Data:		21/03/2017
		Llda. en Filosofia i Lletres, sec.Història antiga (UB)
Títol:		Baetulo. Una ciutat romana a la costa laietana
Resum:		La Pepita Padrós es Cap d’Arqueologia del Museu de Badalona i responsable d’Arqueologia municipal de la ciutat, va començar la conferència explicant que pels romans, l’indret on fundar una ciutat havia de respectar els següents requisits: ser fàcil de defensar, estar prop de vies importants de comunicació, tenir una situació estratègica, tenir aigua i que el terreny fos salubre. A Baetulo coincidien tots aquests requisits i va arribar a ser una gran ciutat, amb més de 2.000 habitants. Fou fundada l’any 70 aC per tal de colonitzar el territori, i va ser dedicada al conreu de la vinya. Els habitants eren romans i íbers que s’adaptaren a la nova situació. El territori que dominava anava des del Besòs fins a les rieres de Teià, Premià i Montornès. Darreres troballes venen a demostrar que va traspassà la Serralada Litoral i dominà part del Vallès, fins als límits del territori d’Ausa (Vic). La seva construcció seguia totes les normes de les ciutats romanes: un espai central, una mica elevat, per al temple (coincidint amb l’actual església de Santa Maria), els edificis públics per sota i les cases benestants al darrera. Respectant les proporcions habituals: 1/3 del terreny dedicat als carrers, 1/3 als edificis públics i 1/3 a les cases. L’any 80 aC es van construir les termes, les més antigues descobertes a Espanya. Estaven dedicades a fer tertúlia i negocis. De passada, s’hi prenien els banys. Hi havia diferent horari per a homes i per a dones. La ciutat disposava d’una excel·lent xarxa de clavegueram que connectava tots els carrers i cases. També disposava de conducció d’aigües netes, a partir de les canalitzacions que la portaven de les mines de la Serralada Litoral. La part excavada porta l’aigua a les termes. Durant el mandat de Cèsar August (coincidint amb el canvi de segle), s’aconsegueix la pacificació de l’imperi i això reporta molta prosperitat a Baetulo degut a l’exportació del vi cap a la Gàl·lia i Roma. A finals del segle I, inicis del II el comerç del vi decau degut a que França, Alemanya i altres terres conquerides comencen a fer vi. En aquest moment s’abandonen molts edificis, però també se’n fan de nous: el teatre (sols n’hi havia un altre a Catalunya, el de Tarraco), la domus de Quint Licini, etc. S’han trobat inscripcions al teatre i documents que testimonien que la ciutat continuava amb força activitat. A partir del S. IV dC es perd el concepte de ciutat clàssica. Es produeix l’ocupació privada de la trama urbana, ocupant-se parts de les vies públiques per fer vivendes. Això vol dir que ja no hi ha govern que vetlli pel respecte de les normes. Troballes: En la museïtzació actual, tot el que és romà està il·luminat. La resta està pintat de negre i sense llum. - Jardí de Quint Licini (descobert el 1950), amb inscripcions que expliquen què hi havia i per què s’utilitzava i una placa de bronze datada el 8 de juny del 95 dC. El propietari era l’intermediari entre el poder i els badalonins. Es pensa que va pagar bona part del teatre. - Làpida amb inscripció dedicada a l’emperador Antoni Pius (140-144 dC). I altres del S. III dC. - Casa de l’heura, encara en fase de museïtzació, està previst que es pugui visitar a partir del mes de maig. - Casa dels dofins, al mateix carrer de l’anterior. Ambdues són molt grans i riques (joies, elements domèstics de vidre, jocs, pintures murals, mosaics, inscripcions). En el pati tenien una part industrial on s’hi elaborava el vi. En aquesta segona es trobà la Venus de Badalona, tallada en marbre de Carrara. - Vil·la ca Sant Romà, a Tiana. - Dama oferent trobada a Montgat, a l’antiga fàbrica de lones Ventura (altres diuen que als terrenys dels laboratoris Cusí). - Pintura mural amb dofins, a ca l’Alemany (prop de Sant Jeroni de la Murtra). - Mosaics de can Ros de les Cabres, al Masnou. - Forns per fer àmfores. - Varal de Vallmora, a Teià (centre de manipulació de vi). - Forns per coure àmfores (6 forns amb 300 peces cadascun d’ells), a la zona suburbana de la plaça Pompeu Fabra de Badalona (sota l’estació del metro). Això indica una gran producció d’àmfores pròpies de Baetulo que s’han trobat també en vaixells esfondrats al Cap de Creus i davant de Port Vendres. Un cop arribat el vi al seu destí, l’àmfora es trencava, arribant a fer verdaders muntanyes. - Enterraments al costat de la Via Augusta. - Mausoleus i necròpolis d’incineració. S’ha trobat un cadàver amb una moneda a la boca de l’època de l’emperador Adrià (era costum posar-la per poder pagar la barca que devia travessar la llacuna Estígia). - Mosaics de la casa del Larari. La darrera troballa, fa ben poc, als vorals de l’autopista cap a Barcelona. També una representació del deu Vacus, de marbre de Tunísia, que demà s’exposarà al museu.
Web:		www.museudebadalona.cat/es
Podcast:

Registres 0 a 1 de 1