans som els únics animals que podem veure llet líquida quan som grans. En els altres animals, el gen que sintetitza la lactosa es desconnecta. La variant que fa que no es desconnecti en els humans va aparèixer fa 8.000 anys, durant el Neolític quan passem a ser ramaders i agricultors. La gent que tenia aquesta variant va sobreviure. Avui en dia, la meitat de la humanitat té aquesta variant. Grups de gent que no tenia aquesta variant va aprendre a fer quefir, iogurt, formatge, etc. Això també els va permetre sobreviure. La revolució neolítica també va canviar el paisatge i aquest fet també va comportar canvis en el pensament.
- Ara s’ha vist que la vida urbana estressa menys a uns individus que a d’altres i això fa que els primers tinguin més descendència.
- El gen SLC18A2 està relacionat amb la talla (els genetistes catalans el coneixen com “patufet”). Les persones que tenen aquesta variant tenen més probabilitats d’addicció al cànnabis. Una altra variant d’aquest gen afavoreix l’espiritualitat i un altre l’èxit en els negocis.
- La Neuregulina 1, que intervé en la sinapsi neuromuscular, també permet l’abstracció. Sense les variants d’aquest gen no tindríem art, ni cultura, no podríem donar atributs humans a coses (la nena que juga amb la nina). La part negativa és que també permet demonitzar persones, sense aquesta variant no podríem afusellar, bombardejar, etc.
Com a síntesi:
El lloc on es troben la Genètica i la Cultura és el cervell. Aquesta interacció és el que ens fa humans.
Ho demostra de manera molt gràfica i bonica amb un seguit de treballs de papiroflèxia que demostren com, partint d’un mateix format però amb variants, emergeixen múltiples figures.
|
