| Resum: |
|
La física quàntica suscita l'atenció del públic per les seves paradoxes sorprenents sobre la constitució del món físic, i, alhora, proporciona la base de tecnologies que suposen ben bé el trenta per cent del producte interior brut dels països desenvolupats. En aquesta conferència s'aspira a proporcionar unes bases elementals de la física quàntica, combinant principis amb aplicacions.
La física quàntica és el camp de la física en què s'aplica la complementaritat entre partícula i ona, cosa que implica, entre d'altres, que els nivells energètics dels sistemes han de ser discrets (quantitzats) en lloc de continus. La física quàntica s'inicia a començaments del segle XX, amb els treballs de Planck i d'Einstein sobre la radiació (efecte fotoelèctric, radiació dels forns i les estrelles, ...). Tot seguit, passa a ser un constituent essencial de la física atòmica, molecular, nuclear i de partícules subatòmiques. Alhora, però, té aplicacions en sistemes com semiconductors, superconductors o superfluids. Els semiconductors són la base dels ordinadors, de les cèl·lules fotovoltaiques, de sistemes d'il·luminació com els LED i com els làsers de lectura i escriptura dels CD, DVD i Blu Ray. Per això, l'enginyeria quàntica de materials mou milers de milions d'euros cada any.
Per acabar, les sorpreses conceptuals de la física quàntica se situen en la complementaritat entre partícula i ona (en lloc de la dualitat irreductible entre elles en la física clàssica), en el principi d'incertesa o d'indeterminació (en contrast amb el determinisme clàssic) i amb els principis de superposició i d'entrellaçament, que s'espera que siguin la base dels futurs ordinadors quàntics.
Bibliografia: David Jou, Introducción al mundo cuántico, Editorial Pasado y Presente, Barcelona, 2013
|
